dimarts, 16 de març de 2010



He tingut el bloc una mica abandonat els últims dies...
Com sempre, un munt de coses a fer i el més calent a l'aiguera!
 He penjat una foto de la vista des d'una de les pistes on vam esquiar dissabte. Va ser un gust, feia super bon temps! A més, la Júlia ens va sorprendre a tots de la poca por que tenia. Era la 2ona vegada que esquiava alpí i després d'una horeta amb una monitora, ja se sentia súper segura. Vam baixar algunes verdes i després blave i vermelles. Ella sense pals i sense por, quasi bé sense ni girar, tirant pel dret i arribant abans que nosaltres al final! Increïble.
Jo, per fer tant que no esquiava, m'en vaig sortir prou bé. S'ha de dir que amb el "nou" (des de fa uns 10 anys, però per a mí nou) tipus d'esquís que en anglès es diuen "carving" és més fàcil, si més no es controlen d'una altra manera i es té més estabilitat que amb els clàssics perquè són més curts i més amples. La tècnica és una mica diferent però s'apren aviat.
Una altra novetat -que no sé si ha arribat per terres catalanes- és que quasi bé tothom porta casc, petits i grans, cosa impensable fa 15 anys.
Tampoc no sé si també n'hi ha d'aquests "telearrastres" a Catalunya, però aquí n'hi ha uns que es diuen "d'àncora" i que tenen la forma que el seu nom indica. (vegeu foto més avall) És per poder-hi anar 2, un a cada costat del pal. No em va agradar gens perquè costa més de deixar-lo anar. La prova és que en una de les últimes pujades, s'em va enganxar la punta de l'àncora a la cama i em va arrossegar mig metre més, amb la conseqüència que m'ha quedat un blau-lila ben maco a la cama !
Per últim, també vam poder veure dos minusvàlids que esquiaven amb una mena de trineu que maniobraven amb les mans. Trobo que està super bé que puguin gaudir d'un esport com aquest.

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

No puc opinar ja que no soc esquiador tot i que el temps que hem tingut per aquí convidava aprendre.

Albert ha dit...

A les pistes catalanes i andorranes ja se'n veuen de cascs. A Andorra tinc entés que és obligatori per als menors de 12 anys i tinc constancia que als viatges organitzats on es lloga tot el material, també es lloguen cascs (una mica antihigiènic trobo) i s'han de fer servir.
Jo faig snowboard i en porto i m'ha fet servei tres o quatre ocasions.. aquí sovint la neu escaseja i un cop vaig caure de cap contra una pedra, gràcies casc!

maite ha dit...

quines fotos mes maques!...es nota el fred i tot. anims que aviat començara la primavera

aigua_clara_ ha dit...

Caram, els nens són una passada amb l'esquí pel que veig!
Jo sóc molt propensa a que em surtin blaus a les cames, no sé perquè però sempre me n'acabo trobant un munt i mai recordo com me'ls he fet!