resultats i altres

Ho sé, em penjo molt. És curiós que l'any passat que només era dos dies a casa sempre trobava un moment per escriure i en canvi aquest any, cada dia davant l'ordinador i escric molt poc.
Els resultats de les el.leccions suposo que ja els sabeu tots, però m'imagino que a part del dia després no se'n deuria parlar massa a Catalunya del tema. Em van contactar de Catalunya Ràdio per si volia participar en una taula rodona (via tel.) dimecres passat però al final no tenien temps de fer entrar ningú més a la xerrada. La situació política ha quedat una mica penjada perque el bloc guanyador (els de centre-dreta) no ha obtingut majoria absoluta de manera que ara el tema candent és el paper que tindrà l'extrema dreta en el Parlament. És el problema de les coal.licions. El partit dels verds hauria molt bé pogut pendre aquest rol de decantador de la balanca, però es va unir amb els socialistes i els d'esquerra i quedaria molt malament si ara se n'anés amb els altres...
Enfí, tampoc és que m'importi massa.
He passat una setmana molt agradable amb visita de la mare i uns tiets. A més de la companyia, va fer forca bon temps i vaig aprofitar per fer una mica el turista, que mai està de més per re-descobrir coses de la ciutat. Aviam si hi ha més gent que s'anima a venir-nos a veure, que ja fa quasi 7 anys que som aquí i a part de la familia, ningú s'anima a visitar aquestes terres!
M'adono que el model de familia que fins fa poc -potser tot just fa 50 anys- s'estilava en la societat europea no estava gens malament: tothom era aprop dels altres i fins i tot es vivia en la mateixa casa o si més no al mateix poble. Encara que per alguns això encara forma part de la normalitat per molts d'altres -com jo mateixa- res menys lluny de la realitat. A part de la obvietat de que és una ajuda molt apreciada per exemple en cas de necessitar "cangur", quan hi ha bon rotllo entre els familiars hi ha una mena d'harmonia i seguretat en l'ambient que és difícil d'explicar.
Amb això no vull dir que m'agradés per exemple tenir ficats dins de casa els sogres, els pares, els cunyats o els germans de per vida, però no em faria res que visquessin més a prop i que puguessim tenir cura els uns dels altres. Aquesta societat individualista en la que vivim ara -i Suècia és un dels exemples més flagrants- no crec que sigui la  millor. Gent gran que es passa dies sense veure ningú, mares soles que han de carregar amb tota la responsabilitat dels fills, gent jove soltera aïllada en el seu piset-estudi davant l'ordinador...
No em malinterpreteu, també sé gaudir dels moments de solitut quan un pot fer i desfer com li vé de gust i sense donar explicacions, meditar, etc. però seria incapac de viure així durant més d'uns dies.