dijous, 10 de febrer de 2011

ja ha tornat!

La poca neu que s'havia fos els dies que vam passar de 0 C i que havia convertit en una pista de patinatge qualsevol superfície situada a l'exterior, ha tornat. Avui tot el dia nevant, de manera que el gruix que haviem comencat a veure desaperèixer ha tornat al seu nivell de fa dues setmanes.
I cada vegada són més les amigues que tornen o tenen plans d'agafar els trastos i cap a casa falta gent! Quan dic "casa" vull dir al sud dels Pirineus, sigui Madrid, Vic o Barcelona. Sí, tots estem molt bé aquí, però al final, tothom acaba tornant cap al bon temps, la gent oberta, el savoir-faire llatí, que tot i que sovint ens afanyem a criticar, no es pot negar que és més alegre que l'escandinau. Hi ha una dita sobre el tema però ara no la recordo.
Aquí tornen els mesos interminables d'hivern i a Catalunya torna la gent que en té possibilitats. Si jo les tingués, també ho faria. No em malinterpreteu, aquí hi estem molt bé (els que hi heu viscut, ja sabeu a què em refereixo), però mirant per la finestra en aquests moments voldria ser a Casa.

7 comentaris:

òscar ha dit...

Com a casa no s'hi està enlloc.

I viure lluny de casa, per molt a gust que hi estiguem, encara ens ho ensenya més.

El porquet ha dit...

Doncs aquí jo enyoro la neu. Estic pregant per a que nevi una mica i poder anar, precisament, als Pirineus a fer alta muntanya hivernal fins que me'n cansi, amb neu fins als genolls i gaudir de la muntanya més espectacular, que és la nevada... i no neva... i fa calor...

I d'Estocolm jo enyoro aquells cafès amb aquelles pastes que eren un pecat! Entenc però l'enyorança que descrius cap a casa.

salvador ha dit...

No idealitzis tant les coses...! Estar en un pais(Catalunya) que te el 20% de parats, que el nou govern ha de disminuir un 15% (he dit bé un 15%!) la despesa pressupostaria per fer front al dèficit deixat pels anteriors amb la conseqüent disminució de les prestacions socilas no fa cap gràcia. Ala gent la veus més trista que abans i molts donarien el que no tenen per estar en un pais que la crisi no és el tema del matí, la tarda i la nit...

garbi24 ha dit...

la meva il·lusió es ara per ara passar tot un hivern en un país nòrdic per conèixer les limitacions i la manera de viure-hi. Conec el sol de mitjanit, però no conec el cas contrari suposo que no és ni de bon tros tant màgic. Paciència

Finestreta ha dit...

Ànims Anna! aquí ara mateix no fa gens de fred i surt el sola cada dia, però pensa en el nivell de vida suec, això també és una cosa molt important a valorar... Aquí fem tots més hores que un rellotge i amb sous que fan riure al costats dels europeus...

Anna ha dit...

No és que idealitzi, només que em fa pena veure que tothom marxa...
I ja ho vaig dir, aquí hi estem molt bé. ;-)

noemí ha dit...

Ànims! Ja saps que són uns mesets durs, cada any et passa igual, però això és com quans les nenes tenien còlics, pensa que cada dia que passa és un dia menys per veure les floretes del teu jardí començar a treure el nas, el solet que et toca la cara quan vas a passejar o a buscar les nenes a l'escola... I ja se sap, ningú no es conforma mai amb el que té!