dilluns, 5 de setembre del 2011

confessions

En un principi, vaig comencar aquest bloc (en el seu moment a bloc.cat) per informar de com m'anaven les coses per aquestes terres. Bàsicament per la familia i els amics, per no haver d'anar escribint "mails-informes" i poc a poc es van anar afegint més lectors, perquè aquí radica la gràcia dels blocs: que són públics i a l'abast de tothom que n'estigui interessat. Sí, ja sé que també hi ha l'opció de restringir l'accés a les persones que hom vulgui, però també m'agrada que gent que no conec em llegeixi, si més no per fer-se una idea de com viu una catalana a Suècia.
No obstant, el bloc també es pot veure com una mena de diari virtual, un lloc on desfogar-me i escriure com em sento en determinats moments. Però sempre fins a un cert punt, ja que no sé qui em pot estar llegint.
Per exemple, en aquests moments voldria cridar virtualment a tort i a dret sobre un tema de la feina que m'ha fotut de mala llet, però no puc. Simplement perquè no sé si algun company em llegeix (tot i que dubto que puguin entendre la meva llengua, però és clar, els traductors a internet cada dia són millors).
Només dir-vos que malgrat les idees pre-concebudes que puguem tenir de Suècia, el "mundillo" universitari fa tanta o més pudor aquí que a Catalunya. Intrigues, punyalades, endolls, enveges, competències, hipocresies, malbarataments de diners públics, aprofitats/des, criticons/es, ineptes, imbècils, i un llarg etc.
Ves per on, una mica sí que m'he pogut desfogar.

3 comentaris:

Garbí24 ha dit...

De tots es sabut que totes les fustes tenen corcs, que no hi ha un lloc millor que l'altre per viure i que tots tenen les seves pegues.........pero malgrat tot sempre hi han trocets bons.
Part de la gracia del bloc potser es aquesta, dir les coses perque la gent les pugui entendre sense haver de ser massa explicit......De totes maneres, paciencia

... ha dit...

Jo conec des de dins els sistemes universitaris de Catalunya, Suècia (Linköping) i ara USA, i si he de ser franc el millor per mi és USA, ja que cada investigador està SOL davant els perills (finançament propi, recerca, docència, etc..) i no hi ha enxufismes perquè això és la selva i cadascú es baralla pel que vol/necessita, però en part és molt millor així perquè t'estalvies la llista de coses que a Suècia i Catalunya (i per extensió Espanya) tenen.
Salut !

salvador ha dit...

Vaja, veig que aquest "mundillo" universitari es igual a quasi tot el mon...però pensa que en altres feines tambè passa el mateix però no es tan evident