exàmens i Safo

Més que exàmens són treballs examinatoris. Divendres haig d'entregar el primer i el dia 3 de gener el segon. Si els aprovo, només em quedarà una assignatura obligatòria ("anglès acadèmic") i la memòria del màster: un treball sobre un tema concret que jo trio i sobre el qual haig d'investigar.
Avui, aprofitant que m'haig de concentrar en l'entrega de divendres, us vull parlar d'una autora que fins fa dos mesos -ho admeto- no tenia ni la més remota idea que existia. Es tracta de Safo (en anglès Sappho) que va viure a l'illa de Lesbos (Grècia) al s.XVII a.c.. Una poetissa l'obra de la qual es conserva només en petits fragments (l'últim es va trobar l'any 2004 a Colònia) o en referències fetes per altres autors. Els versos (alguns quasi poemes complerts) són d'una actualitat sorprenent. La majoria parlen d'amor i les imatges que evoquen són molt colpidores, com quan descriu les reaccions del cos davant la persona amada:
[...]
car quan et miro un instant, ja no m'és possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se'm trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l'herba
i em sento que estic a punt
de morir*

Són poques les dones que els historiadors han deixat tenir un lloc en la literatura occidental. I curiosament, molt sovint, la seva fama vé condicionada per algun altre fet, a part del valor de la seva obra. En aquest cas, el que fa especial a Safo és que tot sembla indicar que era lesbiana (la denominació es deu precisament a ella), entre d'altres coses perque els seus versos d'amor es dirigeixen a dones. S'ha especulat molt sobre aquest tema i depenent de l'època, els crítics l'han encasellat en un o altre cantó de les possibles orientacions sexuals. Seria massa llarg posar-me a explicar les diferents teories, però la pregunta clau que ens hauríem de fer és: importa?

*traducció de M.R. Llabrés Ripoll (Ed. la Magrana)