Us sorprendrà que escrigui un post, tenint en compte el que vaig escriure en el darrer. Efectivament, hauria d'estar acabant d'escriure la tesina però tinc el cap com un timbal i necessito canviar de text. I a més, he tingut una bona font d'inspiració: mentre dinava he mirat el documental de tv3: veus d'una generació. En la mateixa pàgina web s'anuncien masters i postgraus de la UAB i abans de que comenci el video, com sempre, un anunci publicitari: s'anuncia l'Institut de formación de la UB, en castellà, "per trobar feina". No us sembla una mica pervers tenint en compte el contingut del documental? Abans que res, vull dir que em sap molt greu veure en quina situació es troba molta gent a Catalunya, i sé que és molt fàcil parlar des de la comoditat de Suècia.
Dit això, com diuen els tertulians de la ràdio, anem al gra. Per començar, voldria saber quin criteri han seguit els productors del programa per triar els entrevistats (50, dels quals 28 tenen feina). En qualsevol cas, hi ha un munt de castellano-parlants --no els he contat però juraria que són majoria--, i tots semblen curts de gambals, la majoria no van acabar l'ESO i parlen amb aquell accent típic de gent amb "nivell cultural baix" (ho poso entre cometes perquè penso que la paraula cultura té moltes connotacions i no totes tenen a veure amb els llibres). Molts admeten que mentre treballaven, vivien la mar de bé i no s'estaven de res pel que fa a menjar fora, comprar roba, perruqueria, etc. Cap va estalviar. Una noia diu que cobrava 10 000 Eur al mes i se'ls polia tots! I com que es pensaven que això era xauxa, doncs apa, a firmar una hipoteca. El típic cas que posen els qui pedagògicament volen explicar la crisi.
De quasi tots els catalano-parlants de debò (n'hi ha que parlen català però es nota que no l'usen habitualment) es dóna una imatge bastant més bona: tenen estudis superiors, són emprenedors i fan un discurs prou intel.ligent, cosa que no es pot dir dels altres.
Això és un reflexe de la societat catalana? No és una visió una mica esbiaixada de la realitat? On són les veus de Sarrià, Pedralbes i la Bonanova d'aquesta generació? I els que els papes els hi han regalat el pis i no s'han hagut d'hipotecar?
El que fa més por d'aquest documental és veure que parlem d'una "generació" (en cap moment diuen quina, però es dedueix més o menys que són els que tenen entre 25 i 35 anys) molts dels quals són néts dels primers immigrants arribats als anys 50 i 60 i encara parlen amb l'accent del poble andalús dels seus avis. I això què vol dir? Doncs que el sistema d'integració del que tant ens omplim la boca, NO funciona. Ni a nivell lingüístic ni a nivell social. Només caldria fer un estudi estadístic per veure de què treballen -si és que treballen- les persones que han estudiat en una escola pública de l'Hospitalet o Sta. Coloma i comparar-les amb aquelles que han estudiat en una escola privada de Barcelona o Sant Cugat (ho sento, em centro en Barcelona perque és el que conec).
Quan hagi entregat la tesina ja us faré cinc cèntims del tema de la "revolta social" que ha tingut lloc a Estocolm aquests dies passats.
Potser, més que "veus d'una generació", el títol del documental hauria de ser "veus d'algunes classes socials".
* Per cert, hi havia excessiva representació de gent amb cares molt extranyes, he trobat.
2 comentaris:
ahir mentre miràvem el programa a casa varem fer el mateix comentari amb la meva dona....com coi han triat el personal?
Que estem malament ja ho sabem, però tampoc cap anar enfonsant més el vaixell repassant fenomens com els d'ahir. Alguns d'ells el que els hi ha passat encara és poc. Perquè no va sortir cap persona que portés deu anys pagant hipoteca i que ara tingui problemes? potser no tindria tant d'impacte? potser el que estem buscant és audiència?
Cada vegada ens hem de mirar els programes de televisió amb més cura, doncs avui ens posen això i demà ens en faran un dels joves emprenedors que amb un no res han muntat un imperi.
No cal que ens ensenyin el que passa, desgraciadament ja ho sabem, el que volem veure són solucions.
En tot cas guarda't dels aldarulls que es veu que arreu hi han bufetades.
Catalunya no és Barcelona i prou. Catalunya té moltes comarques i ciutats mitjanes on sí que hi ha hagut una clara intergració d ela immigració espanyola dels anys 50. Però la gent del documental també existeix. Els municipis de l'area metropolitana: Cornellà, l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Esplugues, Santa Adrià... són així. Els joves no es senten catalans i no parlen català. Han estat pujats amb la mentalitat encara dels anys 50: entra a la SEAT a treballar i quedat'hi tota la vida. La formació per a ells no significa res. Pero vaig veure un parell de noies que es van treure el graduat ja una mica més grans i estaven molt satisfetes d'haver-ho fet i tenein il.lusió per millorar. Aquesta és la mentalitat que compta.
Publica un comentari a l'entrada