divendres, 14 de juny de 2013

revoltes als suburbis


foto de "nyheter24.se"
Fa uns quinze dies, la premsa internacional es va fer ressò de la "revolta" social en un dels suburbis d'Estocolm. Fins i tot a Estats Units i al Regne Unit es va recomanar no viatjar a la capital sueca o fer-ho amb precaució!
De seguida es varen omplir les xarxes, també en català: Déu meu, si en un país com Suècia passa això, què pot arribar a passar en altres llocs?
Bé doncs deixeu-me informar-vos una mica més sobre el tema, ara que els diaris ja se n'han oblidat i pensant en que aviat tindrem visites de Barcelona que també s'han preocupat sobre la qüestió.
Tot va començar, diuen, quan un policia va disparar (i matar) un senyor de 69 anys en el barri anomenat Husby. La revolta va consistir en la crema d'uns quants cotxes i el llençament de pedres als policies que s'acostaven pel barri. En total, 17 detinguts (tots joves d'entre 16 i 30 anys) dels quals només un amb antecedents penals. Cap mort, algun ferit. És a dir, res d'extraordinari. Tampoc és la primera vegada que passa.
Per que us en feu una idea, Husby és un suburbi al nord-oest d'Estocolm, on hi arriba el metro, amb uns 12 000 habitants, dels quals el 83% prové de l'extranger (aquí també s'inclouen les segones generacions). A diferència de barris com la Mina o el Raval de Barcelona, els suburbis suecs (entesos com a barris de gent amb pocs recursos econòmics) tenen edificis que cumpleixen amb garanties com: calefacció, bon aïllament de finestres, sala comunitària de rentadores, equipament de cuina (nevera i congelador). Òbviament també aigua corrent, wc, dutxa a cada pis. És a dir, la gent viu en unes condicions que molts a altres països europeus no tenen, i menys pel preu de lloguer que paguen. A Suècia hi ha pocs pisos de lloguer de particular a particular. La majoria són edificis sencers gestionats per empreses i cooperatives, que són a la vegada qui inverteix en la construcció i manteniment dels llocs. Altres són vivendes de protecció social subvencionades per l'Estat. La llei regula el preu dels lloguers i també el que ha d'incloure el servei.
Ara bé, una cosa són els béns materials i una altra els "socials" (no sé ben bé com anomenar-ho). La gent que viu en aquesta mena de guetos se sent marginada de la resta de la societat, i no m'extranya. Ells són "els altres": tenen una altra aparença física, parlen malament el suec, etc. En altres paraules, no s'han integrat a la societat sueca. La qüestió és: perquè? Sóc testimoni de que hi ha joves de "tercera generació" que segueixen tenint una llengua sueca molt pobra i amb accent d'extranger. Molts pares fan mans i mànigues per poder dur els seus fills a escoles on la majoria d'alumnes són "suecs" i que puguin així fer-se un lloc a la societat. Però com que les places van segons les zones, poca cosa s'hi pot fer per influir en quina classe anirà a parar el fill. El pitjor és que si en alguna àrea hi comencen a arribar inmigrants*, que treballant molt han pogut permetre's establir-se en un lloc millor (més car), els suecs aniran marxant. Conseqüentment, les escoles tindran cada vegada més alumnes d'origen extranger i menys dels que tenen el suec com a llengua materna. I el cercle viciós segueix.
Malgrat el que pugui semblar des de fora, la societat sueca està altament segregada, per molt que les necessitats bàsiques de tots els ciutadans (sempre que estiguin censats i registrats) estiguin cobertes. Per molts impostos que es paguin, si es segueix veient a la persona "diferent" com a inferior, la societat seguirà marginant a uns i afavorint uns altres.
Una petita anècdota: fa uns dies dinava en un restaurant on hi acostuma a anar personal de l'hospital universitari que tenim prop de casa. Em va sorprendre molt veure un senyor africà vestit de blanc, com molts d'altres. No pel fet que fos africà, sinó perquè damunt el seu uniforme i portava una placa vermella força gran on hi deia "LÄKARE", que en suec vol dir metge. Suposo que l'home estava fart del que prenguessin per un camiller o vés a saber què. No he vist mai que els rossos i amb ulls blaus que van vestits de blanc, duguin aquesta identificació. Ho vaig trobar força trist, la veritat, però un bon reflexe de com funcionen les coses aquí.

*entès com a persona que vé de l'extranger amb condicions econòmiques no gaire bones, i especialment el que es pot identificar com a extranger pel seu color de pell. És a dir, es descarten inmigrants nord-europeus, nord-americans, australians, etc. Aquesta és la connotació que s'ha donat a la paraula aquí a Suècia i a molts altres països.

5 comentaris:

Eugenia ha dit...

I perquè va disparar el primer policia al senyor de 69 anys?

Anna ha dit...

L'anaven a detenir i no va voler sortir del pis, quan van entrar a la força va amenaçar la policia (no sé si amb arma o no) i la patrulla va reaccionar disparant. La gent del barri es va sentir maltractada, va ser la gota que va fer vessar el got.

joan gasull ha dit...

La inmigració no és fàcil a cap país, no ho posen fàcil els autòctons ni els nouvinguts. Actualment estem encara molt poc avinguts.

Teresa ha dit...

El meu parer, que he viscvut a Suècia i també a Catalunya és que el perfil dels immigrants que arriben a Suècia o a Catalunya és molt diferent. Suècia ha acollit molts dissidents politics, molts refugiats de guerra, persones que han viscut conflictes bèl.lics, venen de: Somalia, Iran, Irak, Liban, Balcans etc... persones de caracteristiques variades, algunes amb formació elevada, idees progresistes, inclus families benestants, etc.. ( no totes es clar!). Mentre que el perfil de l'immigrant que ha arribat a Catalunya tot i que també ha sigut més variat els darrers anys de la bonança econòmica ( amb l'arribada massiva de l'est d'Europa i de Xina), havia set durant més de 20 anys principalment de magrebins. Persones amb un perfil social molt pobre i d'escassa o nul.la formació. Això fa que la seva contribució i integració a la societat en èpoques magres sigui molt qüestionable. Sense afegir l'altre dia em va explicar que una familia marroquí tot i tenir feina, marxen de Catalunya cap a Alemanya perque aquí no tenen "ajudes".

albert ha dit...

M'agradt molt el teu post. Es important tenir información de primera ma.