dijous, 13 de febrer de 2014

Por i ràbia

Vivim en una zona molt tranquil.la, a les afores d'Estocolm. Per molts, es podria considerar fins i tot idíl.lica: cases amb jardins, molt poc trànsit, carrers buits de gent, el bosc a quatre passes i l'escola aprop, de manera que molts nens tornen sols caminant fins a casa quan acaben les classes (que, com ja he dit altres vegades en aquest blog, pel meu gust acaben massa aviat).
Fins aquí tot bé, però ahir va passar una cosa que va fer trontollar aquesta petita comunitat. Un home va intentar convèncer una nena de que entrés al seu cotxe. Quan la nena s'hi va negar, l'home va sortir del cotxe i la va agafar pel braç però la nena va sortir corrents i no va parar fins arribar a l'escola. Eren les dues de la tarda i la nena, que farà nou anys aquest 2014, anava caminant cap a casa, que és a cinc minuts de l'escola.
Ja us podeu imaginar el rebombori: la policia va anar a l'escola a pendre declaració a la nena, la direcció va informar a tots els pares via mail, els mestres no van deixar marxar cap nen sol cap a casa... Bé, cap nen no. Només els que tenen dret a quedar-se al fritids (esplai) fins que els vinguin a buscar els seus pares. És a dir, els nens fins als 10 anys. A partir dels 10 anys s'entén que ja son prou grandets per espavilar-se, per anar cap a casa solets i quedar-s'hi fins que arribin els pares. No importa que acabin les classes a la una de la tarda o a les tres (que és quan més tard que acaben).
Tothom, nens i pares estan espantats. I si torna a passar? Ara tothom pren precaucions; els que havien començat a anar sols cap a casa es quedaran al fritids. Els que han d'anar sols perquè no els toca altre remei, s'organitzaran per anar uns a casa els altres, en companyia.
Ja sé que és un clàssic, però ho haig de dir: sempre ha de passar alguna cosa perquè la gent reaccioni. A mi sempre m'ha fet basarda veure com fins i tot nens de la classe de la meva petita (6 anys) van sols cap a casa sense altre companyia que la d'un germà un parell d'anys més gran. En què pensa la gent? Realment hi ha tanta ingenuïtat? Ja no penso en pedòfils, lladres o exhibisionistes. Poden passar altres coses que per una criatura són traumatitzants i que cito perquè han passat a coneguts: que caiguin i es facin mal i no hi hagi ningú per ajudar-los (sí, la majoria tenen un mòbil i trucaran al pare o la mare, però és clar, si són a la feina trigaran una estona en arribar), que saltin els ploms i la casa es quedi a les fosques (penseu que aquí al desembre a les 15h ja és de nit), obrir la porta a un desconegut que intenta vendre alguna cosa, etc. Cosetes que per un adult són tonteries, però que per un nen poden implicar molt més.
Por, perquè no vols que cap fet similar al d'ahir passi a les teves filles. Ràbia perquè aquest pervertit encara està en algun carrer, esperant la seva víctima. Ràbia perquè per qüestions econòmiques fem créixer els nens abans d'hora.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

aquí al nord també teniu mala gent? vaja! quina decepció! Si de cas, envieu-los cap aquí, que ja estem acostumats...

Teresa ha dit...

A mi em sembla bastant greu quq els nens de només 6 o 7 anys vagin sols a casa. Són masa petits però abans aqui també es feia la meva mare amb 5 o 6 anys feia un bon tros a peu sola per anar a l'escola enmig de camps.

joan gasull ha dit...

La gent encara es pensa que vivim quaranta anys enrrere i no és així. La societat ha degenerat molt, massa.

xavier pujol ha dit...

Sempre vam ser molt curosos i vam acompanyar la nostra filla a escola i d'altres activitats, fins més enllà dels 12 anys. I si era de nit, molt més enllà encara.
No és por, és precaució.
Hi ha res més bonic que acompanyar un fill o filla?
Ara la meva filla és una dona i tinc un bell record de les hores de companyia.
I de mala gent n'hi ha hagut des de que el món existeix.
Fita