dilluns, 12 de maig de 2014

nouvinguts


Com ja vaig comentar, fa vàries setmanes que treballo al 100% i és el principal motiu pel qual no puc escriure tan sovint com voldria. Doncs bé, a part d’ensenyar castellà als alumnes de 12 a 16 anys, estic amb un grup de ”nouvinguts” de les mateixes edats. Quan arriben nens nous a Suècia, els posen primer en una aula d’acollida però generalment només s’hi queden 3 mesos. Després, els traslladen a una escola ordinària però estaran en un grup apart durant uns mesos (la durada varia depenent de la velocitat d’aprenentatge de l’alumne). Aquí a l’escola hi havia dues mestres que s’ocupaven exclusivament d’aquest grup però una d’elles està de baixa per malaltia i hem hagut de cobrir la seva plaça entre quatre mestres. Haig de dir que trobo la feina molt interessant, tot i el caos que suposa: diferents cursos, diferents hàbits escolars, diferents coneixements...
El orígens dels alumnes són: Afganistan (2), Ghana (2), Sèrbia (5), Sri Lanka (1), Egipte (1), Perú (1), Espanya (2) i... Catalunya (1)!. Excepte els dos d’Afganistan i la d’Egipte, tots han vingut perquè els pares busquen un futur millor en quan a feina, ajudes socials, etc. per la seva família.
El de Catalunya és nascut a Xile i fill de xilens que van emigrar a Barcelona buscant-se la vida. Parla català prou bé i està aquí jugant amb un dels millors equips de futbol de Suècia (aquí no hi ha “Masies”). El suec, però, li costa bastant. I d’anglès, tot i haver-lo estudiat durant 6 anys no en té gaire idea per no dir gens.
Els altres espanyols són de Pamplona i Alacant. La de Pamplona és filla de colombiana que també havia buscat una millor vida a Espanya.
El d’Alacant és nét d’espanyols que havien vingut a Suècia als 60 com a força de treball però que se’n van tornar quan la seva filla tenia 15 anys (mare del nen) i ara la filla ha tornat per trobar  feina.
També en aquests dos casos, anglès patètic i el suec costa molt.
Els d’Afganistan són un cas apart: van venir sense pares i viuen en famílies d’acollida. L’única escola a la que van anar va ser una escola del Cora on el maltractament era el pa de cada dia. Han hagut d’adaptar-se a una nova societat, un nou alfabet, una nova llengua, un nou clima... en fi: com començar de zero! Un d’ells és molt bo en lluita lliure i entrena cada dia per poder competir representant Suècia.
Mica en mica es van integrant a les classes ordinàries; comencen en participar a les d’anglès, les de dibuix i gimnàs i la idea és que el curs que ve ja puguin estar totalment integrats.
M’agradaria molt saber com funciona el sistema d’acollida a Catalunya. Algú m’ho explica?

4 comentaris:

joan gasull ha dit...

Jo només sé que quan arriba un nou alumne que ve de fora i no sap res de la nostre llengua, el posen a classe i demanen als altres nens que els donin un cop de mà i poca cosa més.
Bona feina t'has buscat, estaràs entretinguda.

Agnès ha dit...

712Potser nosaltres no ho tenim tan bé com vosaltres, en quan a mitjans però crec que tampoc es just dir que no en hi ha.
Al llarg dels anys que vaig estar a ensenyament tant com a docent o com á assessora psicopedagàgica, en diferent etapes. Puc dir que en principi funcionavem de manera semblant a la vostra.
L'alumnat que venia de diferents paisos de llengues no llatines des de ensenyament se'ls dirigia per iniciar la seva escolaritat en periode obligatori ( a partir de 6 anys) a determinats centres on hi havia una o varies aules on es treballava prioritariament llengua perque tinguessin uns minims per poder seguir en un aula. Durant un periode curt uns tres mesos com tu dius molt be.
En teoria havien d'estar als matins en aquests centres específics (d'acollida) i a les tardes al centre que els hi tocava més pròxim al domicili I que seria on anirien.
La feina com tu dius molt be no era fàcil perque hi havia alumnat de diferent procedència, situació, edat.... però tots tenien una cosa molt bona i era les ganes de sentir-se acollits, ajudats i allí ho tenien. Grups petits i tots/es en situacions semblants.
Dificilment a les tardes anaven al
l'altre centre ( que havia de ser el seu)suposo que per molts motius el principal es que no podien ser atesos de la millor manera ni tenien els estris per trobar-s'hi be, tot i que s'intentava que les hores que hi anessin puguessin fer educació física, dibuix.... es a dir materies que els fos més fàcil introduir-se i on intervingues menys la llengua.
Això no resultava fàcil ni per ells ni per als centres.
LLavors es va passar a fer aules d'acollida a gairebé tots els centres, dotant-los d'un professor, un aula, ordinadors , material especific i un assessor ( LIC )que aproximadament un cop al mes o dos s'hi puguessin reunir per anar ajudant-los en les dificultats en que es trobava a l'aula.
Llavors el funcionament d'aquesta aula ja depenia de cada centre i era el propi centre juntament amb el LIC qui planificava quins alumnes hi anaven a quines hores ....
Això feia que l'integració d'aquests alumnes a l'aula és fes de manera més ràpida, fins hi tot de vegades el professor de l'aula preparava materials perque puguessin fer a l'aula mentres no podien seguir el que alli s'hi feia però si avançar al seu nivell en llengua.
Ja veus que això es complexe i no sempre ni a tot arreu va funcionar, però això es el que teniem I crec que encara funciona aquest model.
Evidentment amb les retallades s'han anat tancant o reduint aquestes aules, alhora que tampoc arriben tants alumnes com arribaven en altres èpoques

Agnès Eritja

Anna ha dit...

Gràcies Agnès pel teu comentari tan complert! Evidentment un dels factors que més pesen a l'hora d'integrar aquests alumnes i de fet tots els alumnes és el seu ritme d'aprenentatge individual, la maleta que porten ja sigui amb càrrega social o escolar, etc. Espero de debò que l'escola catalana pugui seguir la bona feina que ha fet fins ara, tot i les retallades!

Anònim ha dit...

cal doncs entendre que els fan aprendre anglès alora que suec a l'aula d'acolýida? igual que ací els fan aprendre espanyol.
Supòs però que no els deuen deixar assistir a la classe ordinària abans de ver après suec; com ací oi es fa als nous alumnes que ja parlen espanyol -jordi