Quanta merda!

Ja hem tornat de Catalunya. El segon dia de ser-hi vaig trobar-me amb una amiga que treballa a la part alta de Barcelona i vam quedar per allà. Com que em sobrava temps vaig passejar-me pel barri. Feia temps que no hi anava per allà: Sarrià, Tres Torres, Bonanova... Mentre caminava per uns carrers tranquils, florits, amb noies sud-americanes o filipines que cuiden nens rossets vestits amb polo i bermudes blau marí, vaig recordar que quan estudiava COU en una escola privada de la capital, vaig anar a casa d'alguns companys de classe i vaig flipar bastant: pisos de més de 200 m2, amb dues portes d'entrada i fins i tot dos ascensors (un pel servei i un pels habitants del pis, no fos cas que ens contagiessin alguna cosa), enormes menjadors que es dividien amb portes corredores, terrasses d'àtics ajardinats, piscina, etc. Les decoracions anaven des del gust més exquisit fins al carregament hortera típic dels nou-rics. I recordo que ja aleshores pensava: de què deuen treballar els pares d'aquest/a per poder-se permetre tot això?
Tret de contades excepcions, estic convençuda que qui viu en aquesta zona de la ciutat ha aconseguit els diners d'una manera deshonesta: no pagant els impostos que li pertoquen, explotant treballadors, especulant o traficant amb armament. Altres dels ocupants son descendents de l'escòria franquista que va ocupar el poder a Catalunya durant les dècades dictatorials i que òbviament també va enriquir-se d'una manera il·lícita. Per últim, l'altra espècie d'aquest habitat: els polítics corruptes de casa nostra, amb en Pujol i la seva prole en els primers llocs de la llista.
No deu pas ser casualitat que els seus fills van estudiar tots al mateix centre on jo vaig cursar el COU.
Espero de debò que quan arribi la independència es faci net amb tota aquesta gentussa!