El (no) pragmatisme dels anglesos

Un mes feia que no escrivia! El blog ja ho té això: a vegades hi ha inspiració i coses interessants a explicar i a vegades no.
Ja feia dies però, que us volia comentar un tema que em ronda pel cap. Es tracta del poc pragmatisme dels anglesos.
Hi vaig començar a pensar un dels primers dies de ser aquí, quan esperava l'autobús. Les parades que tenen aixopluc (tauladeta i mampara de vidre) estan orientades al revés del que estic acostumada, tant a Suècia com a Catalunya. És a dir: la mampara et queda davant els nassos enlloc de l'esquena i tocant al carrer per on circulen els cotxes/autobús. Aquí la foto, per que us quedi més clar.

Com veieu, el vidre molts cops està decorat amb pòsters publicitaris, de manera que tampoc hi veus massa a través seu. El resultat és que o bé t'esperes al costat de l'aixopluc, per veure quan arriba el teu bus o bé has d'anar traient el cap cada cop que en para un, aviam si és el que esperaves. Imagino que el motiu d'aquest disseny és la seguretat dels futurs passatgers, per que no s'arrimin massa a la vorera i puguin ser atropellats, però no les tinc totes. En qualsevol cas, no és gens pràctic.
Un cop arriba l'esperat autobús, només hi ha una porta. La mateixa per la que han de baixar i pujar els passatgers. D'acord, és més difícil que la gent es "coli", però també és força ineficient, tant pel temps que triga com pels moviments dins el mitjà.

Un altre exemple: les finestres de les cases, que com sabeu acostumen a ser de dos o tres pisos. Només s'obra mitja finestra (horitzontalment) i cap enfora o a manera de guillotina. O sigui, des de dins, no pots netejar els vidres de fora. I des de fora, o tens un netejador telescopi o has de pujar a una escala molt llarga. La solució arriba en forma d'empresa netejadora de vidres que disposa de l'equipament necessari. Tant costaria posar finestres com a la majoria de països europeus???  Potser perquè volen mantenir l'estil victorià de les cases...

Més coses: a l'hora de pagar el dinar de l'escola, enlloc de fer una transferència bancària, has d'omplir un sobre amb diners en efectiu o un xec (encara existeixen???) i si cal, et tornen el canvi. El mateix per cada vegada que toca paga un extra (visita museu, pagament d'activitat extra-escolar, etc). I sense sortir del tema escolar, perquè les nenes han d'anar amb aquestes sabatetes tan si fa sol com si plou?

Un altre: per reservar una classe al gimnàs has de trucar per telèfon (amb lo fàcil que seria fer-ho per Internet) i quan arribes, ensenyar la targeta a recepció perquè et donin un paperet que has de donar a l'instructor de la classe...?

Respecte a la higiene també n'hi ha unes quantes, però la més sabuda és la del tema de les moquetes. Us podeu imaginar la de merda que s'acumula? I a sobre, a la majoria de cases la gent no es treu les sabates quan entra!!! Encara hi ha cases que tenen moqueta als banys, per sort la que lloguem nosaltres no. Però si vols passar l'escombra, t'hauràs d'ajupir a l'hora de recollir amb la pala, perquè tampoc han entès que és molt més pràctic i ergonòmic tenir-ne una amb pal.

En fi, potser és que estic massa ben acostumada al pragmatisme suec. :-)