He d'admetre que el vaig trobar millor que el primer, bàsicament per dues raons. La primera perquè trobo que la caracterització dels estudiants està aconseguida i és creïble, la qual cosa no es pot dir dels professors (quan planifiquen les lliçons???)
La segona perquè trobo que està molt bé que es tracti el tema de la homosexualitat amb "certa" normalitat. I ho poso entre cometes perquè tot i que se'n parla, es fa des de la diferència o la problematització de l'assumpte, que es caracteritza pels tòpics de sempre... El Bruno amaga (i no accepta) la seva condició d'homosexual, l'Oliver en canvi la pregona als quatre vents però es particularitza pel seu amanerament.
Per poder parlar, veure o retratar l'homosexualitat de manera desinhibida s'hauria d'incloure en els mitjans, converses i llibres com es fa respecte a la relació heterosexual. Però en quants llibres per a infants apareixen famílies amb dues mares o dos pares? En quantes novel·les per adolescents hi ha una noia que s'enamora d'una altra noia? En quin anunci veiem dos nois que es fan un petó? Hi ha alguna pel·lícula on una relació homosexual sigui una part més del guió sense que impliqui un problema? A mi només em ve al cap la sèrie Modern family, perquè en pel·lícules com Fucking Åmal o Brokeback Mountain es contempla des de l'etern escàndol social.
Avui és l'últim capítol i suposo que el miraré algun dia d'aquests. Ja veurem si en faig algun post més.
2 comentaris:
Per la teva informació et diré que avui un jutge francès ha prohibit cautelarment, i a instàncies d'una organització ultracatòlica la projecció de LA VIDA D'ADELE. Ho trobo al•lucinat que passi això a França. Jo he vist la pel•lícula i, es veritat, que es fortament eròtica amb escenes pujades de to de les dues noies fent l'amor i que tothom que l'interesses ja la deu haver vist, però qui m'havia de dir a mi que , a lo millor, els francesos hauran de venir al cine a Figueres com nosaltres (que ara estem en una dictadura votada però abans en una dictadura pura i dura) anàvem a PERPINYÀ.
En quan a MERLIN no l'he vist mai però ser de gent que hi està enganxada. A sortit a la venta un CD als quioscos amb la seva música.
deixant apart les tendències que sempre són millorables jo l'he trobada molt encertada, perquè a cada capítol s'ha tocat un tema que afecta als nostres adolescents cada dia i veig per els de casa que moltes coses els ha fet rumiar. El que m'hi ha sobrat a mi és que l'he trobat un pèl barroera de vegades, però això ja sabem que ho fan perquè la gent s'hi enganxi, es veu que saben que el nivell cultural és el que és.
Publica un comentari a l'entrada