Dies sense inspiració, entre els madriles de Galdós (estic llegint "Tormento") i l'esperanca de que les temperatures comencin a pujar. Avui he anat a córrer per primera vegada des de fa un any. Estic molt motivada i espero poder continuar amb un ritme de 2 dies per setmana. Al juny serem uns quants de l'escola que participarem en una carrera que es fa cada any, i això sempre ajuda a tenir un motiu per entrenar.
Ja s'acaba la setmaneta de vacances i tot i que ha passat ràpid, sembla que fagi una eternitat que era a l'escola. Ja no recordo si vaig planificar les classes de dilluns o no... Però estic aprofundint en el món de les noves tecnologies que Internet ens posa a l'abast de manera gratuïta per fer les llicons més interessants i atractives per uns alumnes que van néixer amb un ordinador sota el brac. He trobat una pàgina d'un profe de castellà en una escola anglesa que és una mina! Llàstima que sempre em falti el temps per poder explotar tots aquests recursos.

A Catalunya, la mona i a Suècia: caramels, xocolata, llaminadures... Pasqua és un dels moments de l'any en què més dolcos es venen.

Amants com som de les estadístiques, ahir vam poder assabantar-nos de que els suecs -o més correctament els habitants de Suècia- som els que més llaminadures mengem al món! Quasi 17 kilos per persona i any. A més, cada suec beu 90 litres de begudes refrescants (vegis Coca-cola, Fanta, Sprite...) a l'any. Com tots sabem les estadístiques no són exactes i aquest resultat vol dir que si jo no menjo mai llaminadures (mentida!) un altre potser en menja 30 kilos. Tampoc és d'extranyar que a la gent li vinguin ganes de comprar llaminadures quant te les trobes a sobre a l'hora d'anar a pagar la compra setmanal a la caixa del súper. Sembla que et cridin amb els seus colors vistosos. Una altra cosa que em pregunto és quines dades han agafat per fer la comparació: no crec que tots els països es dediquin a contar quants kilos de dolcos mengen els ciutadans a l'any.

Això ha fet despertar el debat de si s'haurien de fiscalitzar indirectament els productes poc saludables per la salut. Així ho proposaven uns quants metges ahir al diari, però realment: fins on ha d'arribar el paternalisme estatal? No s'hauria de fomentar més l'autoresponsabilitat derivada d'una bona informació?
Tampoc no sabem és si hi ha més càries que en altres llocs, però per sort l'atenció sanitario-dental és gratuïta fins als 18 anys.
Enfí... avui anirem a ca els sogres a pintar ous i a menjar-los acompanyats d'arengades i patates: àpat tradicional d'aquestes dates. 
Ahir vam anar a esquiar i vam poder tornar a gaudir d'un dia fantàstic!
I tota aquesta setmana: festa!

ara va de bo

Encara tenim un munt de neu al jardí però mica en mica es va fonent! I en els llocs on hi tinc plantats bulbs i altres plantes que sé que aviat sortiran, he ajudat una mica la natura i he anat traient amb paciència capes de neu. I aquí en veieu el resultat! N'estic molt cofoia i contenta de veure que cada dia hi ha uns centimetres menys de neu... I a més, hem canviat l'hora i ara ja no es fa fosc fins a les 7 de la tarda. Com em recordava la meva germana, cada any hi ha alguns posts que en certa manera es repeteixen, com ho fan les estacions. I ara toca el de l'eufòria de veure com torna la primavera!

Com veieu, ultimament només escric de dimarts en dimarts i durant la setmana penso que comentaré tal cosa o tal altra i després ja no ho recordo. Però us comentaré per exemple, que dijous passat va ser el dia de les "gofres" (gaufres en francès, våffel en suec), en el diccionari ho tradueixen com a "neules" però penso que la gent associa les neules amb aquells tubs de galeta que es mengen per nadal, per això prefereixo dir gofres. Una cosa ben curiosa d'aquest país és que tant les crêpes com les gofres es mengen per dinar. I no salades, no, amb mermelada i nata! A mi mai m'ha agradat aquesta tradició, de fet no em sembla massa equilibrat com a dieta... Però encara és més curiós el perquè d'un dia especial de les gofres: és fruit d'una equivocació. Resulta que el dia en qüestió és el de l'Anunciació del Senyor, que aquí a Suècia es diu "Jungfru Maria bebådelsedagen" i que va passar a dir-se entre la gent "vårfrudagen" (el dia de nostra Senyora) i que fonèticament s'assembla molt a "våffeldagen".
Aquí va una foto de les "våfflor" (våffel en plural), que de postres estan molt bones!

helicopter

Ahir vaig tenir una experiència molt grata: vaig volar en helicòpter per sobre d'Estocolm. No estava previst però els alumnes que van guanyar el premi del projecte de que us vaig parlar el trimestre passat. Era un helicòpter de 4 places, contant amb el pilot i com que eren 4 alumnes, van haver de fer 2 vols i quedaven 2 places lliures. Total que jo i una col.lega també vam pujar.
Va ser una canya, un dia super clar amb una vista perfecte. I tot semblava ser tan a prop! Què petit et sents quan ets allà dalt i veus tots els cotxes moure's com formiguetes... És com quan somies que voles, com m'agrada aquesta sensació! Us deixo les fotos, fetes amb el mòbil...

He tingut el bloc una mica abandonat els últims dies...
Com sempre, un munt de coses a fer i el més calent a l'aiguera!
 He penjat una foto de la vista des d'una de les pistes on vam esquiar dissabte. Va ser un gust, feia super bon temps! A més, la Júlia ens va sorprendre a tots de la poca por que tenia. Era la 2ona vegada que esquiava alpí i després d'una horeta amb una monitora, ja se sentia súper segura. Vam baixar algunes verdes i després blave i vermelles. Ella sense pals i sense por, quasi bé sense ni girar, tirant pel dret i arribant abans que nosaltres al final! Increïble.
Jo, per fer tant que no esquiava, m'en vaig sortir prou bé. S'ha de dir que amb el "nou" (des de fa uns 10 anys, però per a mí nou) tipus d'esquís que en anglès es diuen "carving" és més fàcil, si més no es controlen d'una altra manera i es té més estabilitat que amb els clàssics perquè són més curts i més amples. La tècnica és una mica diferent però s'apren aviat.
Una altra novetat -que no sé si ha arribat per terres catalanes- és que quasi bé tothom porta casc, petits i grans, cosa impensable fa 15 anys.
Tampoc no sé si també n'hi ha d'aquests "telearrastres" a Catalunya, però aquí n'hi ha uns que es diuen "d'àncora" i que tenen la forma que el seu nom indica. (vegeu foto més avall) És per poder-hi anar 2, un a cada costat del pal. No em va agradar gens perquè costa més de deixar-lo anar. La prova és que en una de les últimes pujades, s'em va enganxar la punta de l'àncora a la cama i em va arrossegar mig metre més, amb la conseqüència que m'ha quedat un blau-lila ben maco a la cama !
Per últim, també vam poder veure dos minusvàlids que esquiaven amb una mena de trineu que maniobraven amb les mans. Trobo que està super bé que puguin gaudir d'un esport com aquest.

desenvolupament

Mentre a Barcelona neva i aquí fa un sol espatarrant (no sé quan va ser l'última vegada que deuria passar això) i per una vegada no envejo el vostre clima, comentar-vos que he comprat unes botes d'esquiar que tan de bo haguessin existit quan de joveneta pujava als Pirineus per practicar. Perquè no ho van inventar abans? Ovbiament el que hi va pensar deuria ser algú que com jo sempre té fred als peus! Doncs això, que a cada bota hi ha una resistència elèctrica a la sola interior, connectada a unes pil.les, de manera que si vols escalfar-te els peus només has d'apretar un botó (i hi ha diferents graus de temperatura!). Dissabte tindré l'ocasió de provar-les i espero que fagi un dia igual de maco que avui.

Ja he sembrat algunes llavors, encara que sembli contradictori, però hi ha plantes que perque la llavor germini primer han de passar per un estat de "congelació"...

no diguis blat...

...fins que no sigui al sac i ben lligat! O amb altres paraules: ja torna a nevar i estem a -5C... Tota la setmana farà fred i s'espera més neu. Però no ens podem queixar si pensem en les tempestes que han tingut a Franca i a altres llocs d'Europa, per no parlar del terratrèmol de Xile.

Canvi de tema: acabo de tornar del dentista on m'han canviat un empast provisional per un de definitiu: 1800 corones. Però vaja, només són 600 corones més que el vaig pagar ahir a la perruqueria i la veritat, és més important. El que m'emprenya és que ja fa quasi 4 hores que vaig amb mitja boca anastesiada i tinc molta gana però no vull menjar per no mossegar-me.
Aquesta setmana tinc vacances de l'escola (setmana esportiva) però ahir i avui l'Elna és a la guarderia i la Júlia al "fritids" perquè a part de dentista i perruqueria també haig d'estudiar, corretgir exàmens i preparar-me classes. Dijous les nenes dormiran a casa els avis paterns i nosaltres podrem anar al cine (l'última vegada va ser al novembre) i a sopar i l'endemà a comprar un moble i alguna cosa més. Com s'aprecien aquestes hores de llibertat!
La primera foto la vaig fer quan estava passejant l'altre dia, la bústia d'aquesta casa ha quedat ben colgadeta. La segona és la senyora de neu que vaig fer amb les nenes dissabte, al jardí. La tercera un arbre que em va agradar.

Com que no puc menjar, millor que surti a treure neu amb la pala...