dissabte, 25 d’octubre del 2008


Fa unes setmanes la meva sogra em comentava que s’enrecorda perfectament de la primera vegada que va menjar un tomàquet, quan tenia aproximadament 6 anys. Aviat farà 65 anys, o sigui que no tampoc no fa tant! Però, sí, en aquella època la gent de classe mitjana menjava la producció autòctona, el que es cultivava en el país. I això que al sur de Suècia a l’estiu es poden cultivar tomàquets! I això perquè us ho explico? Doncs per que ahir quan vaig anar a comprar al súper, a part de trobar com sempre peres de Xina, magranes d’Israel i plàtans de Costa Rica hi havia maduixes importades d’Holanda! A finals d’octubre!!
A mi que voleu que us digui, aixo de la globalització em fa pena. Sí, per algunes coses ens està molt bé, no diré que no, però jo que sóc de personalitat més aviat nostàlgica, enyoro allò de comprar coses “típiques” del país. I no em refereixo a souvenirs, sinó a totes aquelles coses que abans NOMÉS es podien conseguir si anaves fins al país d’origen. Allò de que quan tornaves d’un viatge podies explicar que havies menjat tal cosa (i a tothom li semblava d’allò més exòtic) o podies guarnir la casa amb objectes fets en el país visitat.
Ara hi ha de tot a tot arreu. I la majoria és fet a Xina...
Però una cosa està clara: els tomàquets que podem comprar a Suècia 365 dies a l’any no tenen gust de res. Ni les peres, ni les magranes, ni els plàtans. O sigui que ja us podeu imaginar com gaudeixo de poder menjar fruita i verdura fresca de veritat quan viatjo a Catalunya. I si és ecològica, ja ni us ho explico!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs tens força raò. Nosaltres quan podem menjar del petit hort que la mare fa al jardí durant els mesos de l'any en que no fa fred, notem que el gust és totalment diferent als que comprem al super. Son tomaques i carbaçons que s'han fet en un terra abonada amb el compost que durant tot l'any anem fent i que, per descomptat aquestes verdures neixen quan els hi toca neixer, es a diu en els mesos d'estiu i no els 365 dies de l'any

Finestreta ha dit...

Ostres doncs mira que aquí els tomàquets tampoc tenen massa gust de res eh...! Els de Suècia ni m'ho imagino ja!

Anònim ha dit...

La globalització se'ns acabarà menjant a tots mica en mica i ja no hi hauran festes, tomaques i red que tingui una inpronta local.
M'agrada el teu blog

xuanxu ha dit...

Creu-me aquí els tomàquets que mengem tampoc son tant bons i si vas a comprar tomàquet bo ara farà dos mesos al supermercat un quilo de tomàquets tenien un preu de 8 €/K.

Jo tot i passar 15 dies a Suècia ara fa dos estius només vaig menjar un dia menjar típic suec i per que vam anar a petar a un hotelet petit que ens van fer un salmó amb patates que no se com ho van cuinar però estava boníssim.

M'agradaria que algun dia escriguessis sobre lo difícil que es trobar aigua sense gas als supermercats suecs.

Tack!

Kuroi Neko ha dit...

És que jo crec que la gràcia continua estant en anar als llocs d'origen a cercar la fruita i la verdura. Fins i tot la carn i el peix!
No saben igual aquests aliments si han hagut de viatjar que si els tens frescos i acabats de recollir.

Jo tomàquets més bons que a Catalunya no n'he tastat mai (concretament a Girona :P). Per què serà?

aigua_clara_

Garbí24 ha dit...

Jo he acabat fent el meu hortet ecologic a casa i asta els meus fills petits noten la diferencia , quan els hem de comprar per que s'ha acabat la temporada.
He estat de visita a Estocolm i entenc molt be el que expliques .