dissabte, 31 de maig de 2008

infermeres II i altres



Ja esta. El Tomas ja ha corregut la Marató. I ho ha fet forca be: en 4 hores i 27 minuts. Tenint en compte que avui la temperatura era de 27 graus i feia sol trobo que es un molt bon resultat. Suposo que estara fet pols durant alguns dies pero es una cosa que li feia molta il.lusio i s'ha passat l'any entrenant, o sigui que ja esta content.

Per altra banda, dir-vos que el resultat de la vaga d'infermeres ha estat que almenys aqui a Estocolm el sou minim a cobrar per una infermera es de 21.200 sek (2200 eur). I son brutes mensuals, 12 pagues. Els impostos a pagar son de minim 33 % amb variacions depenent del municipi on es viu.

I per avui res mes. Aviam si dema tinc mes temps per escriure.

dimarts, 27 de maig de 2008

infermeres


Ja fa un mes que va comencar una vaga d'infermeres a tot Suecia, perque volen que l'augment de sou sigui mes gran que el que hi ha previst. De moment no s'arriba a cap acord i els que acaben patint les consequencies son evidentment els pacients. Com que aqui l'assistencia privada es quasi inexistent, doncs a creuar els dits perque no et posis malalt! El sou que cobra una infermera a l'entrar a treballar depen de la zona de Suecia. Les pitjor pagades reben 17o00 sek al mes (+o- 1700 eur) pero la mitjana es de 19000 sek (1900 eur). La veritat es que molta de la feina que a Espanya fan els metges, aqui la fan les infermeres, sovint especialitzades. Una manera mes que te l'estat d'estalviar-se dinerets. Jo em solidaritzo amb les infermeres i espero que passin a cobrar un sou mes digne.
Ara que ja ha passat l'Eurovisio (que jo no vaig veure) us deixo amb una lletra diferent del "chiki-chiki" que em va enviar el pare per mail. Molt gracios i sobre el tema que ens ocupa:
Perrea, enfermera > > enfermera, perrea.
El chiki chiki mola mogollón
Se baila con La NANDA, también con HENDERSÓN,
Dale chiki chiki a las de Primaria
también chiki chiki p'a las de Hospitalaria.
Lo bailan en Urgencias y en Reanimación,
Se baila en las Consultas, y en Rehabilitación
Lo bailan en la Escuela,lo bailan en quirófano
Y los Peac lo bailan sin parar!
Y el chiki chiki se baila así (gesticulando): > > Uno, el PAEcito > > Dos, TOMOTENSIÓN. > > Tres, HAGOLASCURAS. > > Cuatro, PONGOINYECCIÓN. > > > >
Perrea, enfermera.
Bailen chiki chiki, báilenlo pacientes,
En la habitación, con todos sus parientes.
Lo bailan en los centros y en la cafetería
Lo bailan en Gerencia, lo bailan todo el día.
Lo baila la estudiante, lo baila el titular
Se baila en continuada, cuando se va a cuidar
Y el chiki chiki se baila así (gesticulando): > > Uno, el PAEcito > > Dos, TOMOTENSIÓN. > > Tres, HAGOLASCURAS. > > Cuatro, PONGOINYECCIÓN.

divendres, 23 de maig de 2008

Elna i altres casualitats

A vegades no passa res interessant en dies o setmanes i de cop en un sol dia hi ha un munt de coses a explicar. Ahir va ser un d'aquests dies.
Primer vaig anar a casa els sogres a cel.lebrar l'aniversari de la meva cunyada. Un cop alla, em van ensenyar un article d'una revista que solen llegir ells, sobre una noia catalana resident a Goteborg, la Tonia Tell. Lo curios es que les seves llengües maternes eren com les meves: catala, castella i frances. La seva mare es belga (la meva francesa) i el seu pare catala (com el meu). Tambe va venir a viure a Suecia per amor, esta casada amb un suec. A part d'aixo, l'article parlava del cafe que ha muntat la Tonia, Språkcafeet, es a dir, el cafe de les llengües. Es una idea molt bona: un lloc de trobada per a que la gent interessada en llengües es pugui trobar. S'organitzen taules on es parla en diferents llengües i tothom hi es benvingut: els que volen practicar, els que tenen la llengua com a materna, etc.
Un cop a casa i en obrir l'ordinador em vaig trobar un mail del pare on em deia que en J.J. Isern m'informava de que l'autora de "La maternitat d'Elna" (a l'anteriro bloc vaig escriure sobre el llibre en aquest post), Assumpta Montella, estava intentant reunir les 70 nenes catalanes que es diuen Elna per fer una foto i regalar-li a Elisabeth Eidenbenz (responsable de la materniat) que fa 95 anys aviat. Em va fer molta il.lusio i vaig correr a escriure-li un mail a l'Assumpta per explicar-li que tinc una filla que es diu Elna i enviar-li una foto.
Un cop fet aixo, vaig obrir el meu bloc i em vaig trobar amb un comentari de la mateixa Assumpta, informant-me de la trobada! Que fort, no? Podeu llegir el seu bloc, on hi trobareu molta mes informacio.
Déu n'hi do la de links que hi ha en aquest post! :-D

dimarts, 20 de maig de 2008

jardi

Tal i com us vaig prometre, avui publico algunes fotos del meu jardi, o millor dit de trossets del jardi.
La primera es perque veieu la roca que us comentava, on hi he fet com terrassetes i hi he plantat flors de rocalla. A l'esquerra de la roca hi ha la part de prat.
A la segona foto, una "rosella de siberia" que viu precisament a la roca.
Aqui podeu veure una de les flors (un tipus de primula) de la part de prat, pero que no se perque em surt girada...
La part de bosc on hi ha un munt de nabius (blueberry) pero a la foto no s'aprecien.
Aquesta es una mala herba que en suec es diu åkerfräkna, pero en catala ni idea. Te un sistema d'arrels super xungo i dificil d'erradicar i justament esta creixent on hi haurem de posar la gespa.
Aquesta foto us mostra una part del terreny on anira la gespa, amb la casa dels veins al fons.


I per acabar, unes tulipes que va plantar la meva mare amb la Julia quan va neixer l'Elna. Els cervatons se les havien cruspit pero les vaig posar mes a prop de la porta i les vaig poder salvar! I per avui res mes, quan haguem posat la gespa ja us ensenyare la foto!

dimecres, 14 de maig de 2008

Circ

Avui llegint la revista que envien cada dos mesos els de la "Kommun" (ve a ser com la comarca catalana) he vist que feien un espectacle de circ on hi participen 4 artistes. I un d'ells es diu Sergi Parés. Nomes pot ser catala, no? Son 4 joves estudiants de l'escola superior del circ. Nomes n'existeix una en tot Suecia i esta a la nostra kommun. Potser aquest noi ha vingut des de Catalunya per estudiar o potser es fill de catalans? Sigui com sigui m'ha fet molta gracia veure el seu nom a la revista.
Per altra banda, jo que em pensava que ja havia arribat la calor i... NO! Tornem a estar a 10 graus, vent i pluja: brrrrrrrrrr! La pluja pero va be per les plantetes, per aixo no em queixo.
Intentare fer fotos del jardi i les penjare quan tingui temps.

diumenge, 11 de maig de 2008

escapada




Escric des del parc Bergianska on m'he pogut escapar durant unes hores. Sola, sense nenes ni marit. Fa un dia d'estiu: 23 C, sol i sense ni un nuvol. M'assec en unes roques al costat de l'aigua, m'he apartat del cami de ronda que em recorda al Stanley Park de Vancouver. Aquelles setmanes al Canada, l'estiu del 2000 quan vam anar a visitar mon germa i cunyada que vivien alla, van ser una de les millors experiencies viatgeres que he tingut mai.

Pau total. Ara passen uns kayaks, ara algu caminant, i trencant l'harmonia una barca a motor. Les mini onades d'aquesta aigua de mar dolca trenquen suaument a les roques arrodonides pel pas del temps.


video


He vingut a parar aqui perque hi havia un mercat de plantes organitzat per l'associacio d'amateurs de jardineria, de la qual soc membre. N'he comprat unes quantes i ja frisso per poder-les plantar al meu jardinet que molt poc a poc va prenent forma. On mes he plantat es la part del terreny que deixem en plan prat: flors d'origen silvestre i autocton. La gran roca que hi ha al costat del garatge tambe l'estic poblant amb plantetes de rocalla. A part, tenim especimens que ja existien en el terreny abans de comprar-lo: maduixetes del bosc, muguet, digitalis, acleia...i tota mena de males herbes!

Ai! Quants plans que tinc per aquest jardi!

dimecres, 7 de maig de 2008

it runs in the family

Des de qui sap quantes generacions enca tenim a la familia una tendencia a obsessionar-nos. Es a dir, tenim pensaments obsessius que sovint comporten angoixa o altres maldecaps. Alguns han optat per medicar-se, anar a terapia psicologica o provar terapies alternatives. Si penseu en el pesat que pot arribar a ser quan una melodia se us "enganxa" i no podeu parar de cantar-la, us podeu imaginar que se sent quan un pensament negatiu o preocupant s'instal.la a la ment i no deixa pensar en res mes, per molt que s'intenti.
Jo en aquests moments i des de ja fa bastant estic be, estabilitzada.
El meu temor, pero es que la meva filla de 4 anys ha comencat a mostrar la mateixa tendencia. No se si tinc una visio subjectiva del tema o si es una cosa normal en els nens d'aquesta edat, pero em preocupa. Des de fa uns dies no vol anar a dormir perque te por. Por de que? De coses totalment irracionals: que s'imagina que es en una cova, o que va veure per la TV que un nen menjava moltes maduixes i li feia mal la panxa. O be coses molt mes profundes: que quan ens morim ja no existim o que si la terra es destrueix desapareixerem tots.
Quan li intento fer pensar en coses que li agraden em diu que igualment no pot parar de pensar en les dolentes. Que pot pensar en dues coses a la vegada.
Es desperta per la nit i ens ve a despertar a nosaltres i a l'Elna, que anant be ja s'havia despertat alguna vegada abans. I clar, qui te paciencia a les 3 de la nit i sense haver dormit encara ni 3 hores seguides, d'esperar-se al seu costat fins que es torni a adormir?
Conseqüentment, estic de mal humor durant el dia. No rendeixo, tot m'irrita i acabo sent una mare molt avorrida i amb mala llet.
El pitjor pero, es que em fa molta pena pensar que des de tan petita la Julia ja pugui tenir un caracter amb un domini d'aquests gens "dolents". El meu marit es tot el contrari i desitjaria que les meves filles heredessin el seu optimisme i capacitat per apartar les cabories del pensament.

diumenge, 4 de maig de 2008

va de gossos


Tot va comencar quan uns gamberros van bandalitzar una escultura d'un gos obra d'una artista de renom, localitzada en una glorieta (o rotonda, no se mai com es diu) de la ciutat de Linköping.
Al cap d'uns dies va apareixer en el lloc de l'antiga escultura un nou gos, fet artesanalment a casa d'algu. Des de l'aleshores, s'ha extes un moviment de "gossos de glorieta" que consisteix senzillament en instal.lar gossos de fusta, de plastic, de cartro, de metall i en totes les formes i variacions imaginables en les glorietes dels carrers de Suecia. Ho fa qui vol, en la foscor de la nit. Fins i tot hi ha una pagina web on els artistes poden exhibir les seves obres. El moviment s'ha escampat a Noruega, Dinamarca i Alemanya, que se sapiga.
Al costat de casa en tenim un que es diu Doris, molt bufo.
M'encanten aquests moviments populars. Es com quan a Franca va surgir el "grup d'alliberacio dels nans de jardi", que es dedicava a segrestar els nans decoratius de pedra que la gent tenia al jardi i col.locar-los al mig del bosc, que era segons el grup, on pertanyien els gnoms.