dimarts, 30 de març del 2010

ara va de bo

Encara tenim un munt de neu al jardí però mica en mica es va fonent! I en els llocs on hi tinc plantats bulbs i altres plantes que sé que aviat sortiran, he ajudat una mica la natura i he anat traient amb paciència capes de neu. I aquí en veieu el resultat! N'estic molt cofoia i contenta de veure que cada dia hi ha uns centimetres menys de neu... I a més, hem canviat l'hora i ara ja no es fa fosc fins a les 7 de la tarda. Com em recordava la meva germana, cada any hi ha alguns posts que en certa manera es repeteixen, com ho fan les estacions. I ara toca el de l'eufòria de veure com torna la primavera!

Com veieu, ultimament només escric de dimarts en dimarts i durant la setmana penso que comentaré tal cosa o tal altra i després ja no ho recordo. Però us comentaré per exemple, que dijous passat va ser el dia de les "gofres" (gaufres en francès, våffel en suec), en el diccionari ho tradueixen com a "neules" però penso que la gent associa les neules amb aquells tubs de galeta que es mengen per nadal, per això prefereixo dir gofres. Una cosa ben curiosa d'aquest país és que tant les crêpes com les gofres es mengen per dinar. I no salades, no, amb mermelada i nata! A mi mai m'ha agradat aquesta tradició, de fet no em sembla massa equilibrat com a dieta... Però encara és més curiós el perquè d'un dia especial de les gofres: és fruit d'una equivocació. Resulta que el dia en qüestió és el de l'Anunciació del Senyor, que aquí a Suècia es diu "Jungfru Maria bebådelsedagen" i que va passar a dir-se entre la gent "vårfrudagen" (el dia de nostra Senyora) i que fonèticament s'assembla molt a "våffeldagen".
Aquí va una foto de les "våfflor" (våffel en plural), que de postres estan molt bones!

5 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Un alegria veure brots verds i tenir més hores de llum. Mentre vosaltres us poseu les botes amb els gofres nosaltres ataquem els brunyols de l'empordà.....
Bona setmana santa!!!!!

ramon ha dit...

Felicitats per veure brots verds que en la economia espanyola per molt que digui en ZP no es veuen per enlloc...!!
Interessant la història dels gofres que, per cert, son una de les meves debilitats gastronòmiques...

salvador ha dit...

Mica en mica tot torna al seu lloc i la natura segueix la seva rutina...Aviat deixaràs de tenir neu i tot serà del color de les flors i dels arbres...Tan esperar-ho fa que es valori més, oi?

Kuroi Neko ha dit...

Ostres, feia temps que et volia demanar això de les teves plantes, perquè havia llegit en algun post que havies plantat flors, i em demanava si després de tanta neu tornarien a sortir... I ja veig que sí! quina sort!

Per cert, quina pinta aquests gofres!

Ana Carles ha dit...

Hola Anna, m'agrada molt aquest lloc on vius! el tinc pendent en aquella llista de viatges que un vol fer a la vida i que pocs cops troba temps ni diners per a fer-ho! ;)
Fan molt bona pinta tan les fotos des del helicòpter, com les futures flors que segur que seran precioses, com els gofres... Un petó des de Lleida!