dissabte, 29 de gener de 2011

actituts i Mac

Ahir, tornant del centre en el tren de rodalies vaig poder constatar un cop més l'individualisme d'aquesta societat. Anava jo carregada amb 4 bosses (vaig anar de compres) + el bolso, guants, bufanda, gorro i jaqueta de plomes. Com que el tren no anava massa plè i jo anava tan carregada, vaig deixar les bosses que duia al seient del costat. Davant meu seia una senyora d'uns 55 anys, al costat seu una noia d'uns 40 anys i al meu costat una noia d'uns 30. Totes ben vestides, una llegint, l'altre escoltant música, gent en definitiva "normal". Quan s'acostava la meva parada em vaig aixecar, oblidant-me una de les bosses. Abans de baixar, me'n vaig adonar i vaig tornar cap al seient on efectivament hi havia la bossa (uf!). El que em va doldre és que CAP de les senyores assegudes al meu voltant em van cridar per dir-me que m'havia oblidat la bossa, quan és evident que se'n van adonar. I no perque pensessin que se la podrien quedar, sino perque és aquesta mentalitat de "no m'haig de ficar on no em demanen" o millor encara "no haig de parlar amb gent que no conec, quan ni em va ni em vé (és a dir, quan no en treuré cap benefici)." Fa uns mesos em va passar una cosa similar però aquella vegada era jo qui vaig veure que un nen s'havia deixat la motxil.la. Ningú no va dir res, però jo em vaig aixecar i el vaig cridar: "Ep! no és teva aquesta bossa?" I el nano, és clar, ben content: "ostres, i tant! Gràcies!". Tant costa ajudar al prògim?
La cosa no s'acaba aquí, no. Al sortir de l'estació vaig corrents cap a la parada del bus, en veure que estava allà parat (és a 20 metres), i tenint en compte que només passa cada 30 minuts. Us podeu creure que el conductor em va esperar? O que algun dels passatgers que em veia per la finestra venir corrents va dir-li alguna cosa? Evidentment que no! Vaig haver d'anar caminant fins a casa; mitja hora de rellotge, amb dues bosses a cada mà (n'haguessin pogut ser una i dues), neu i gel pel camí i a -5C. Visca l'individualisme!
I a sobre, m'adono ara que l'IMac no reconeix la meva càmara de vídeo (de 7 anys d'antiguetat) i que no podré editar totes les pel.lis que tinc pendents. Si algú és un expert en la matèria, agrairia l'ajuda (la camara és una Sony DCR-TRV33E i tinc l'ILife 11,  he buscat tots els temes d'ajuda sense trobar sol.lució al problema).

8 comentaris:

garbi24 ha dit...

la societat cada vegada és cada vegada més tancada....la gent passa de tot si no en treu profit.
No et puc ajudar en el tema video :(

Anònim ha dit...

Hola Anna,

Pel que he vist, sembla ser que per USB no et reconeixerà la càmera.

Hauries de provar amb un cable Firewire de 4 a 6 pins.

Més opcions:

1. Provar amb el software Adobre Première, CS4. Però segurament és problema del sistema operatiu del MAC ( OSX )

2. Instal.lar un emulador de Windows al MAC ( VMWare Fusion, per exemple ) i instal.lar allà el software de la càmera. Si tens un amic informàtic, millor que millor.

Jo tinc un MACBook PRO i una càmera HD de Sony del 2007 amb disc dur i la reconeix.

Sort.

salvador ha dit...

Hi ha algún conductor de l'autobús de Sant Fost que fa el mateix del que tu denuncies. Veuen que el tren està arribant a l'estació de Mollet i se´n van sense esperar als possibles viatgers. I a Sant Fost només hi ha autobús cada hora!!
Per ecrt, he quedat garratibat del coneixement de la resposta de "anònim" en informàtica. La gent es molt generosa donant gratuitament els seus coneixements. Dona gust!

Harry Callahan ha dit...

O sigui, que 3 persones no t'avisen que et deixes una bossa i llavors tota la societat es individualista? Vaia, felicitats per la profunditat de l'estudi ;-)

@garbi24: Tota la societat és cada vegada més tancada? Tota la gent passa de tot si no en treu profit? Llavors dedueixo que aquesta és la raó per la que no pots ajudar en el tema del video.

Noemí ha dit...

Home, jo dedueixo que en garbi24 no pot ajudar en el tema vídeo per la senzilla raó que no en deu saber, del tema, no? harry Callahan un comentari una mica fora de lloc...

aigua_clara_ ha dit...

Vaja, suposo que potser és la mentalitat nòrdica, això de no ficar-se en els assumptes dels altres. Jo no puc opinar perquè no n'he tingut l'experiència...
D'altra banda amb això del Mac, crec que l'anònim t'ha donat bons consells. Si no et funcionessin, sempre podries mirar de cridar al servei tècnic per preguntar, no?

Finestreta ha dit...

De vegades també pot ser vergonya... A mi quan era més petita em feia vergonya parlar amb gent que no coneixia davant de tants desconeguts... Ara ja fa uns quants anys que no, per això.

Però vaja, que la nostra societat, sueca o catalana, és cada vegada més individualista és innegable i, per mi, tristíssim...

Anònim ha dit...

Malauradament, a vegades aquestes reaccions insolidàries fins i tot les tenen els que més a prop tenim o sentim. Inexplicable.