divendres, 21 de gener de 2011

les veus del Pamano o del Llobregat?

Ahir, que estava sense marit, vaig aprofitar per veure la pel.lícula Les veus del Panamo perque no era subtitulada i per tant no la podiem veure junts (tot i que entén el català, encara és una mica difícil poder seguir una pel.lícula). Pensava veure-la en dues vegades però volia saber com acabava i em vaig acabar empassant els dos dvds d'una tirada.
Confesso que no he llegit la novela homònima de Jaume Cabré -escriptor que per altra banda sempre vé lligat en el meu cas al record de la seva germana que vaig tenir de mestra a 2on d'EGB-.
La trama és entretinguda i mostra una part de la Història que tan ha marcat el nostre pais. Pel meu gust un pèl massa tòpica en el sentit de que els castellans i els rics eren els feixistes i els pobres -i bons- la gent d'esquerra, tot i que la figura del mestre encarna tota aquella massa de la població que no volia saber res de política i que no obstant si va sentir implicada d'una manera o altra. Penso que el gruix de la població catalana va ser, en certa manera, com el mestre Fontelles: no volien problemes amb el règim, eren assiduus a les esglesies i a la vegada tampoc volien deixar de banda "els seus".
Fos com fos, hi ha una cosa que m'ha decebut molt de la pel.lícula i potser és un detall que a molts ha passat per alt: perquè tots els personatges tenen accent barceloní? Segons la història tan sols el mestre i la seva dona són els que vénen de Barcelona mentre els altres personatges tots són de la comarca del Pallars. Les úniques vegades en que se sent alguna variació dialectal (o lleidetà) és quan parla algun dels nens de la classe, (ni tan sols tots!), de manera que encara té menys lògica: és obvi que els nens d'una escola rural del Pirineu als anys 40 haurien de tenir tots els mateix accent de la regió.
No crec que un bon actor sigui incapac d'imitar un accent, quan d'altres més mediòcres sí que poden (vegis el Polònia o el Cracòvia). Actors britànics -com Hugh Larrie fent de Dr. House- saben interpretar parlant amb accent americà, actors espanyols actuen en francès,  i italià... i els catalans no saben ni canviar algun article i fer un "deix" que aporti una mica més de verecitat a la pel.lícula?
Tot i que servidora és de Barcelona, m'entristeix veure com es cau en el parany de neutralitzar les variacions de la nostra llengua...
Al vestuari, això sí, li dono un 10.

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

No he llegit la novela,però si vaig veure la sèrie que varen fer a tv3. Em va agradar, si, però no tant com el renom que se li va donar

El porquet ha dit...

En això dels accents, per sort, a Pa Negre, han estat força sensibles als accents propis d'Osona.

Pel que fa a Les Veus del Pamano... per favor! llegeix el llibre! És memorable. Per mi, una de les grans novel·les de la literatura mundial. No exagero.

La sèrie de TV3 no té res a veure amb el llibre, i sobretot, amb el final del llibre que, d'alguna manera tanca la història de tota la novel·la. D'això, a la sèrie, no en canta ni gall ni gallina!

Noemí ha dit...

Jo també vaig veure la sèrie i ens va agradar bastant,i com em passa moltes vegades vaig pensar que segur que hauria estat molt millor llegir primer el llibre. Però la veritat és que no em vaig adonar d'això dels accents i crec que tens tota la raó (tu sempre tan observadora...)
Per cert, Anna, és Pamano, no Panamo :-)

Anna ha dit...

Ostres, ara mateix ho canvio ;-)