dimarts, 8 de febrer del 2011

east is east

L'última afició que m'ha agafat (va comencar al novembre) és fer mitja, cosa que no havia fet des de que tenia 12 anys. No passo de bufandes i xals, però mica en mica vaig agafant seguretat. La meva última creació ha estat una bufanda com la que veieu a la foto (que he agafat d'una pàg. web) però amb tons blaus enlloc de grisos. Oi que és "resultona" i sembla la mar de sofisticada? Doncs és súper fàcil de fer. El truc és en la llana, que ja és com una tela teixida de la que s'agafen els punts directament...
Tot això només per comentar que ahir vaig entrar en una botiga de llanes, on no havia entrat mai abans, regentada per una russa. Vaig deduir la nacionalitat per varies raons: la vaig sentir parlar amb una altra senyora en el que em va semblar rus, tenia accent de país de l'est quan parlava suec, l'aspecte físic i el fet d'anar guarnida com solen fer moltes de les dones del país en cuestió.
La botiga, tot i tenir un bon assortit de betes i fils, algunes llanes, teles, cortines i complements per fer punt o per cosir, estava muntada amb poquíssima gràcia, els productes mal col.locats, l'aparador amb objectes plens de pols. Em va recordar aquelles botigues mig buides a les que vaig entrar quan vaig ser a Praga l'any 89, just després de la caiguda del mur. Com si la senyora en qüestió no s'hagués plantejat mai que estava en un país capitalista, on la clientela s'ha d'atraure d'alguna manera perque si no se n'anirà a la competència (és clar que en aquell centre en qüestió només n'hi ha una de merceria).
El pitjor de tot, però, era la olor. Una fragància que també he notat especialment a ciutats com Tallin,  St. Petersburg, Riga i de nou, Praga. Olor de resclosit, de lloc on la calefacció està a tope però on la finestra s'obra poc i no acaba d'entrar mai aire fresc. Sabeu a què em refereixo? Tot i que no vull dir que no existeixi també a Catalunya, Suècia o altres països, l'he trobada més present en els antics països de l'URSS.
Jo no sé si és herència dels anys magres passats sota el comunisme combinats amb el clima fred, però en aquests països notes com si la gent no es dutxés ni rentés la roba tan sovint com ho fem nosaltres, i la renovació de l'aire interior no és un dels seus primers interessos. I bé, potser és més natural, millor per la nostra pell/cabell i segur que més respectuós amb el planeta, però no podria suportar viure en lloc que fes aquesta pudor.

5 comentaris:

Noemí ha dit...

De moment no he tingut la sort de viatjar a cap d'aquest països, però m'imagino a quin tipus d'olor desagradable et refereixes. Realment hi ha gent que no té cap gràcia, ni a l'hora de vendre ni de decorar les botigues. jo no és que sigui una crack però intentem matar-nos-hi una mica...
Per cert, ja pots començar a fer-me una d'aquestes bufandes, si dius que és tan fàcil i és tan xula com la de la foto :-) A mi de moment encara em costa molt!!! Potser m'hauré de buscar un altre hobbie...

òscar ha dit...

No he visitat tampoc les altres ciutats que comentes però, encara ara, alguna botiga de Barcelona continua conservant aquesta "olor a tancat" de la que parles.

Són espais que, a banda d'un perfum propi, solen transmetre'm una sensació de tristor. Com de final d'un cicle.

El porquet ha dit...

Aquesta sensació que comentes jo encara l'he viscuda aquest estiu a Berlín.

I al costat de casa meva també hi ha una merceria d'aquelles de tota la vida, amb mil-i-un calaixets per a guardar mil-i-un botonets (jo flipo com ho troben tot). Sempre hi ha gent (deu ser perquè és l'única), ara bé, vista de fora tampoc és que tingui cap atractiu especial! Això sí, tampoc sembla una botiga de la postguerra eh?

Hej daº!

maite ha dit...

recordo una conversa a Cuba amb un pilot d'avió que havia viscut a Russia. Quan li he preguntat sobre la bellesa de les dones m'ha contestat que ... sí, pero que no eran molt netes!...ara, m'ha vingut a la memòria, d'això fa 13 anys!

Ana Cruz ha dit...

Praga!!!!, Quants records!!!!