diumenge, 23 d’octubre de 2011

La Caputxeta Vermella

Vaig pensar que escriuria aquest post quan l'altre dia llegia el conte a l'Elna.
La versió que la majoria de nosaltres coneixem és la que van popularitzar els germans Grimm. No crec que sigui necessari, doncs, transcriure-la. Hi ha algunes variacions en el final: un llenyataire o un caçador és el salvador que mata al llop o el fa fugir. A vegades l'àvia és a l'armari, altres dins la panxa del llop d'on en surt "vivita y coleando" quan disseccionen l'animal.
El que molta gent no sap és l'origen d'aquest conte i les implicacions que té.
En la tradició oral, la història ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que poques semblances tenia amb la versió "actual". La protagonista i heroïna era la nena i el dolent el llop. En cap moment hi havia la intervenció d'un home. La Caputxeta s'encarava al "món", un cop arribada l'adolescència (simbologia del vermell-sang menstrual) amb l'ajuda dels consells de la seva mare i per arribar a la saviesa de l'àvia. Tres dones, en tres periodes diferents de la vida, juntes contra el "mal" personificat en el llop. Una mena de ritus d'iniciació a la maduresa, podriem dir. El més interessant és que en aquesta versió, la Caputxeta se'n sortia tota soleta i amb la seva astúcia aconseguia evitar ser menjada pel llop.
Al s. XVIII, el francès Charles Perrault publica la primera versió escrita, però en canvia totalment el missatge, amb un objectiu clarament disciplinari. La protagonista és una nena de classe alta, ingènua, bonica i crèdula, que no escolta els consells/ordres de la mare (autoritat) i que sense adonar-se de la seva capacitat "seductora" (culpa i simbologia sexual), acaba devorada pel llop.
Finalment, ens arriba la popular versió dels Grimm, on la crueltat que es veia en Perrault es matitza, però on s'introdueix l'element masculí-salvador, sense el qual, és evident, les dones no poden sortir-se'n. En aquest cas, es barrejen els objectius didàctics de Perrault (obediència a l'autoritat) amb l'element masclista de la inutilitat de la nena que si no fos pel caçador, acabaria dins la panxa del llop.
Tot això són teories molt simplificades per apropar-vos a una mirada més crítica dels contes que en un principi semblen tan innocents... Quina versió explicarieu a les vostres filles?
Amb tot això en ment, l'argentina Luisa Valenzuela va escriure un conte, "Si esto es la vida, yo soy Caperucita Roja", que us recomano que llegiu.
*El resum que he fet de les versions i teories l'he tret d'un article de Willy O. Muñoz, on analitza l'obra de Valenzuela.
Haig d'afegir que en els últims anys s'han fet arribar moltes variacions del conte, entre elles l'episodi de "Les tres bessones", que em sembla bastant acertat.

1 comentari:

salvador ha dit...

Veient el que dius es clar que els hi explicaria el que diu que la caputxeta se'ns surt tota sola. La vida ja les posarà al seu lloc

PD: la verificacio visual del teu blog no va a la primera. L'espai es queda en blanc. S'ha de fer un intent a la pestanya "publica el teu comentari", surtirà un missatge d'error però aquesta segona vegada si que es poden llegir les lletres de la "verificacioó visual". Ho dic per si algù vol fer un comentari i no se'n surt.