dijous, 22 de desembre de 2011

El convidat (7a part)

Vinga va, doncs com que m'ho heu demanat, escriuré el post sobre El convidat amb Pilarín Bayés (l'últim de la temporada, em sembla).
Com molts de vosaltres, jo vaig créixer llegint llibres il.lustrats per aquesta dona, que té una veu que em recorda a una farmacèutica que conec. En recordo especialment un de rondalles catalanes. Els seus dibuixos m'agraden per la simplicitat plena de detalls, malgrat pugui semblar paradoxal. Em refereixo a que són dibuixos per nens on el món és tal i com el veuen ells. Per exemple, recordo que una de les històries que vaig llegir de petita, no sé dir quin, a un personatge li tallaven el coll i en lloc d'haver-hi nervis i musculatura penjant, el tall era perfecte i només hi havia una gota de sang i un petit cercle pintat de vermell al mig del coll, com si fos un braç de gitano. No sé si m'explico, però recordo que així és com m'imaginava el cos de petita: el òrgans, les venes, els ossos, tot està ben posat i diferenciat, sense sang ni res entre ells.
Per altra banda, en aquests moments coincideix que la Júlia i jo estem llegint El zoo d'en Pitus - un llibre que des que la mestra ens el llegia en veu alta cada dia una miqueta (als 6 anys?), em va encantar- també il.lustrat per Pilarín. Curiositats de la vida, no sé si recordeu que la recollida de diners que feien els amics d'en Pitus era perquè aquest pogués anar a Suècia a que el veiés un metge molt bo que li curaria la seva malaltia... La Júlia  no acaba d'entendre perquè ha de venir un nen de Barcelona fins a Suècia perque el vegi un metge. Les coses han canviat. No crec que avui en dia ningú s'atrevís a publicar un llibre on la sanitat del país quedés en evidència.
Però tornem al programa:
M'agrada el somriure de la Pilarín al llarg de tot l'episodi, el fet de que porti uns barrets horribles i que es passi 13 hores al dia dibuixant. M'encanta la seva manera de rebel.lar-se als convencionalismes, ni que sigui amb petits gestos, com el de casar-se per la tarda i de curt, l'any 65 (no sabia que es considerés que els casaments de tarda propiciàven orgies!).
M'agrada que hagi sigut una mare "poc convencional" (no entraré a discutir el concepte d'una mare convencional) i hagi deixat certa llibertat als seus fills que en el seu moment -i especialment en la societat conservadora de Vic- no deuria ser gaire normal. Això segur que els va fer créixer i ser ells mateixos. Em va fer molta gràcia la història de l'ou pintat que canviaven per un entrepà els dies d'excursió.
En general, penso que l'Om ho va fer força bé, a excepció del que comentaré més avall. Sobretot perquè ell perd protagonisme, aspecte que ha millorat en els últims programes: ja no el veiem afeitant-se ni el sentim parlar de la seva crisi de 40 anys, o de que no sap si vol ser pare.
M'agrada que el marit de l'il.lustradora sigui qui li prepari els àpats, tot i que és trist que ho haguem de recalcar, com si fos una cosa extranya. Ens hi aguessim fixat si hagués estat al revés? De la mateixa manera, per què el convidat ha de preguntar a l'home de la Pilarín si porta bé que l'èxit el tingui la dona de la casa? Em sembla que el mateix li va demanar al marit de la Rahola.
Seguint en la mateixa línea, totalment fora de lloc la pregunta dirigida a la Pilarín sobre si és important que una dona guanyi diners. Si us plau, Om, és l'any 2011 i ja en fa uns quants que aquesta pregunta està resposta. O potser li preguntaria al Sr. Dexeus si li sembla important que l'home porti un sou a casa? I perquè ha de comentar dues vegades que el germà de la Pilarín és metge? Li dóna aquest fet més autoritat a la dibuixant?
Una altra comentari totalment fora de lloc (sobretot pel to de l'Om, que sovint quan parla amb gent gran, sembla que es pensi que són tontos) va ser quan li va dir "oh però, hi ha gent que diu que els immigrants s'emporten tots els ajuts d'aquí"... esperant alguna mena de reacció de la Pilarín.
Altres observacions sobre el programa:
- em vaig quedar amb les ganes de veure a la Bayés dibuixant, les seves tècniques, els materials que utilitza, quin concepte té de com s'han d'il.lustrar els llibres per infants...
- l'escena amb els nens i el futbol un pèl llarga, la veritat
- la música del programa m'agrada, l'escolto per Spotify, però penso que tendeix a repetir-se. Hi ha autors que surten a quasi cada programa. Sembla que hagin agafat un disc i triin una cançó per episodi... (Adam Green, Antònia Font, Belle & Sebastian, El petit de Cal Eril, Johnny Cash o Mishima, per dir-ne alguns).
Espero els vostres comentaris!


5 comentaris:

garbi24 ha dit...

Aquest episodi l'he vist més en el teu blog que pas a la tv....
Però aprofitant que és l'últim i reafirmant el conjunt dels teus escrits, crec que els ha sortit un programa un pèl sexista. Potser haurem de canviar el model de presentador, per acabar de fer un programa interessant del tot.

Noemí ha dit...

Totalment d'acord amb el garbi24, tot i que com ja vaig dir en el seu dia no n'he vist cap aquesta temporada (algun trosset només...). A veure si el guionista que un dia et va escriure un comentari s'apunta tot el que dius i serveix per canviar si l'any que ve ho tornen a fer!
3 comentaris:
A mi la Pilar Rahola no em cau bé, gens, em posa molt nerviosa. Però el Marc també va dir que li havia caigut millor del que es pensava mirant el programa.
M'ha fet molta gràcia el que dius que la veu de la Pilarín et recorda una farmacèutica que coneixes. Jo també ho vaig pensar el dia que la vaig veure a la Marató!
No sé si vau veure l'Ana Torroja a la Marató. No només el seu vestuari, maquillatge, botox i silicona facial els vaig trobar bastant patètics sinó també playback que va fer, es va equivocar tant descaradament i diverses vegades! I ha gent que no veu que ja els hi ha passat l'hora de fama!

Anònim ha dit...

M'ha agradat la crítica que has fet del programa que per a mi va ser un dels millors de la serie

Finestreta ha dit...

Jo també recordo amb un somriure el nom de Pilarín Bayès, i també vaig llegir en zoo d'en Pitus... Que mona la Júlia pobreta!

teresa ha dit...

Algunes persones han nascut per no tenir familia. La Pilarin n'és una d'elles. Sóc de Vic i puc corroborar que els seus fills ben petitons eren enviats a la perruqueria o a comprar completament sols.