Sigui com sigui, i de la mateixa manera que fa dos posts us comentava com funcionava el sistema de co-pagament dels medicaments a Suècia, avui comparo sistema suec i espanyol en quant a les esmentades retallades.
Abans que res, torno a recordar que a Suècia es paguen MOLTS impostos, entre els quals, el de l'IRPF és dels més alts del món.
Aquí, l'inmigrant irregular no ha tingut MAI accés gratuït a la sanitat pública (que no gratuïta), ni tan sols en temes urgents. És més, hi ha una organització de metges i inferemeres, que a nivell privat, voluntari i clandestí, ajuden aquesta gent "no registrada". I creieu-me que qui es trobi un suec cap-quadrat a la recepció d'un hospital, ho tindrà molt difícil per passar si no pot legitimar-se com a pagador d'impostos.
Explicaré ara el sistema de co-pagament de les visites mèdiques. Tot major d'edat (jubilats, aturats i estudiants inclosos) ha de pagar de la seva butxaca fins a 1100 kr (124 eur) en un període de 12 mesos. Cada visita al metge de familia costa 200 kr (22,5 eur), a l'especialista 350 kr (38,30 eur) i a urgències 400 kr (45 eur). Els menors de 18 anys, només paguen les visites d'urgència a un preu de 120 kr (13,5 eur). Les visites a llevadora són gratuïtes, però aquí es fa, per exemple, una única ecografia en tot l'embaràs.
En quant a "ajudes ortopèdiques" (crosses, cadira de rodes, collaret cervical, etc), t'has de pagar fins a 2000 kr (225 eur) de la teva butxaca. També en un període de 12 mesos.
Total, que si un any tens mala sort, pots arribar a pagar fins a 5300 kr (quasi 600 eur) en despeses de metges, medicaments i ajudes ortopoèdiques. No és d'extranyar que els jubilats suecs marxin cap a Espanya, on a més del sol, gaudeixen (o gaudien) de sanitat i medicaments gratuïts.
El meu pare, metge i home de seny, ja fa molts anys que deia que el sistema de salut pública espanyol (i català) havia de petar, però que cap polític s'atrevia a fer pagar als pacients per la impopularitat que suposaria la reforma. I és que és molt difícil treure un caramel quan ja l'has posat a la boca.
El que trobo més curiós, però, és que molts dels que es queixen per haver de pagar a cal metge, es gasten diners en altres coses que són totalment innecessàries quan no perjudicials (els més evidents són el tabac i l'alcohol). Tampoc els he sentit mai queixar-se dels sous que guanyen els jugadors de futbol, que són -al meu entendre- vergonyosos, en un país amb tants ni-mileuristes.
Ah! M'oblidava d'una cosa: les autopistes a Suècia sí que són gratuïtes, tot i que n'hi ha moltes (per exemple el tram entre Estocolm i Goteborg) que deixen molt a desitjar: en alguns llocs hi ha un sol carril en cada direcció. Però l'asfaltat és bo.
4 comentaris:
Molt interessant el teu post d'avui
Totalment d'acord excepte una cosa: l'asfaltat de la E-4 deixava moltissim a desitjar. No sé si l'hauran reasfaltat fa poc, però al 2008 els claus de les rodes d'hivern l'havien trinxat i rodar per l'autopista era força desagradable en quant al soroll que es feia.
Salut !
aquests co-pagaments aquí amb els ni-mileuristes haurien de deixar de menjar.
El pitjor de tot es que per la mala gestió dels governs el poble hagi de patir retallades, perdre la casa i passar gana.
Els de dalt continuen amb el mateix ritme de vida.
És important fer conèixer aquestes dades, a Holanda també hi ha un copagament de fins a 400 € l'any, per exemple. Ara, estem parlant de sous mitjans molt diferents. A Catalunya, joves que han estudiat molts anys només poden aspirar a 1000 euros al mes i gràcies. Això és la gran diferència.
Publica un comentari a l'entrada