dilluns, 2 d’abril de 2012

A qualsevol preu?

Em meravella que es parli tant del tema Eurovegas als mitjans de comunicació catalans. Potser és que ho veig més des de fora, però no trobeu una mica trist aquesta mena de desesperació, de llepar culs i anar darrera els ianquis com uns gossets i a sobre batallant amb els madrilenyos?
Tornem al tema de sempre i que ja fa temps s'ha vist que no és la solució: la prostitució de la nostra terra a qualsevol preu. Hotels, camps de golf, parcs d'atraccions, casinos... En definitiva, dependre dels Serveis, del turisme, com a font principal d'ingressos.
El que hem de fer és buscar inversions -encara que siguin extrangeres- per desenvolupar l'economia a altres nivells, perquè els nostres científics, ingenyers, actors, mecànics, infermeres i tants altres professionals no hagin de marxar del país per treballar.
I el més trist és que qui s'acabarà enriquint és l'empresa americana, no ens enganyem. Sí, es crearien uns quants llocs de treball, però a quin preu? Quin tipus de treballadors buscarien: mà d'obra barata o els càrrecs de direcció? Qui vol tenir tot un complexe d'edificis alts "made in USA"? Penseu que els cartells seran escrits en català? Que anunciaran el lloc dient que està a Catalunya i no a Espanya?

Per mi, ja se'l poden ben quedar els de Madrid l'Eurovegas. 

I ara, una petita anècdota: a l'any 92, durant els Jocs Olímpics vaig treballar per una empresa de seguretat per ser davant la porta de la NBC al Centre Media i controlar que la gent que entrava estigués acreditada com calia. Quan passaves aquesta porta, no sabies si eres a Barcelona o a Washington: tothom era d'EUA. No em refereixo als periodistes, que és obvi que ho havien de ser, sinó fins i tot les maquilladores, els cuiners (el menjar també venia directament d'EUA), els de vestuari, els xofers, etc. Després, em van canviar de lloc i vaig estar a la porta del Canal + francès, on havien contractat un munt de catalans per fer aquest tipus de feina per la que no era necessari tenir nacionalitzats francesos.

5 comentaris:

joan gasull ha dit...

A mi mi m'agradaria molt que el fessin a Madrid i que es trguin els problemes de sobre quan arribin. Nosltres no necesitem que ens donin un caramel enverinat.
Nosaltres som prou valents per sortir tot sols del forat sense haver de llepar culs americans.

salvador ha dit...

nJa se que semblaré heterodox però quan un pais te quasi 5 milions d'aturats no podem ser tan primirats. Per tant és una possibilitat d'inversió que no podem renunciar per tiquismiques. Algú ha pensat la gran quantitat de congressos que no es ferien a BCN si el projecte es fa a Madrid?

... ha dit...

Senyors meus, Eurovegas pot proporcionar un grapadet de llocs de treball, però si miren dades oficials veuran que Nevada és l'estat amb més atur de tot els EEUU i que el nivell d'educació és el més baix de tot el país. Si el que volen és un país amb una població idiotitzada i de mires curtes amb sous de 700€ al mes endavant amb Eurovegas i tot el turisme escombraria que arrossegarà!

Portes i finestres de la Neus ha dit...

No puc estar més d´acord amb tu. Trobo vergonyós aquest servilisme que es demostra aquests dies amb aquest tema. Fa temps que el nostre govern català ha perdut la dignitat tant amb els americans com amb els espanyols. M´entristeix profundament i em recorda a l´època de la pel-lícula de Berlanga "Bienvenido Mr Marshall", comèdia costumista de l´Espanya dels anys 50, en la qual l´estat veí es baixava els pantalons pel reconeixement ianqui...i ara sant tornem-hi. Més vergonyós encara si tenim en compte que el magnat jueu ´que fa ballar a una colla de cretins catalans i espanyols de "alto rango", és un incult hortera de ment infantiloide i immadura (fàcilment deduible per les declaracions que acostuma a fer).
Anem malament, cada vegada pitjor.

Maria ha dit...

És veritat, i tant de bo ningú arribés ni a plantejar-s'ho. Ara, aquest afany de perseguir el ianqui és fruit de la desesperació. Potser nosaltres tenim situacions estables (només per això ja som privilegiats), però hi ha tanta gent disposada a qualsevol cosa que a mi ja no m'estranya res. Ara, tant de bo no s'acabi fent aquí, no és ni el model econòmic que jo voldria pel meu país, ni el model de turisme a què hem d'aspirar.