dimarts, 27 de març de 2012

A Suècia també hi ha pobres

Hi ha pobres dels que no ténen sostre.
També hi ha "pobres" entre cometes: són els que malgrat tenir una feina (potser a mitja jornada) o un subsidi d'atur o malaltia no arriben a final de mes. I no ho fan malgrat els seus esforços per estalviar. Molts casos són els de mares solteres o separades que fan mans i mànigues per tenir la nevera plena o per poder pagar l'excursió de l'escola als seus fills. "Pobres" (entre cometes) perquè no els veiem, més aviat fan el possible per no mostrar-se com a tals. "Pobres" perquè ténen un lloc per viure, malgrat el lloguer se'ls endugui mig sou, perquè no es moren de gana, perquè els seus fills es poden escolaritzar i menjar com a mínim un plat calent al dia (el dinar a l'escola sueca és gratuït per tothom). "Pobres" perquè van d'amagatotis a l'església a que els donin roba usada, aliments i altres productes indispensables als que sembla que tots, en aquesta societat del benestar hi tenim accés. Pobres, per tant, relatius, i dels que segur que s'en troben molts més a Catalunya.
Però tornem al pobre, sense cometes. N'hi ha de dos tipus: els suecs (o finlandesos, grup altament representat en la societat sueca pobra) i els extrangers. Aquests últims han arribat els últims anys i són bàsicament de nacionalitat romanesa i semblants als que trobem pels carrers de Barcelona, però aquí només són adults. Mai veuràs una dona amb un infant a coll demanant caritat, perquè les autoritats l'hi treurien d'inmediat la criatura que acabaria a Protecció social. Generalment estan asseguts en alguna cantonada, amb mantes damunt i estenent la mà, ni tan sols parlen una paraula de suec. A vegades entren al tren o al metro i reparteixen uns papers on expliquen alguna desgràcia i et demanen que els donis diners. Mai veig a ningú que els en doni. De fet, diria que cada vegada n'hi ha menys i suposo que acabaran desapareixent perquè la mentalitat sueca (de religió/cultura protestant) és del parer que més val fer donacions a ONGs. Així t'assegures que els diners arriben a bon port.
Els suecs pobres són drogatictes, alcohòlics (o ex-drogadictes o ex-alcohòlics) o malalts mentals. O totes tres coses a la vegada (de fet les adiccions també són malalties). Depenent del grau de "recuperació" en el que es troben, intentaran arraplegar algunes corones fent quelcom: recollir llaunes de les papereres (aquí les llaunes buides valen 0,50 corones portant-les a màquines de reciclatge especial), intentar "vendre-li la moto" a algú (tipus "no tinc diners per l'autobús) o venent una revista mensual de força qualitat, que val 50 corones de les que el venedor se'n queda 20 (requisit indispensable és estar sobri).
Ahir vaig comprar-la a un senyor d'uns 60 anys amb barba blanca, net i polit i que amb una veu agradable em va demanar si havia tingut un bon dia.
Vaig recordar al "senyor del semàfor" del carrer de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona, de quan erem nens. També tenia barba i era amable amb tothom.
Sempre em pregunto quina infància han tingut aquestes persones per acabar d'aquesta manera.

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

Bàsicament hi han dos tipus de pobres, els que si han evocat per el seu mal cap i els que les injustícies o mala sort els han passat factura.
Si podéssim escoltar cada cas en la seva estricte veritat, potser a alguns els ajudariem amb moltes ganes

albert ha dit...

Doncs aquí ens pensem que a Suècia no hi ha cap tipus de pobresa