dimecres, 14 de març de 2012

El zoo d'en Pitus


Us deia en el post que vaig fer sobre la Pilarín, que amb la Júlia havíem començat a llegir el llibre que dóna títol a l'entrada d'avui.
El vam deixar aparcat durant una temporada però ara ja l'estem acabant.
El vaig comprar perquè el recordava amb molt de carinyo. Si no m'equivoco, ens el llegia en veu alta la Montserrat Cabré a 2on d'EGB, uns deu minuts cada dia. Però no em feu massa cas, perquè si una cosa m'he adonat ultimament és que la memòria em comença a fallar, una de les indicacions -a més de les arrugues- de que m'estic fent gran.
En qualsevol cas, respecte al llibre, m'he adonat de dos aspectes que, malgrat "només" faci 47 anys des que es va escriure han canviat molt. Un és lingüístic i l'altre social. Sobre l'aspecte de la llengua, cal destacar que la forma del verb utilitzada en tota la narració és el passat simple ("fou", "cantaren", etc.), actualment totalment en desús sobretot en textos dirigits a infants. Per altra banda, hi ha bastant vocabulari i frases fetes que dubto que els nens de 8 anys d'ara puguin entendre.
En quant a l'aspecte del contexte social, hi ha unes diferències brutals entre la societat catalana d'avui dia i la de quan es va escriure El zoo d'en Pitus. No entrarem en el tema dels avenços tecnològics, ni tan sols en el dels moviments migratoris. El que més m'ha xocat a mi és el de la desigualtat de gènere. En la novel.la de Sorribas, els nens (de sexe masculí) són els que cacen, els que construeixen les gàbies, els que saben com fabricar una lot, els que manen... i els homes són els que treballen i porten un sou a casa i els que decideixen. Les nenes (a excepció d'una que també vol anar a caçar), són les que fan els cartells  i en aquest grup, també mana una nena. Les noies una mica més grans coseixen uns uniformes. Les mares i les àvies preparen el menjar, i si alguna treballa fora de casa, és de secretària o mestra. Les coses han canviat molt i tot i això, la Júlia no ha fet mai cap comentari al respecte... Potser serà que no han canviat tant? Si els papers s'haguessin invertit, si els nens haguessin sigut els que cosien i els pares preparessin el menjar mentre les mares anaven de cacera amb les nenes, hauria reaccionat la meva filla? No ho sé, potser no.
Una altra diferència important a nivell social és el del benestar subvencionat (com vaig dir en el seu moment, avui en dia seria impensable que un català hagués de viatjar a Suècia per una operació).
És clar que cada obra s'ha de posar en el seu contexte i que de ben segur El zoo d'en Pitus reflecteix la societat del seu moment, però aquest llibre es segueix editant i se segueix llegint. Crec, per tant, que és important utilitzar-lo també com a reflexió. Si es llegeix a l'escola o a casa, pot servir per plantejar una sèrie de preguntes que de ben segur no eren la intenció inicial del seu autor. De no ser així, seguim fent perdurar de manera inconscient, una sèrie de rols que molts creiem eliminats en la societat actual.

4 comentaris:

salvador ha dit...

Segurament la Júlia hagués reaccionat si el rol de les mares l'haguessin fet els pares. Perquè vulguis que no a la societat encara es perceben com a normals els rols tradicionals molt menys que abans, aixó sí.

salvador ha dit...

Segurament la Júlia hagués reaccionat si el rol de les mares l'haguessin fet els pares. Perquè vulguis que no a la societat encara es perceben com a normals els rols tradicionals molt menys que abans, aixó sí.

Montse ha dit...

Crec que a vegades som nosaltres que ho analitzem tot, voleu dir que els nens quan el llegeixen es fixen en el paper que fa cada u, o simplement segueixen la història independentment de si és un nen o una nena que fa l'acció. Penso que ells s'identifiquen amb un o altre personatge pel què fa, com és ... i no per qüestió de sexe.

La meva filla el va llegir als 8 anys i quan el va acabar ens va dir: Papa,Mama si no heu llegit el Zoo d'en Pitus, us el recomano perquè la història és molt bona. Ella es fixava més amb el comportament dels personatges, si algú no volia fer una cosa, com solucionaven les diferències o dificultats a cada moment.

Portes i finestres de la Neus ha dit...

És cert que es poden anar fent aclariments i explicacions per complementar la narració, i que fan reflexionar als nanos. Però també és veritat que ells no en fan tan cas com els adults.
A 5è jo llegeixo "En Bolavà detectiu" d´en Folch i Torres, és una novel-la jovenil de la primera meitat del segle XX, i si bé hi ha modismes i comentaris passats de moda i gens vigents, les seves aventures captiven als nanos de tal manera que sóc incapaç de canviar de llibre.
A 4t em sembla que encara llegeixen "Viatge al país dels lacets", també d´en Sorribas i aconseguint molts èxits entre l´alumnat. Igual que quan us el llegia, si no m´erro, la senyoreta Assumpció.
En fi, a ells els val l´argument i la gràcia de l´escriptor. I si hi afegim els comentaris que ajuden a pensar i opinar, doncs molt millor.
Una abraçada.