divendres, 9 de març de 2012

drets de les minories

Mentre a Catalunya s'esperava amb ànsia la pronunciació del TSJC sobre l'escolarització en català, a Suècia hi havia certa expectació sobre la decisió que havia de prendre una de les seves municipalitats (Mora) -recordeu que els municipis aquí corresponen al tamany de les comarques catalanes. Concretament, havien de decidir si deixaven tot un espai sense xarxa de telefonia mòbil. Fins i tot semblava que la decisió ja estava gairabé presa. La raó? Un ciutadà del municipi que afirma des de fa uns anys, ser alèrgic a l'electricitat , i tot el que emet ones del tipus mòbil. Segons ell, té mal de caps, dolor d'esquena i taquicàrdies degudes als aparells electrònics que ens envolten.
Finalment, però, van pesar més les altres 20000 persones que viuen al municipi i que no volien quedar-se sense poder parlar pel mòbil, fer servir l'Internet o veure la TV.
El senyor "alèrgic" pot perfectament anar a viure al mig del bosc, on no hi hagi cobertura, ni cotxes, ni llum, ni cap tipus de modernitat.
Salvant totes les distàncies, em va fer pensar en el cas català: tres families es queixen perque volen que els seus fills només hagin de seguir les classes en castellà. Quantes families hi ha a Catalunya?
I a aquestes tres families, ningú els ha prohibit anar a viure a Madrid, o a Sevilla o a qualsevol altra territori de l'Estat espanyol on només es parli castellà.
És obvi que en una societat democràtica, els drets de la majoria han de passar al davant dels d'una minoria.

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

tres famílies subvencionades per el PP per anar distraient el personal i no ens fixem en la realitat del problema.

Anònim ha dit...

Home, no és el mateix tenir un problema de salut una mica estrany però perfectament possible (no és el primer cas que sento...) que ser un fotut fatxa amargat, no?


xavier