dimecres, 10 de juliol de 2013

cap quadrats

Potser ve donat pel luteranisme, potser pel clima, però el cert és que en general -si acceptem aquest tipus de generalitzacions- als països del nord d'Europa la gent és més "cap quadrada" que als del sur. Ahir mateix em vaig trobar en un cas que ho exemplifica.
Fa anys que prenc una medicació diària, que em recepta el metge. En general, ja no s'ha d'anar a la farmàcia amb una recepta-paper, sinó que el metge enviar la recepta electrònicament, de manera que el pacient pot entrar a qualsevol farmàcia del país i que el despatxin,  la seva medicina. En principi el sistema és bo, especialment pels qui com jo, han de prendre un medicament de manera crònica.
Doncs bé, resulta que l'últim cop que el meu metge va escriure la recepta, va posar que se'm podia expedir la medicació cada dos mesos (es veu que han de posar alguna cosa a la casella). El problema és que la caixa és de 100 pastilles i jo n'haig de prendre dues al dia (cosa que també diu la recepta). És a dir, no cal ser un matemàtic per adonar-se que la caixa em durarà 50 dies i no els 60 que impliquen dos mesos. També haig d'afegir que no es tracta de cap barbitúric ni similar que pugui implicar un mal ús del medicament, soberdosi, etc.
Total, que ahir entro a una farmàcia per anar a buscar el medicament i m'atén una sueca que un cop davant l'ordinador em diu: no et puc vendre el medicament fins el dia 16 de juliol, que és quan farà dos mesos des de l'últim cop. Jo evidentment, vaig intentar explicar-li el problema, que a més tenia l'agravant de que aviat marxo de vacances i m'haig d'endur la medicació. Doncs no, la senyora ho sent molt, però l'ordinador no li permet donar-me les pastilles en qüestió. Em recomana que truqui al metge perque canvii això dels dos mesos. Resulta que el meu metge està de vacances! De què serveix un farmacèutic si no pot discernir que el metge s'ha equivocat en una cosa tan ridícula com són els dies que em durarà una caixa? Enfí, m'en vaig d'allà emprenyada i pensant que hauré d'anar al CAP quan sigui a Catalunya perque em receptin la medicació, que per altra banda em costarà més perquè l'E-111 no cobreix despeses farmacèutiques, etc.
Però abans d'agafar el tren, passo davant una farmàcia i penso que provaré sort allà. M'atén una noia d'orígen no suec. Li explico el problema i... màgia! Resulta que sí que em pot donar la caixa de pastilles, simplement ha d'escriure "l'excepció" a l'ordinador, entre altres coses perquè no em passi el mateix la pròxima vegada (la recepta dura per 4 vegades). Només va haver de pensar una mica per veure que era totalment lògic que hagués de comprar el medicament i no em va posar cap pega!


6 comentaris:

salvador ha dit...

Hi ha persones que no mereixen estar per atendre l públic. Son fills de la burocracia i dels reglaments administratius. Jo n'e conegut molts. Rigids com abets.

Teresa ha dit...

Com tu bé dius són els cpap quadrats nòrdics, peró també pot ser que vulguin escapolir-se de les responsabilitats en cas d'haver-hi abusos o errors. També són molts cagats de tenir iniciativa pròpia segons com, és per això que tenen regles tan estrictes que els diuen en tot moment què poden fer i què no.

sargantana ha dit...

tenim un somni,
si tambe es el vostre...
us convidem a participar a aquest blog:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

us hi esperem !!

Kuroi Neko ha dit...

Quina sort que vas tenir, doncs!

Assumpta ha dit...

Hola!! Hem tingut una idea!

Tal com hi haurà la cadena humana per la independència, també volem fer una “cadena de blogs”. Tots els bloguers que vulguin participar es poden apuntar en el Blog creat expressament per l’esdeveniment (només cal deixar un comentari manifestant la voluntat de participar):

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/


Al blog, hi ha una pestanya on, per rigorós ordre d'arribada es va apuntant tothom que vol participar en aquesta gran "enllaçada" de blogs “. És aquesta:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/ordre-dels-enllacos.html

I què hem de fer? La setmana de l’11 de setembre (des del 9 fins al 15) publicarem un post, cadascú al nostre blog, sobre Catalunya (des del punt de vista que vulguem: poètic, reivindicatiu, gastronòmic, imatges...) i, en acabar l’ escrit, posarem una frase tipus "i la cadena continua aquí..." i un enllaç que porti al blog següent a la llista (si jo sóc el 42, doncs el 41 enllaçarà el meu blog i jo enllaçaré el 43)

Ja està, no cal fer res més. Així uns ens anirem enllaçant als altres fins a fer una llarga cadena de blogs per la independència... T'hi apuntes? :-))

Anònim ha dit...

Doncs jo, que porto un any a Suècia, vaig experimentar una cosa semblant poc després d'arribar: necessitava obrir un compte al banc però deien que em faltava un paper. Ho vaig provar a tres de diferents i res. Al quart, en canvi, m'ho van "arreglar". Els tres primers eren suecs/ques i el quart era un treballador d'origen immigrant.

Des d'aleshores, sempre que necessito alguna cosa que depenc de la "bona voluntat" de qui m'atén, intento que sigui algú que faci pinta no sueca. Jo en dic xenofòbia positiva ;)