cap quadrats

Potser ve donat pel luteranisme, potser pel clima, però el cert és que en general -si acceptem aquest tipus de generalitzacions- als països del nord d'Europa la gent és més "cap quadrada" que als del sur. Ahir mateix em vaig trobar en un cas que ho exemplifica.
Fa anys que prenc una medicació diària, que em recepta el metge. En general, ja no s'ha d'anar a la farmàcia amb una recepta-paper, sinó que el metge enviar la recepta electrònicament, de manera que el pacient pot entrar a qualsevol farmàcia del país i que el despatxin,  la seva medicina. En principi el sistema és bo, especialment pels qui com jo, han de prendre un medicament de manera crònica.
Doncs bé, resulta que l'últim cop que el meu metge va escriure la recepta, va posar que se'm podia expedir la medicació cada dos mesos (es veu que han de posar alguna cosa a la casella). El problema és que la caixa és de 100 pastilles i jo n'haig de prendre dues al dia (cosa que també diu la recepta). És a dir, no cal ser un matemàtic per adonar-se que la caixa em durarà 50 dies i no els 60 que impliquen dos mesos. També haig d'afegir que no es tracta de cap barbitúric ni similar que pugui implicar un mal ús del medicament, soberdosi, etc.
Total, que ahir entro a una farmàcia per anar a buscar el medicament i m'atén una sueca que un cop davant l'ordinador em diu: no et puc vendre el medicament fins el dia 16 de juliol, que és quan farà dos mesos des de l'últim cop. Jo evidentment, vaig intentar explicar-li el problema, que a més tenia l'agravant de que aviat marxo de vacances i m'haig d'endur la medicació. Doncs no, la senyora ho sent molt, però l'ordinador no li permet donar-me les pastilles en qüestió. Em recomana que truqui al metge perque canvii això dels dos mesos. Resulta que el meu metge està de vacances! De què serveix un farmacèutic si no pot discernir que el metge s'ha equivocat en una cosa tan ridícula com són els dies que em durarà una caixa? Enfí, m'en vaig d'allà emprenyada i pensant que hauré d'anar al CAP quan sigui a Catalunya perque em receptin la medicació, que per altra banda em costarà més perquè l'E-111 no cobreix despeses farmacèutiques, etc.
Però abans d'agafar el tren, passo davant una farmàcia i penso que provaré sort allà. M'atén una noia d'orígen no suec. Li explico el problema i... màgia! Resulta que sí que em pot donar la caixa de pastilles, simplement ha d'escriure "l'excepció" a l'ordinador, entre altres coses perquè no em passi el mateix la pròxima vegada (la recepta dura per 4 vegades). Només va haver de pensar una mica per veure que era totalment lògic que hagués de comprar el medicament i no em va posar cap pega!