És el que es comença a respirar per aquestes terres. El sol encara escalfa, depenent del moment del dia i si els núvols no l'amaguen, però quan bufa una mica el vent és d'aquell fresquet que et recorda que aviat s'acabarà això d'anar amb màniga curta. De fet des que vam tornar (ara fa una setmana) ja anem amb el jersei -ara ens el posem, ara ens el treiem-.
I amb aquests aires també torna la rutina que la gran part de vosaltres experimentareu cap a mitjans de setembre: l'escola ha començat, la gent ja fa almenys un parell de setmanes que treballa, etc.
Aquest any és el primer que l'Elna va a l'escola de veritat, la dels grans, que aquí comença als 6 anys i s'allarga fins als 16. De fet, l'ensenyament obligatori no comença fins als 7 anys, però el 99% de la gent porta els fills a aquest curs "voluntari". Ja ho he explicat altres vegades: el que a Suècia anomenen förskola (pre-escola) va de l'un fins als sis anys i està ubicada en un altre edifici.
Bé, doncs per no "traumatizar" als nens i nenes que comencen l'escola i, afegiria jo, per facilitar les coses als mestres, els tres primers dies són d'introducció i un dels progenitors hi ha de ser present. El primer dia l'alumne només es quedarà una hora i mitja, el segon dues hores i mitja i el tercer cinc hores. La mare o el pare seran amb la criatura tota l'estona el primer dia, el segon dia estaran a prop però no necessàriament visibles i el tercer més o menys igual. Si tot ha anat bé, el quart dia ja es pot deixar al nen o nena tot el dia.
Amb l'Elna no hi ha hagut cap problema. De fet, la meitat de la seva classe anava al seu grup de l'any passat. A més, l'edifici de l'escola no li és gens extrany tenint en compte que durant quatre anys m'ha acompanyat molts dies a recollir la seva germana gran. Per altra banda, a la primavera, ja van fer un parell de visites a l'escola amb el parvulari i van conèixer les mestres que tindrien.
En el nostre cas, considero la mesura "introductòria" totalment innecessària a partir del segon dia, però no es fan excepcions. Sense comentaris.
També aquest any és el primer que la Júlia ja no pot gaudir del servei de fritids (casal després de l'horari escolar al que es té dret fins als 10 anys), al meu entendre una mancaça important. Per exemple, després de les vacances estiuenques (dos mesos i escaig), el primer dia d'escola va durar exactament de nou a deu del matí. A partir de les 10h doncs, tots els nens sense dret a fritids van escampar la boira cap a casa. Què han de fer els pares que treballen? Buscar-se la vida! La resta d'aquesta primera setmana de curs acaben cada dia a les 13h, no fos cas que els agafés un patatús a l'aprendre massa. Però vaja, l'horari de la resta de l'any és de 8:10h a 14h (un dia s'allarga fins les 14:50h), o sigui que molta diferència tampoc hi ha.
2 comentaris:
això de la conciliació familiar és una assignatura pendent arreu veig. Com que tothom s'espavila ells van estirant més la corda.
En tot cas ben tornada a la rutina i amb calma ho farem tot.
Realment als 10 anys encara són petits per a deixar-los sols. I com sempre les de paguera les dones que s'han de quedar a casa més temps o buscar-se feines de mitja jornada per poder ser a casa amb els fills.
Publica un comentari a l'entrada