posar-ho en marxa

M'he trobat de sobte amb molt de temps per mi sola: he acabat el màster, treballo molt poques hores (pagades) i busco feina. El problema,  que no és pas nou, és que no sé de què. El món professional està totalment categoritzat segons les "professions" i no segons els estudis o les competències de les persones. Almenys pel que fa a les lletres. Vull dir que quan busques feina (que ja és una feina de per sí), has d'anar sel.leccionant branques professionals. Però no ha pensat mai ningú que el fet d'haver estudiat una carrera no implica tenir una professió?
Jo tinc per una banda uns estudis i per l'altra una experiència i ambdues no s'acaben d'avenir. M'explico, pels que no em conegueu: a Barcelona vaig estudiar Dret i a la meva època no hi havia cap especialització, ni pràctiques obligatòries, ni res que s'assemblés mínimament a l'apropament al món laboral. No sé si això ha canviat gaire. Els que acabaven la carrera i volien ser advocats, havien d'estar-se un temps no inferior a un any treballant gratis de "passants" a algun bufet. Això era l'any 1998. Jo vaig estar uns mesos en un bufet de penal, combinant amb una feina d'administrativa per la que em pagaven 30 000 pts al mes (i ben contenta que estava!) però no vaig tenir mai vocació d'advocat i vaig plegar força ràpid per emigrar cap a Suècia.
Ja vaig explicar en un altre apunt la meva experiència laboral, però per resumir us diré que a Suècia he treballat en el turisme i en l'ensenyament. Els últims vuit anys m'he dedicat bàsicament a donar classes de castellà a mida que m'anava treient crèdits universitaris primer de llengua castellana i finalment tot un màster de literatura (especialitat lit.esp).
Ara mateix segueixo treballant per hores donant classes de castellà per empreses o organitzacions privades, perquè com que no he estudiat la carrera de magisteri o pedagogia no em poden contractar a les escoles. D'aquí a dues setmanes començaré de nou amb un esplai català per nens i nenes, un cop al mes i em fa molta il.lusió (és una de les primeres feines que vaig tenir a Suècia).
De moment, no trobo res que s'adapti al meu "perfil": jurista sense experiència, amant de la literatura i que ha treballat com a mestra els últims anys.
A més a més, però, tinc un altre problema: tinc el cap ple de idees, hi ha un munt de pàgines que inspiren a posar-se a fer coses (d'aquestes de DIY= fes-ho tu mateix), tinc projectes pel jardí, per la casa, per endreçar i organitzar, etc. I en canvi, em quedo bloquejada. És com si totes aquestes idees es fessin un embolic i no es puguessin deslligar i acaben sense posar-se en marxa. Es queden només en això: idees i bones intencions.