Feina

Em vaig oblidar de comentar que des de divendres torno a treballar a l'escola on ja havia treballat ara fa quasi quatre anys. És una substitució fins a finals de curs. Tres dies a la setmana, ensenyant castellà als alumnes de 12 a 16 anys.
M'he trobat amb nanos que quan vaig marxar encara eren dolços i ben educats i que ara s'han transformat en monstres adolescents... Alguns segueixen, però, siguent bons.
Els col.legues m'han rebut super bé, amb abraçades i comentaris positius de que hagi tornat.
Personalment, em sento com si el temps que he estat fora no hagués existit. A nivell professional, la sensació és la de fer un pas enrere, en el sentit de que tot i la inversió de temps i esforç en el màster, així com la experiència d'ensenyar a persones adultes no m'hagués servit de res. Enteneu-me, ja sé que tot bagatge conta, que el saber no ocupa lugar, com diuen per les espanyes, però la sensació és aquesta.
Des de setembre he estat buscant feina, evitant justament les ofertes de mestra, perquè volia probar una cosa nova. Però de tot el que he sol.licitat, no m'han cridat ni a una sola trista entrevista. Així doncs, quan em van trucar per preguntar si estava interessada en tornar a treballar a l'escola vaig dir que sí. Jo que em pensava que mai més tornaria a veure aquells llibres aburrits i gastats que conec de memòria, em trobo de nou davant les mateixes pissarres, fins i tot hi ha una classe on encara hi ha penjats els posters que havia fet jo amb paraules i frases útils a l'aula!
Haig d'aclarir que els alumnes d'aquesta escola són en la seva majoria fills d'inmigrants o nouvinguts que viuen en zones de nivell adquisitiu més aviat baix. Diguem que la tradició acadèmica a les families és més aviat inexistent, a part d'algunes excepcions contades. Com sempre, hi ha alumnes amb ganes d'aprendre i amb ambició però malhauradament no obtenen l'atenció que es mereixen perquè la majoria sorollosa acapara tot l'espai.
Hi ha dos aspectes que han canviat durant el temps que he estat fora.
El primer: quan vaig marxar, els smart phones tot just començaven a estar a l'abast d'alguns i per tant, els telèfons entre alumnes en general només s'utilitzaven per enviar sms o parlar. Ara, des del curs dels de 12 anys tots tenen un telèfon intel.ligent que treuen en hores lectives amb total impunitat: naveguen per internet, penjen fotos a instagram, s'envien whatsapps o directament juguen al candy crash. M'al.lucina que no hi hagi una norma general de l'escola que prohibexi l'ús dels telèfons a l'aula. Es veu que els profes progres consideren que el mòbil també és una eina útil per aprendre. Hi podria estar d'acord si no fos per un petit detall, que és el segon canvi de que us volia parlar.
A la municipalitat on pertany l'escola (la gestió escolar es deixa en mans del municipi) es va decidir fa tres anys que tots els alumnes de 13 a 16 anys tindrien un ordinador. Cada alumne -agafeu-vos fort- disposa gratuïtament d'un Mac Ibook (portàtil) que es pot endur a casa i que porta a cada lliçó. Molts ja no duen ni llibreta perquè ho escriuen tot a l'ordinador (que quan arriben a l'últim curs, tenen dret a comprar per un preu molt baix). Per tant, disposant de l'ordinador i l'internet, no necessiten el mòbil, penso jo.
Enfi, ja us aniré posant al dia.