tallar de soca-rel

Els osteòpates, fisioterapeutes i kiropràctics estaran la mar de contents perque se'ls ha girat feina i la tendència segueix. El mateix pels oftalmòlegs i els òptics, i segurament per tots els sectors en que els problemes cervicals impliquin un augment de visites.
I si no, mireu al vostre voltant quan sigueu al bus, al tren, al metro o a asseguts a un banc. Què fa la majoria de gent? Miren cap avall, concentrats en l'aparatet que tenen entre mans: el mòbil. La postura és nefasta perquè a més d'estar forçant les cervicals, es fixa la vista sense quasi bé parpellejar.
Teniu tablett a casa? Hi jugueu vosaltres o els vostres fills? Com estan asseguts? Hi ha aspectes molt positius de tenir un smartphone o una tablett, però n'hi ha d'altres que potser valdria la pena observar amb cert deteniment.
El pitjor no és que aquest constant mirar cap al mòbil/tablett provoqui problemes físics. Igual d'esfereïdor és pensar en com ens esclavitza la maquineta.
Em posaré a mi mateixa com a exemple. Una de les coses que més m'agrada del meu mòbil és que gràcies a ell puc escoltar Catalunya ràdio des de Suècia encara que no tingui accés a un ordinador. També em permet tenir un contacte molt més constant amb la familia i els amics (vegis whatsapp) sense haver de realitzar trucades cares, conexions de Skype que costen planificar, etc. A més, els puc enviar fotos i videos sense gastar ni una corona. En relació a aquest últim aspecte, diria que la càmara del mòbil també és una gran eina tot i que pot implicar una certa sobre-acumulació de fotografies al núvol digital que sovint oblido destriar.
Entre aquesta part positiva i la més negativa, es troben el twitter i el correu electrònic. El twitter m'agrada perquè m'entero de coses que estan passant ara mateix, a vegades ric d'alguns comentaris ingeniosos i puc expressar pensaments que vull compartir amb altres. El correu pot ser molt útil en alguns moments determinats. Amdues aplicacions, però poden saturar l'estar "al dia" de tot i el ser "accessible" en tot moment. Per sort, el facebook no m'ha agradat mai, però si en tingués, suposo que també l'encabiria en aquesta categoria de frontera.
La part pitjor per a mi són totes les apps que impliquen abusar del mòbil, fer-lo servir en aquells moments en que sembla que no hi hagi res més a fer. Bàsicament jocs. Al principi era l'Aparaulats, després va venir el Mindfeud seguit del Candy crush i ara mateix el Hay Day. Aquests dos últims són jocs que literalment enganxen. El Candy crush el vaig eliminar del mòbil al cap de tres setmanes perquè em vaig adonar que hi passava massa estona. El Hay Day ja fa setmanes que dura i m'estic plantejant de fer el mateix, però sempre queda aquella excusa de "va bé per distreure's en moments en que no pots fer res més". No dic que no haguem de tenir temps per jugar, per entretenir-nos sense "produir" res. El problema és que si sóc honesta amb mi mateixa, m'adono que seria més enriquidor dedicar els minuts que passo venent i comprant productes de granja fent alguna altra cosa, ni que sigui observar la gent que seu als seients del davant al tren, tot i que ells mirin les pantalles dels seus mòbils.
La millor solució és tallar de soca-rel.