dijous, 23 d’octubre de 2014

Un gust

Una de les coses més gratificants que hi ha és fer exercici. Ja sé que és un tòpic i sóc la primera a qui fa mandra agafar els trastos i anar cap al gimnàs. Un cop hi ets, però, i si ho fas de manera mínimament regular, és un gust. Els primers deu minuts costen, però després només vols seguir suant. Probablement perquè saps que quan acabis, t'espera una dutxa calenta i un cop neta i polida, un merescut cafè i una xocolatina.
No cal anar al gimnàs, el sol fet de sortir a caminar amb ritme o durant una bona estona produeix el mateix efecte. La diferència, però és que t'hi has de passar més temps.
Bé, què us haig de dir que no sapigueu? La cultura de l'esport, del córrer, de les activitats a l'aire lliure estan de moda i són molts els que s'hi han afegit. En conec uns quants, però, que no hi ha manera que s'animin, tot i ser plenament conscients del benefici saludable que comporta fer exercici...
I canviant radicalment de tema, enganxo aquí sota la meva participació (no vaig guanyar, però em van donar un accèssit) al concurs de micro-relats de St. Fost que enguany havia d'estar inspirat en l'obra de Saint-Exupéry, El petit príncep. D'aquí l'aire carrincló del relat.


Un altre quadrat a la pila. N’afegeix tres cada vespre i si no té son i escolta per la televisió quelcom que li agrada, a vegades fins i tot cinc. És el seu moment:  ganxet i llana i anar teixint quadrats. Ja en deu tenir un total de cinquanta-sis, però per fer-ne la flassada que vol, en necessitarà molts més.
El nét s’apropa amb ulls curiosos.
--Àvia, per que són tots aquests quadrats?
--Són per fer una manta molt especial.
--Uf, però en caldran molts, trigaràs una eternitat a tenir-la acabada! Podries anar a la botiga i comprar-ne una per pocs diners i aquesta nit ja la podries fer servir.
--Però aleshores ja no seria especial, oi?
--Què vols dir?
--Doncs fixa’t: cadascun d’aquests quadrats són quinze minuts de felicitat per mi. I tota l’estona que passaré després cosint per unir-los en una gran manta serà un moment de goig. Així, quan l’hagi acabada, podràs tapar-te amb una flassada que conté un munt d’hores d’alegria! I quan et fiquis al llit i notis la seva escalfor, recorda que l’important no és la manta sinó el temps que hauré perdut teixint-la.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

Durant un temps fins hi tot anava a nedar els divendres hi tot, però ho vaig deixar, ara amb un parell de dies de frontó a la setmana ja faig tot l'esport que em cal. O no xD

PD: Si, es carrincló, però el petit príncep encara ho és més.

joan gasull ha dit...

L'exercici costa si, però en el meu cas potser costa més trobar el temps per anar-hi.
Potser perquè tinc mantes d'aquestes fetes per la meva àvia i mare que ja no hi són que sé el valor que poden arribar a tenir.

Teresa ha dit...

M'encanta!

Anònim ha dit...

Res de carrincló. És molt bonic.