Fum

Aquesta setmana passada hi va haver vacances escolars. Uns dies els vam passar a Gales, a la costa nord. Un paisatge espectacular! Si no hi heu anat mai, us ho recomano.
La resta de la setmana vam estar per casa, sense fer res especial. Un dels dies, la meva filla gran va anar a jugar a casa una amiga de l'escola, però quan va tornar feia una pudor de fum impressionant. Ben bé com si hagués agafat el cotxe del McFly* i s'hagués plantat al passat dels seus pares, en una discoteca un dissabte a la nit dels anys 80.
Resulta que a ca l'amiga hi havia la seva àvia que, sembla, és una fumadora empedreïda. El cas és que la dona va estar fumant dins de casa, sense ni tan sols obrir la finestra i fins i tot a l'habitació de la nena. La meva filla va tornar escandalitzada i fastiguejada. A mi també em va semblar si més no poc saludable i òbviament la pudor de fum tampoc no em va agradar massa.
Em va fer pensar, però, que no fa tant era la cosa més normal del món que la gent fumés dins les cases, hi haguessin nens o no. Al principi de viure a Suècia em sorprenia que la gent sortís al carrer o al balcó a fumar el cigarret, encara que el termòmetre marqués -10°C.
Sorprenentment, a Catalunya es va acceptar molt bé la prohibició de fumar en establiments tancats i l'ambient en els cafès i restaurants avui en dia és molt més agradable. Sembla increïble que quan jo anava a la Facultat, hi hagués professors que fumessin dins l'aula mentre donaven la classe. Per no parlar dels alumnes als passadissos! No recordo com a cosa estranya que la gent fumés a casa. De fet, el meu pare va fumar pipa fins fa relativament poc. Tot s'ha de dir, però, la olor del fum de pipa és millor que el dels cigarros.
No sé com deu ser avui dia dins les cases de la gent, ni m'importa. Almenys a casa els meus amics i família no hi ha ningú que fumi, cosa que agraeixo.
La imatge del fumador ha canviat, almenys per mi. Abans (parlo de fa més de 20 anys), associava els fumadors amb els intel·lectuals, els actors, la gent que sortia de marxa, els enrotllats. Ara, fumar denota poca personalitat, classe baixa, pudor, fàstic. Puc entendre que hi hagi gent gran que no pugui deixar el vici, tot i que penso que no costa tant apropar-se a una finestra oberta per no empudegar tota la casa (especialment quan no és la teva!). Ara, el que ja em costa més d'entendre és la gent que sent jove es gasta els calés en paquets de tabac.

*de la pel·lícula "Regreso al futuro"