Viatge al passat

A la BBC* han començat un programa la idea del qual trobo molt bona, si no fos perquè han fet un híbrid amb aquest tipus de show on hi ha "celebrities" locals que han de superar una sèrie de proves.
La part bona és que aprens part de la Història que no t'expliquen a l'escola: com era la vida diària del poble, dels de més avall de l'escala social.
El programa està gravat íntegrament en un lloc molt aprop de casa que vam visitar fa uns mesos en companyia catalana. És el Black Country Living Museum (BCLM), un d'aquests anomenats museu a l'aire lliure on s'hi reprodueix un poble del passat. S'hi han traslladat edificis reals, carrers pavimentats amb llambordes antigues, botigues plenes d'objectes autèntics, una escola amb pissarres i pupitres del s. XIX i fins i tot hi passa un tramvia. L'època que s'hi reprodueix és la Victoriana, és a dir la que va del 1837 al 1901 que són els anys de regència de la reina Victòria. És el període d'expansió de l'Imperi Britànic, de la Revolució Industrial, del creixement econòmic, de l'augment de població a les ciutats, etc.
Black Country (= país negre) és el nom de la regió que tenim al costat de casa: el municipi on van les nenes a l'escola en pertany. Es diu així perquè de tanta indústria i mines que hi havia fins ben entrat el s.XX, el cel estava sempre ple de fum negre. La majoria d'indústria estava relacionada amb el ferro: des de l'extracció a la mina fins a la manufactura de productes. Va ser el primer "paisatge industrial" del món. Al museu s'hi pot visitar una mina i un guia t'explica -en el seu accent ben característic i difícil d'entendre- com s'hi treballava: nens, dones i homes en condicions inimaginables per nosaltres.
Tornant al programa, el que fan els participants és traslladar-se en aquest ambient durant quatre dies. Han de viure com ho haguessin fet en el temps victorià, i a més, és l'hivern. Van vestits com aleshores, mengen el que hi havia, treballen en feines com treure la merda de les latrines, separar el carbó de les cendres i altres objectes, espolsar catifes, dormen en espais reduïts i a terra... A més cobren sous i paguen els preus com els d'aleshores. Si no fan les feines no cobren i no poden pagar el lloguer ni comprar el menjar, lògicament. Això era el primer capítol. En el proper hauran de treballar com a servei d'una casa de rics. Entremig de tot això hi ha professors d'història que van explicant com es vivia. Un d'ells és "l'amo" que els dóna feina i els paga.
Deixant a part l'aspecte de concurs, la idea la trobo molt atractiva. A mi m'encantaria viure l'experiència de passar-me quatre dies en el passat -sabent que tornes, és clar-, sense totes les coses que donem per garantides: des d'un raspall de dents fins a l'electricitat. Per mi, el més impactant, però, és pensar que encara hi ha molta gent al món que viu en aquestes condicions.

*la producció és del grup Endemol, o sigui que potser arribarà també a Catalunya. Tot i que no conec cap lloc que reprodueixi un poble del passat català (existeix?).

** Per cert, el dia internacional del treball no es celebra al Regne Unit