El mur

Ja sabeu que jo la TV la miro a la carta. Així ho he fet també amb el programa El Mur, que per si no ho sabeu consistia en que 6 participants es posaven el repte de córrer la marató de Barcelona. La idea em sembla bona. Al principi em va interessar sobretot perquè donaven consells que podien servir per qualsevol a qui li agradi o s'hagi aficionat a córrer recentment. Després, però, ja no hi havia tants consells ni entrenaments que els televidents poguessin veure i admeto que alguns capítols els feia anar més ràpid, perquè les vides privades dels concursants o la forma de les seves caques no m'interessava massa.
Avui he vist el programa de diumenge, que era l'últim. És a dir, el dia de la marató.
És admirable que un senyor de més de 60 anys estigui en la condició física del Manel i la corregués en només 4 hores. Molt bonic que a més, ho fes amb el seu fill. També cal dir que era el participant més acostumat a fer esport. Dos concursants d'uns 50 anys aprox. la van acabar cansats però bé i en un temps normal tenint en compte les condicions (cinc hores un i una mica més l'altre). Un dels participants no la va acabar, cosa que considero força normal, tenint en compte que abans no feia res d'exercici i que en tres mesos no es poden demanar miracles. Dues noies van acabar-la amb Déu i ajuda i en sis hores, perquè des del principi ja se sabia que tenien lesions físiques. Una al genoll i l'altra al maluc. Ambdós mals, m'arrisco a afirmar, fruit de l'intens exercici físic al que van sotmetre el seu cos, el qual no estava acostumat a aquests "trots".
Jo fa quatre dies que corro. No puc dir que m'encanti mentre ho faig, però sí la sensació de després i també la de superació personal. També sé que ni boja em posaria a córrer una marató, ni d'aquí a tres mesos ni d'aquí a dos anys.
M'agradaria fer alguns comentaris:
- Tot i no ser del ram de la sanitat, dubto que aquest stress físic al que s'ha sotmès a aquests participants sigui bo. Encara em sembla més inconscient que s'hagi animat a dues persones amb lesions a córrer 42 km. Entenc que pugui fer ràbia haver-se posat un repte i no poder-lo assolir, però algú els va explicar les conseqüències de fer-ho?
- M'agradaria que fessin un programa de "després del mur". Com ha quedat aquesta gent? Segueixen corrent? Com han evolucionat les lesions?
- Des de la TV pública penso que s'ha de ser una mica responsable. Que una persona que no fa cap mena d'exercici passi en tres mesos a córrer una marató és una animalada. Sobretot tenint en compte que aquesta gent a més d'entrenar també treballava. Penso que haguessin pogut fer el mateix programa en un període de temps més llarg. Per exemple en nou mesos o un any. Però és clar, el cost  econòmic hagués estat un altre. El cost físic dels participants també.