Una de les coses que m'encanta fer aquí a Anglaterra i que trobaré a faltar quan tornem cap a Suècia, és remenar en les botigues de segona mà i les fires d'antiguitats o mobles vells. Realment el que m'agrada és trobar objectes que potser no tenen massa valor ni històric ni material, però que es poden reconvertir en peces boniques, amb una mica de traça.
Les antiguitats o les andròmines amb una mica d'història sempre m'han agradat, des de que era adolescent. El que més m'entusiasmava era descobrir objectes a casa els avis, pensar que allò havia estat fet servir per algun avant-passat meu. Anar a casa algun drapaire i trobar ampolletes velles de farmàcia o alguna caixa de fusta ja em feia il·lusió, perquè per quatre duros m'havia firat (als meus ulls, és clar). Ara ja quasi no en queden de llocs on trobar tresors, tot es fa pagar bastant perquè el vintage està de moda. A vegades per quatre ferralles et demanen una suma exorbitant, però deu ser que hi ha gent disposada a pagar-ho...
Per això, si tens sort pots trobar cosetes a les botigues de les ONG's dels High streets (us en vaig parlar aquí) o regatejant a les fires de mobles vells. El factor clau és la paciència i la perseverança perquè la majoria de vegades tornes a casa amb les mans buides, malauradament hi ha molta morralla en aquestes botigues. De tant en tant, però, trobes alguna coseta que et fa feliç.
Avui us penjo unes fotos ("abans i després) d'un tamboret reposa-peus. Molt lleig quan el vaig adquirir però ben bufó després de posar-hi unes capes de pintura de guix.
1 comentari:
tu fas com jo....sempre arreplegant rampoines per arreglar. M'encanta
Publica un comentari a l'entrada