divendres, 28 d’agost de 2015

Després de 18 anys...

... he tornat a la Universitat d'Uppsala, on al 1997 vaig estudiar mitjançant el programa Erasmus. Algunes coses, sobretot a nivell arquitectònic, han canviat: per exemple l'estació central o alguns edificis nous. La Universitat en sí, la més antiga de Suècia i Escandinàvia, està igual pel que fa al funcionament institucional i la vida estudiantil, si bé es fan servir totes les noves tecnologies que en aquella època tot just començaven a despuntar (recordeu les cues a la biblioteca per utilitzar ordinadors i Internet?).
La Universitat d'Uppsala és coneguda per  les seves tradicions, moltes van començar ja al s.XVII, especialment pel que fa a les associacions d'estudiants i les anomenades "Nacions", una per cada regió del país. Fins fa ben poc, la Nació de la que formaves part era la que corresponia al teu lloc d'origen (és a dir, el lloc on vivies abans d'arribar a Uppsala) però ara tothom és lliure d'escollir a quina Nació vol pertànyer. N'hi ha una, però, on encara regeix l'antiga norma: només en formen part els que vénen de ... justa! La meva regió ;-). Cada Nació té la seva casa, que en general és un edifici antic, amb el seu restaurant, les seves festes especials, la seva biblioteca... Una mica com els colleges d'Oxford o Cambridge però en una escala més petita. La veritat és que és un ambient ideal per qui estudii a la Universitat per primera vegada (i tingui entre 18 i 30 anys).
A més, la ciutat -que és ben bonica- té una mida molt manejable i és ideal per anar en bici a tot arreu. Jo en tinc molt bons records i la recomanaria a qualsevol que tingués pensat anar a fer un Erasmus a Suècia. 
En qualsevol cas, ahir vaig anar al dia introductori i em vaig sentir com una iaia enmig de tants jovenets acabats de sortir de l'ou. Per sort en el programa que jo estudiaré en tres semestres, la majoria són si fa o no fa de la meva edat perquè han d'haver estudiat alguna altra carrera i molts ja tenen cert recorregut professional. Haig d'admetre, no obstant, que vaig envejar tots aquells primerencs que encara tenen tant per fer i per descobrir, mentre pensava que si el temps passa tan ràpid, ni me n'adonaré i ja estaré jubilada!
El programa que estudiaré està dissenyat per adquirir els coneixements pedagògics necessaris i  obtenir el títol que permet donar classes fins al final de l'escola secundària o dit d'altra manera, fins l'últim any d'escolarització preuniversitària. Aquest període també inclou les pràctiques en un institut, una vegada al semestre (durant 4 o 10 setmanes). Aquesta vegada, no em tocarà fins al novembre. Ja us aniré posant al dia

4 comentaris:

joan gasull ha dit...

Bona sort en la nova etapa i pensa que potser més d'un jove t'envejarà a tu.....que ho tens tot encarrilat.
Som humans, mai estem contens

joan gasull ha dit...

Bona sort en la nova etapa i pensa que potser més d'un jove t'envejarà a tu.....que ho tens tot encarrilat.
Som humans, mai estem contens

pons007 ha dit...

Bona sort estudiant! Estudia força i no surtis gaire de farra, eh?

Teresa ha dit...

Segur que t'encantarà aquesta etapa! Estudies semi-presencial halv fart o ...?
La sensació és com la d'estrenar un estoig de llapis tots nous i lluents.