El primer que haig de dir malauradament és un aspecte negatiu, però és que és el que més m'ha cridat l'atenció, tot i que no sé perquè em sorprèn- la visió masculina del món s'ha tornat a colar a les pantalles catalanes. I és una llàstima, perquè en altres aspectes, la sèrie sembla que ha volgut adaptar-se als nous temps i ho ha aconseguit (per exemple, introduint les noves tecnologies).
El protagonista és un home de cinquanta i tants anys que no és especialment atractiu físicament (almenys al meu parer). D'acord, sembla que té carisma amb els alumnes, que sap explicar la filosofia d'una manera amena. Fins aquí es pot comprar. Ara bé, que aquest mateix senyor sigui capaç d'endur-se una noia de com a molt 30 anys, guapa i -se suposa- intel·ligent el segon dia de conèixer-la???? Ni que fos el George Clooney, per favor!!!!!
El que més em fot és que les actrius que fan de mestres són totes joves i guapes i en canvi els actors són més grandets (a excepció d'un) i res de l'altre món. Feu un exercici de reflexió: haurien fet la mateixa sèrie amb els rols canviats? Podrien haver posat una mestra de filosofia enrotllada, de 50 anys que es lligués a un jovenet de 27? Perquè no posar una directora enlloc d'un director? Perquè la mestra d'anglès sembla una curta a qui es pot endur al llit el primer que li regala un gosset????? Perdoneu la quantitat d'interrogants però és que m'exalto!
Un altre detall: els alumnes nois son molt més nombrosos que les alumnes noies (només cal mirar la foto de promoció). El segon protagonista (Bruno, fill del Merlí) també és noi.
Seguim. Coses positives, va: les reaccions dels alumnes es tan força ben trobades, si no fos perquè dubto que estiguessin tots calladets quan arriba el substitut de torn. Però almenys les converses entre ells s'assemblen bastant a la realitat. Més coses bones: el Bruno fa ballet: aquí trenquem els esquemes...o? Perquè no ho sap cap dels seus amics i no vol que ho sàpiguen? Li fa vergonya? Em pensava que això ja ho teníem superat, per l'amor de Déu!
Una altra escena que sembla treta de qualsevol escola és la dels professors posant-se al corrent de les etiquetes dels alumnes (el que no fot brot, el que és molt bon estudiant, el marginat, etc). Com també ho és la de l'enveja que irradien alguns mestres quan un altre fa quelcom que atrau als alumnes o que fa la classe més divertida (recordeu "El club dels poetes morts"?).
Però el que sí que dubto molt que un mestre faria és anar a un alumne i dir-li que un altre profe l'ha criticat. Primer, perquè és ser anti-col·legial i poc lleial i segon, perquè és llençar-se pedres a la pròpia teulada.
Tampoc trobo que la mare del Merlí estigui massa ben trobada. Si només es deuen portar 10 anys!!!!
I què me'n dieu dels alumnes? N'hi ha algun de lleig? De gros? Amb grans?... De nou, poc realista.
Bé, ja m'he desfogat. Espero que la cosa millori en els pròxims capítols.
Si les institucions públiques no fan res per trencar els clixés socials, no anem bé. Ni amb independència ni sense.
4 comentaris:
mirada amb ull crític segurament tens tota la raó, si te la mires com una sèrie per passar l'estona va estar prou bé el primer capítol.
Potser si fos massa adaptada a la realitat no ens arrencaria cap somriure. Evidentment no serà un 10 però si em manté entretingut li aniré donant oportunitat.
La veritat és que no perdo el temps mirant aquestes series. Les de HBO son molt superiors
Doncs jo crec que es una serie ben trobada. Pel que dius de la bellesa dels adolescents macos n'hi ha dos, la resta ben normals, la millor amiga del Bruno és grassa. Per sort no hi ha nenes anorèxiques com sol estilar TV3, son canalla ben normal.
Sobre el sex apeal del Merlí doncs fa gràcia. Ja es van veient poc a poc els seus defectes.
Per a mi la puntuació de Merlí és de 9 sobre 10.
Ayer pusieron el primer y segundo capítulo de esta serie en la Sexta y la vi y...
¡estoy absolutamente de acuerdo contigo! Tanto que, aunque la entrada del blog es de septiembre del 2015 y aunque tenga que escribir en castellano porque no sé catalán, tenía que escribir.
Como positivo puedo decir que los actores me han parecido bastante buenos, tanto el que hace de profe como los demás, aunque el papel de la madre me parece una copia de la madre de Castle. Supongo, por lo demás, que pierde mucho con el doblaje.
También es verdad que es mucho mejor que series como "Compañeros" o "Al salir de clase" o "Física y Química".
Pero es que como profesora que soy la historia no me la creo.
Tan "guay" es este profesor que en dos días se tira a la joven (ventitantos años dice que tiene) y guapa profesora de inglés, que en un primer momento le para los pies porque tiene novio, y que resulta que queda rendida a sus encantos por su ¿carisma? ¿por el perrito? ¿porque le chapurrea frases en francés? ¡Qué poco criterio, por Dios! Y luego el novio, que resulta ser el cachas de educación física (típico) y que se desahoga buscándole por los pasillos y dándole un puñetazo ¡Venga ya!
Tanto mola, que se gana a los alumnos diciéndoles tacos a la primera de cambio y llevándoselos a pasear como peripatéticos por las cocinas del instituto. A saber qué les parecería a las pobres que estaban trabajando allí el hecho de que les invada de pronto una clase al completo y que se pongan a pasear alrededor de las cocinas.
Si esto es así, yo a partir de mañana doy las clases en plan macarra y me los llevo de paseo, porque da gusto ver lo calladitos y atentos que están. Los míos nunca están así. Más bien hablan continuamente y no escuchan. Será que no tengo carisma.
Tanto que le interesa la moral y resulta que había abandonado mujer e hijo... ¿por?
Y exceptuando él, que es el super-profe enrollado, el resto de profesores es una panda de resentidos y amargados que odian a sus alumnos y a los que no les gusta nada dar clase.
Y, como además de profesora soy cincuentona, me río al pensar lo que se diría si me pusiera a ligar con mis compañeros jovencitos.
En fin, perdonad mi intrusión, pero es que cuando al buscar las críticas me he encontrado con esta, me ha parecido tan exacta a lo que pensaba, que no he podido resistirme.
Un saludo
Publica un comentari a l'entrada