Respiro!

Sí, per fi respiro, ni que sigui breument. Diumenge vaig entregar els dos últims treballs (Unamuno inclòs) i ara, de moment, només em falta la tesina. De moment perquè a partir del gener de 2011 em tocarà estudiar 3 semestres de pedagogia per poder-me, per fi, treure'm el títol de mestra d'espanyol de secundària-batxillerat.
Però després d´aquests últims mesos m'he donat un descans abans de començar amb la tesina (que entregaré després de l'estiu). Necessito un kit-kat i fer un munt d'altres coses!
I sorprenentment està fent un temps increïble, gairabé d'estiu. Dissabte estàvem a 24 graus i lluïa un sol fantàstic, avui hi ha núvols però s'està súper bé a fora. Aviam quan dura...

vad är klockan?

Suposo que us preguntareu què vol dir el títol. Significa "quina hora és?" en suec, tot i que si traduïssim paraula per paraula vindria a ser "què és el rellotge?" ;-)

Doncs no sé per quins set sous a l'Elna li agafat per preguntar quina hora és vàries vegades al dia. Evidentment amb 2 anys i mig que té, tan se li enfot quina hora és, sobretot perquè encara no sap com va això del rellotge i les hores. Però quan li dius l'hora, queda tota contenta, respon "ok" i se'n va a jugar.
Curiosament, la paraula "klocka" va ser una de les primeres que la Júlia va aprendre i conseqüentment els avis i tiets catalans (que aleshores només tenien la Júlia de néta i neboda) també.
Potser sí que l'obsessió del temps és innata al ser humà?!

Només era un incís, ara que he fet una pausa del meu treball sobre San Manuel Bueno, mártir d'Unamuno que em porta pel camí de l'amargura. Quin pal! Em sembla que he llegit més articles sobre aquesta novela que sobre totes les altres del curs juntes. I no sé per on comencar a escriure el treball... "querer creer" "verdad de muerte y verdad de vida", "intrahistoria", "simbología", "Kierkegaard en Unamuno", ... Algú m'ajuda?

memòria

És ben veritat això que diuen de que a partir dels 30 tot va en devallada. Comencen a sortir les arrugues, algun cabell blanc, i -al menys en el meu cas- la memòria ja no funciona com abans.

Jo ja en faré 37 o sigui que sóc més a prop dels 40 (glups!) que dels 30, però ja fa temps que la cosa va així...
Per exemple, no hi ha manera de que recordi el meu núm. de mòbil i quan algú me'l demana l'haig de buscar entre els meus contactes. I no és que faci poc que el tinc, no. Deu fer ja 4 anys! Tampoc és que m'hi hagi esforcat molt en memoritzar-lo però de tant en tant ho he intentat i na-nai.

Com ja dec haver explicat alguna vegada, aquí a Suècia, enlloc d'un num. de DNI es té el "número personal" que consisteix en la data de naixement seguida de 4 xifres. Doncs no hi ha manera que recordi les 4 últimes del núm. de l'Elna. Em sé el meu, el del Tomas i el de la Júlia, però amb el de l'Elna sempre oblido l'ordre...

I l'última cosa que em passa i que realment m'emprenya és no recordar on he desat alguna cosa. Per sort no passa sovint, però reconeixeu aquella sensació de saber que quelcom ha d'estar en algun lloc de la casa i anar obrint calaixos, caixes, armaris i els llocs més inversemblants per trobar-ho? Doncs és el que porto fent els últims dies. Sé que tinc uns auriculars que van molt bé per córrer (queden ben agafats darrera les orelles), que haurien de ser junts amb el meu MP3 -que ja no faig servir mai perquè el meu mòbil també és Mp3- i no els trobo per enlloc. Quina ràbia!

Em va passar el mateix una vegada amb les claus de casa. Fins i tot vaig arribar a sospitar que una garsa les havia agafat. Un any després les vaig trobar dins una butxaca  d'una jaqueta que en teoria havia registrat quan les buscava... Potser hauria de mirar en aquesta mateixa jaqueta...

I una cosa que encara busco en và, perquè segur que no trobaré, però sempre em queda l'esperanca, son les arrecades de perla que duia el dia del meu casament, tampoc no sé quan van desaparèixer.

2 setmanetes...

...i una mica més i ja hauré entregat l'últim treball d'aquest semestre. Quines ganes en tinc! I llavors comencare amb la tesina que finalment em sembla que l'entregaré al setembre o octubre. Necessito un "kit-kat", poder passar tot un cap de setmana sense haver-me de posar davant l'ordinador! Almenys no per obligació.

Vull ser amb les meves nenes i el meu marit sense haver de fer torns, poder anar d'excursió tot un dia, estar al jardí, vull fer coses amb les mans, vull llegir el llibre que a mi em vingui de gust, ...


Per cert, de moment estic cumplint amb la disciplina que em vaig imposar de córrer mínim 2 vegades a la setmana. I m'està comencant a agradar ;-)

maltractes i educació

Ahir vaig rebre una carta d'una ONG amb la que col.laboro econòmicament que em va deixar bastant parada. Sota el títol "El món dels nens" hi havia un mapa mundi on només es veien uns quants països, la majoria a Europa, tres a Amèrica (Costa Rica, Venezuela i Uruguay) i Nova Zelanda (vegeu foto). A primer cop d'ull, abans de llegir el text, vaig pensar que es referien a que els nens de Suècia només coneixen els països que els queden més a prop o als que van de vacances, però de seguida vaig adonar-me que no podia ser perquè ni Gran Bretanya ni Franca hi eren i tampoc Tailàndia entre molts altres que havien "desaparegut" del mapa.
El text deia així: "Actualment hi ha 25 països al món que prohibeixen el càstig corporal com a mitjà educatiu. Però a la majoria, 170 països, encara és legal (...)". És a dir, en països tan desenvolupats com Irlanda, Itàlia, Franca, Gran Bretanya, Polònia i molts d'altres membres de la UE, és legal que un pare o una mare apallissin a un fill per mostrar-li el bon camí. No conec la llei d'aquests països però suposo i espero que al menys a les escoles públiques estigui prohibit que un mestre pugui pegar a un alumne perque "la letra con sangre entra".
Potser algú dirà que sí, que d'acord, però que avui en dia hi ha mestres que també han rebut maltractes d'alumnes... Però això no em sembla una raó per que es pugui permetre la violència basada en l'abús d'autoritat sobre nens indefensos.
Em recorda al codi penal de l'època franquista, quan a part del dret del pares a pegar als seus fills, també hi havia el dret dels marits a pegar les seves dones en l'àmbit domèstic.
Per sort, en aquest nivell tan a Suècia com a Espanya estem una mica avancats que alguns dels nostres veïns, almenys pel que fa a la llei.

Salix

Diumenge vaig anar a collir/tallar troncs de "vimetera", que és un arbre de la familia dels salzes (salix). Per 12 euros em podia endur 3 farcells de 20 cm. de diàmetre i el que fos de llargada. És una activitat organitzada per l'associació de jardiners amateurs de la que formo part i es fa només un cop l'any. Era la primera vegada que hi anava. A la foto podeu veure el "camp" de salix i part dels troncs que vaig tallar.
Lamentablement  amb prou feines vaig poder ficar dins el cotxe el que vaig tallar. Ja ho sé per la propera vegada i llogaré un remolc per poder-ne agafar més.
No per fer cistells, sinó coses pel jardí (una tanca per les flors, suports per plantes trepadores o tipus peònies...). També es poden plantar creant una forma: cabana, arcada, túnel i les fulles creixen seguint la forma.
I tot i que aquest matí encara he hagut de rascar el gel del parabrisa, cada dia anem avancant més en la primavera i comenco a veure com van sortint totes les meves plantetes (cada any la mateixa il.lusió). Tinc tantes ganes de fer coses i tan poc temps!!!! Us deixo fotos del que es pot fer amb la vimetera i si teniu alguna idea, endavant!

Sant Jordi

Seguint la invitació de Garbí, he participat al concurs de microcontes proposat pel bloc TUMATEIX LLIBRES. Ha det tenir un màxim de 50 paraules i ha d'incloure el nom d'un llibre i l'autor.

Aquí va la meva aportació:

Cada matí sentia La nàusea apropar-se. Sabia però que menjant una galeta se li passaria. Ja la tenia a punt, sobre la tauleta de nit, al costat de Sartre.
I de nou es preguntava per què per arribar a quelcom de tan bonic s'havia de trobar tan malament cada dia.