Ho se, ho se, soc un desastre: mes d'una setmana sense escriure! I aixo que hi penso, us ho prometo, pero ja veieu les hores que se'm fan i encara per aqui davant l'ordinador...
Us preguntareu el perque del titol, i es que se'm va oblidar comentar-vos que a l'escola, interessats com estan per la nostra salut personal i laboral, han organitzat una competicio que seguidament passo a explicar:
A tothom que hi volgues participar se li va entregar un "contador de passos" i cada dia s'han d'anar apuntant en una taula que hi ha a la sala de personal. Al cap de 8 setmanes qui hagi fet mes passos guanya un val per comprar en una botiga d'esports. Pero tambe es pot guanyar a nivell de grup (ja sabeu que treballem en equips de 5 o 6 mestres) i el premi es un sopar! En la categoria individual ja se que no guanyo ni en pintura perque hi ha gent que es fot unes caminates que no vegis, pero en la de grup, qui sap? Si mes no es divertit controlar quant camino cada dia, que la veritat sigui dita no es massa. Avui pero, he caminat mes de 2 hores a pas lleuger i he fet quasi 17000 passes!
Evidentment es podrien fer trampes, pero som a Suecia, no ho oblideu!
I seguint amb el tema de la salut, dues noticies alarmants la darrera setmana: la primera es sobre un tipus de plastic amb el qual estan fets molts biberons i que resulta ser toxic, especialment si s'escalfa al microones, per lo que ara tothom a passat a escalfar en got de vidre per despres ficar l'aigua dins el bibe.
La segona noticia, tambe referent als nens. Resulta que despres d'haver fet un estudi a nivell europeu s'ha vist que el paracetamol pels nens (pres amb les mides recomenades) no es ta inocuu com semblava: nens tractats amb paracetamol han desenvolupat asma i alergies abans dels 6 anys, cosa que no ha passat tan en els nens que no prenien aquest medicament.
Ara es torna a insistir en que la febre nomes es un simptoma de que el sistema inmunitari s'ha posat en funcionament i que no passa res per deixar que els nens tinguin febre. Evidentment ningu vol veure el seu fill/a passar-ho malament, pero a vegades potser ens precipitem en donar medicacio que no sempre es necessaria. Com quan els portes a vacunar i et diuen que preventivament li donis paracetamol per si de cas....
Bona nit.
diumenge, 21 de setembre del 2008
divendres, 12 de setembre del 2008
1a sessio Marratech
Avui he assistit per primera vegada a una classe virtual, a traves del programa Marratech, del curs de la universitat a distancia que estic fent. Ens debem haver passat els primers 30 min. intentant solucionar els problemes tecnics que tenia la gent: que si no els anava be la camara, que si el micro, que si la pissarra, etc. El profe, un sudamerica que no sabria definir exactament de quin pais ve, parlava super rapid, els pobres suecs que no tenen un nivell molt alt de castella, no se si l'hauran entes massa. A mes, es el tipic que te un munt de "muletillas" (en plan, ..."esteeee", "supuestamente", entre d'altres). Despres hem hagut de fer un treball de grup que ha surtit una mica xurro. Enfi, si mes no, interessant veure com han evolucionat les tecniques! Suposo que la proxima sessio anira millor.
Mes coses... la ultima pol.lemica que hi ha ara al pais es sobre la gent gran. Sembla ser que es donen antipsicotics a tort i a dret als dements senils, quan s'ha demostrat que moltes vegades els fan mes mal que be i que s'administren mes que res per conveniencia del personal de les residencies geriatriques. Aixi, es queden quietets i no molesten. El problema es que es tornen inactius, incontinents, no reconeixen el seu entorn, etc. Ara surten professors de geriatria dient que aixo es un escandol, i amb rao (si es cert tot el que diuen els diaris). S'ha vist que quan han deixat de donar aquests medicaments, els pacients han "rebifat", tornen a parlar, a reconeixer la gent, son mes autonoms, etc.
Ja fa temps que l'atencio a la gent gran a Suecia deixa molt a desitjar: poc personal en les residencies (totes son publiques), la majoria d'auxiliars son immigrants que amb prou feines parlen suec (per tant, poca comunicacio pacient-personal) i que no tenen practicament formacio, molt poques infermeres i ja no diguem metges! Treballar com a auxiliar en una residencia de gent gran es una feina que ningu vol fer. Que trist, no?
Per altra banda, tampoc es normal que la gent tingui els avis a casa; la societat sueca es molt mes individualista. Excepte, evidentment, les families immigrants que venen de l'Orient Mitja o de països llatins.
Mes coses... la ultima pol.lemica que hi ha ara al pais es sobre la gent gran. Sembla ser que es donen antipsicotics a tort i a dret als dements senils, quan s'ha demostrat que moltes vegades els fan mes mal que be i que s'administren mes que res per conveniencia del personal de les residencies geriatriques. Aixi, es queden quietets i no molesten. El problema es que es tornen inactius, incontinents, no reconeixen el seu entorn, etc. Ara surten professors de geriatria dient que aixo es un escandol, i amb rao (si es cert tot el que diuen els diaris). S'ha vist que quan han deixat de donar aquests medicaments, els pacients han "rebifat", tornen a parlar, a reconeixer la gent, son mes autonoms, etc.
Ja fa temps que l'atencio a la gent gran a Suecia deixa molt a desitjar: poc personal en les residencies (totes son publiques), la majoria d'auxiliars son immigrants que amb prou feines parlen suec (per tant, poca comunicacio pacient-personal) i que no tenen practicament formacio, molt poques infermeres i ja no diguem metges! Treballar com a auxiliar en una residencia de gent gran es una feina que ningu vol fer. Que trist, no?
Per altra banda, tampoc es normal que la gent tingui els avis a casa; la societat sueca es molt mes individualista. Excepte, evidentment, les families immigrants que venen de l'Orient Mitja o de països llatins.
dissabte, 6 de setembre del 2008
escoles
Ara mateix hauria d'estar responent a les preguntes sobre "la Reconquista", la "America precolombina" i "Francisco Pizarro" pero passo. Dema sera un altre dia.
No em puc imaginar com s'ho fan els suecs que estan estudiant aquest curs, havent de redactar en castella temes de la historia d'Espanya que mai abans n'havien sentit a parlar.
Com que els llibres de text del curs encara no han arribat, tot i haver-los encarregat, divendres (el dia que no treballo a l'escola) vaig anar fins a la biblioteca de l'"Instituto Cervantes" d'Estocolm. Em vaig fer el carnet per 200 corones i valid per un any i vaig agafar prestats uns quants llibres que espero em treguin de l'"apuro".
Canviant de tema pero seguint amb l'educacio: no se si us he comentat mai que a l'escola on treballo, i de fet a totes les escoles publiques de Suecia, hi ha una partida important del pressupost dedicat al material sobre el qual decideix el professorat. M'explico: el meu equip, consistent en 6 mestres, decideix que comprara amb els diners destinats a material: quins llibres pels alumnes (a Suecia els llibres de text no els compren els pares sino l'escola i es guarden d'any en any), quines llibretes, quines plantes, quins quadres, etc. Cada any s'intenta comprar algunes cosetes de decoracio per fer l'ambient mes acollidor. Aquest any al meu equip es va decidir que els alumnes hi dirien la seva: van fer una llista amb les coses que els agradaria tenir (tenien un pressupost de 1000 corones per classe) i 4 alumnes escollits a sorts ens van acompanyar a IKEA una tarda per triar i comprar el que s'havia acordat.
Va ser molt maco veure els alumnes involucrar-se d'aquesta manera. De moment s'esta respectant bastant. Excepte els coixins que van voler comprar per posar sobre algunes cadires i que estava cantat que acabarien sent armes de batalla als passadissos.
I encara un altre apunt sobre el tema educatiu: dimecres passat va desapareixer al nord de Suecia (Jokkmokk) un nen de 10 anys quan estava d'excursio amb la classe. Es va posar en funcionament tota la logistica disponible per localitzar-lo pero fins l'endema al mati no el van trobar sa i estalvi. La nit havia estat molt freda, rondant els 0 graus i amb pluja pero el nen se'n va sortir molt be, gracies a l'educacio rebuda per part del seu avi que li havia ensenyat coses com: buscar aixopluc en alguna cova o similar, menjar nabius que son molt nutritius, racionar el menjar que portava a la motxilla, mantenir la calma... Impressionant, oi?
No em puc imaginar com s'ho fan els suecs que estan estudiant aquest curs, havent de redactar en castella temes de la historia d'Espanya que mai abans n'havien sentit a parlar.
Com que els llibres de text del curs encara no han arribat, tot i haver-los encarregat, divendres (el dia que no treballo a l'escola) vaig anar fins a la biblioteca de l'"Instituto Cervantes" d'Estocolm. Em vaig fer el carnet per 200 corones i valid per un any i vaig agafar prestats uns quants llibres que espero em treguin de l'"apuro".
Canviant de tema pero seguint amb l'educacio: no se si us he comentat mai que a l'escola on treballo, i de fet a totes les escoles publiques de Suecia, hi ha una partida important del pressupost dedicat al material sobre el qual decideix el professorat. M'explico: el meu equip, consistent en 6 mestres, decideix que comprara amb els diners destinats a material: quins llibres pels alumnes (a Suecia els llibres de text no els compren els pares sino l'escola i es guarden d'any en any), quines llibretes, quines plantes, quins quadres, etc. Cada any s'intenta comprar algunes cosetes de decoracio per fer l'ambient mes acollidor. Aquest any al meu equip es va decidir que els alumnes hi dirien la seva: van fer una llista amb les coses que els agradaria tenir (tenien un pressupost de 1000 corones per classe) i 4 alumnes escollits a sorts ens van acompanyar a IKEA una tarda per triar i comprar el que s'havia acordat.
Va ser molt maco veure els alumnes involucrar-se d'aquesta manera. De moment s'esta respectant bastant. Excepte els coixins que van voler comprar per posar sobre algunes cadires i que estava cantat que acabarien sent armes de batalla als passadissos.
I encara un altre apunt sobre el tema educatiu: dimecres passat va desapareixer al nord de Suecia (Jokkmokk) un nen de 10 anys quan estava d'excursio amb la classe. Es va posar en funcionament tota la logistica disponible per localitzar-lo pero fins l'endema al mati no el van trobar sa i estalvi. La nit havia estat molt freda, rondant els 0 graus i amb pluja pero el nen se'n va sortir molt be, gracies a l'educacio rebuda per part del seu avi que li havia ensenyat coses com: buscar aixopluc en alguna cova o similar, menjar nabius que son molt nutritius, racionar el menjar que portava a la motxilla, mantenir la calma... Impressionant, oi?
dimarts, 2 de setembre del 2008
frustrada
Em falten paraules.
El meu catala empitjora i el meu suec segueix pobre o millora mooolt poc a poc.
Evidentment m'ensurto amb el dia a dia, puc donar classes, puc tenir converses amb la gent i sobretot, segons diuen, la meva pronunciacio es molt bona per haver vingut ja adulta a Suecia. Pero aixo es enganyos: la gent es pensa que domino mes l'idioma del que en realitat se.
Quan sec en una reunio amb un grup de mestres em cohibeixo i no em surten les paraules, jo que tinc tant a dir i que normalment no em tallo! Tot i aixi intento intervenir tan com puc, pero penso en lo diferent que tot seria si em trobes en la mateixa situacio laboral a Catalunya o a en un pais de llengua hispanica. Em podria expressar amb tota fluidesa, entendria tot perfectament, podria dominar als alumnes d'una altra manera, probablement imposaria mes respecte, etc.
Aixo em frustra molt perque no puc mostrar la meva capacitat real.
I encara, xerrant m'ensurto forca be, pero a la que m'haig de posar a escriure comenco a dubtar de l'ortrografia, de si es aquesta o l'altre preposicio, etc.
I quan em poso en aquest plan es quan em venen mes ganes de tornar a viure a Catalunya, de que les meves filles se'm dirigeixin en catala, de poder escoltar la radio en la meva llengua (si, ja se que ho puc fer per internet, pero normalment escolto la radio quan condueixo, no quan soc a casa).
A Suecia sempre estare en un nivell idiomatic inferior al que tindria a Catalunya i aixo repercuteix en molts altres camps.
Que en penseu els que us trobeu en una situacio semblant?
El meu catala empitjora i el meu suec segueix pobre o millora mooolt poc a poc.
Evidentment m'ensurto amb el dia a dia, puc donar classes, puc tenir converses amb la gent i sobretot, segons diuen, la meva pronunciacio es molt bona per haver vingut ja adulta a Suecia. Pero aixo es enganyos: la gent es pensa que domino mes l'idioma del que en realitat se.
Quan sec en una reunio amb un grup de mestres em cohibeixo i no em surten les paraules, jo que tinc tant a dir i que normalment no em tallo! Tot i aixi intento intervenir tan com puc, pero penso en lo diferent que tot seria si em trobes en la mateixa situacio laboral a Catalunya o a en un pais de llengua hispanica. Em podria expressar amb tota fluidesa, entendria tot perfectament, podria dominar als alumnes d'una altra manera, probablement imposaria mes respecte, etc.
Aixo em frustra molt perque no puc mostrar la meva capacitat real.
I encara, xerrant m'ensurto forca be, pero a la que m'haig de posar a escriure comenco a dubtar de l'ortrografia, de si es aquesta o l'altre preposicio, etc.
I quan em poso en aquest plan es quan em venen mes ganes de tornar a viure a Catalunya, de que les meves filles se'm dirigeixin en catala, de poder escoltar la radio en la meva llengua (si, ja se que ho puc fer per internet, pero normalment escolto la radio quan condueixo, no quan soc a casa).
A Suecia sempre estare en un nivell idiomatic inferior al que tindria a Catalunya i aixo repercuteix en molts altres camps.
Que en penseu els que us trobeu en una situacio semblant?
diumenge, 31 d’agost del 2008
de cul
Perdoneu, se que no estic escribint gaire, pero es que vaig de cul. Entre la feina a l'escola i els estudis a la Universitat a distancia, el poc temps que em queda el dedico a la familia. Diariament penso en coses que vull escriure al blogg, pero al final el temps passa i després ja he oblidat que us volia explicar.
Avui torna el T. de Mallorca. Va marxar dimecres al migdia, amb la feina, "de congrés". Ho poso entre cometes perque obviament a part de les horetes que s'han estat escoltant els uns als altres (eren els mateixos col.legues, ningu de fora que parlava), tambe han pogut gaudir de la platja, de bons menjars a restaurants, de passejos per Soller, etc. Parlant clar, m'ha fet bastanta enveja, sobretot quan aqui ha plogut cada dia.
Ja fa quasi un mes que vam tornar de Bcn i ha passat volant. D'aqui un mes l'Elna ja fara un any, la Julia 5 i jo 35! Vindran els pares de visita i tornarem a ser a la tardor.
Hi ha tantes coses que vull fer i no dono a l'abast!
El curs de filologia espanyola sembla interessant. De moment ja he comencat amb el primer llibre de lectura obligatoria "El cartero de Neruda" de Skarmeta. Es en el que es va basar la pel.licula "Il postino" que en el seu moment va ser un exit i amb rao.
Us haig de deixar que l'Elna esta cridant!
Avui torna el T. de Mallorca. Va marxar dimecres al migdia, amb la feina, "de congrés". Ho poso entre cometes perque obviament a part de les horetes que s'han estat escoltant els uns als altres (eren els mateixos col.legues, ningu de fora que parlava), tambe han pogut gaudir de la platja, de bons menjars a restaurants, de passejos per Soller, etc. Parlant clar, m'ha fet bastanta enveja, sobretot quan aqui ha plogut cada dia.
Ja fa quasi un mes que vam tornar de Bcn i ha passat volant. D'aqui un mes l'Elna ja fara un any, la Julia 5 i jo 35! Vindran els pares de visita i tornarem a ser a la tardor.
Hi ha tantes coses que vull fer i no dono a l'abast!
El curs de filologia espanyola sembla interessant. De moment ja he comencat amb el primer llibre de lectura obligatoria "El cartero de Neruda" de Skarmeta. Es en el que es va basar la pel.licula "Il postino" que en el seu moment va ser un exit i amb rao.
Us haig de deixar que l'Elna esta cridant!
divendres, 22 d’agost del 2008
lesionada
No puc escriure gaire be perque vaig amb el polze embenat. Aquest mati no treballava i estava a casa amb l'Elna mentre el Tomas s'ha anat a tallar el cabell. Llavors he vist lo bruts que estaven els vidres del menjador i m'he posat a netejar-los. Tenim unes finestres d'aquestes que s'obren per baix i que per poder rentar la part de fora des de dins de casa tenen un sistema rotatori de 180 graus. Quan ja havia rentat el vidre de fora i anava a posar be la finestra, se m'ha girat tan rapid que no he tingut temps de treure el polze del marc i se m'ha quedat alla enganxat. I no el podia treure, quin maaaaaaaaaaaaal!! Al final l'he tret pero estava ben marejada, i l'ungla s'ha comencat a omplir de sang per sota.
Despres d'haver tingut el polze una bona estona dins d'una bossa de pesols congelats, he parlat amb el pare que m'ha dit que el millor era anar a urgencies a que em fessin un foradet per drenar la sang. I aixi ho fet i ho han fet.
Ara ja no fa tan mal.
I per la tarda, al dentista, perque se m'havia trencat un tros d'un empast que m'havien fet a Bcn fa mooooolt de temps. Apa, 125 euros que han marxat volant...
I jo que avui havia pensat poder planejar les llicons!
Ah! I tambe he comencat a mirar el que haure de fer en el curs de filologia hispanica que estudiare a distancia. Ja tinc deures!
Per sort l'Elna dormia.
Despres d'haver tingut el polze una bona estona dins d'una bossa de pesols congelats, he parlat amb el pare que m'ha dit que el millor era anar a urgencies a que em fessin un foradet per drenar la sang. I aixi ho fet i ho han fet.
Ara ja no fa tan mal.
I per la tarda, al dentista, perque se m'havia trencat un tros d'un empast que m'havien fet a Bcn fa mooooolt de temps. Apa, 125 euros que han marxat volant...
I jo que avui havia pensat poder planejar les llicons!
Ah! I tambe he comencat a mirar el que haure de fer en el curs de filologia hispanica que estudiare a distancia. Ja tinc deures!
Per sort l'Elna dormia.
dissabte, 16 d’agost del 2008
intensiva...
...ha estat la setmana que he tingut! I aixo que va comencar dimarts! De nou a la feina i sembla com si mai me n'hagues anat... No obstant he rebut un munt de nova informacio que encara estic processant: nous metodes d'evaluacio, nous programes, conferencies interessants, etc.
A casa, el Tomas se'n surt prou be, pero encara no ho te tot controlat. Els menjars de l'Elna per exemple, li deixo preparats. Pero espero que aviat ho fagi ell tot solet :-).
S'em fa extrany pensar que d'aqui a 2 mesos l'Elna ja comencara la guarderia. La veig tan petita!! A mes alguns dies hi haura de ser de les 08.00 a quasi les 17.00, son moltes hores!!! Per sort els divendres no treballare, pero haure d'estudiar o sigui que algunes hores tambe hi anira, pero poques.
I la majoria de vosaltres encara deveu ser de vacances, sense conectar-vos als ordinadors i gaudint del solet mediterrani. Aqui ja es com si fos la tardor i plou quasi cada dia. Va be per la gespa pero no per l'esperit!
Per cert, canviant de tema, avui al diari ensenyaven una foto de l'equip espanyol de tenis en la que tots s'estiraven els ulls amb els dits, fent-se els xinos. Pel que sembla la foto va ser feta l'abril passat i acompanyava el text "ja som a punt pels Jocs Olimpics" a la pagina web de la federacio. Bastant penos, la veritat.
A casa, el Tomas se'n surt prou be, pero encara no ho te tot controlat. Els menjars de l'Elna per exemple, li deixo preparats. Pero espero que aviat ho fagi ell tot solet :-).
S'em fa extrany pensar que d'aqui a 2 mesos l'Elna ja comencara la guarderia. La veig tan petita!! A mes alguns dies hi haura de ser de les 08.00 a quasi les 17.00, son moltes hores!!! Per sort els divendres no treballare, pero haure d'estudiar o sigui que algunes hores tambe hi anira, pero poques.
I la majoria de vosaltres encara deveu ser de vacances, sense conectar-vos als ordinadors i gaudint del solet mediterrani. Aqui ja es com si fos la tardor i plou quasi cada dia. Va be per la gespa pero no per l'esperit!
Per cert, canviant de tema, avui al diari ensenyaven una foto de l'equip espanyol de tenis en la que tots s'estiraven els ulls amb els dits, fent-se els xinos. Pel que sembla la foto va ser feta l'abril passat i acompanyava el text "ja som a punt pels Jocs Olimpics" a la pagina web de la federacio. Bastant penos, la veritat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)