dijous, 27 de gener del 2011

IKEA i els impostos


Alguns de vosaltres potser ja ho sabreu: Suècia és coneguda pels elevats impostos que els seus habitants han de pagar. Com a contrapartida, però també existeix un "Estat del benestar". Ara com ara, la cosa està dins de la normalitat, en termes europeus (més que a Espanya però menys que a Dinamarca, que ha passat a ser el num. 1). Sigui com sigui, als anys 70, sí que era el país on més impostos es pagaven del món. El marginal era el 83% i si a sobre eres empresari, et tocava pagar més, inclús arribant al 102%. Això ho va explicar molt bé Astrid Lindgren (la creadora de Pippi Långstrump i molts altres llibres) en el seu article-conte de debat sobre la Sra. Pomperipossa. He trobat una traducció prou bona en català, us en deixo l'enllac (son 5 pàg. i valen la pena de llegir).
Tot i tenir un govern conservador, a la televisió pública sueca encara hi ha una consciència clarament socialista. A més les lleis sueques impliquen total transperència pel què fa als ingressos dels seus habitants, empreses, etc. És a dir, si tu vols saber què guanya o té de patrimoni el teu veí o el propietari de l'empresa on treballes, només cal que vagis a un registre a buscar-ho. Tothom té dret a saber-ho. De fet, cada any els diaris publiquen una llista amb la gent que més diners guanya de la teva regió.
Dit això, ahir van fer un documental a la televisió pública sueca, sobre Ikea i el seu fundador Ingmar Kamprad que em va fotre de mala llet.
Un periodista suec, a lo Michael Moore, va fer el documental desplacant-se per mig Europa per ensenyar, Déu meu Senyor, quants diners tenia el Sr. Kamprad escampats per tot arreu sense que Suècia se'n pogués beneficiar. El problema, és que als anys 70, quan la política fiscal sueca va arribar al seu extrem, l'Ingmar Kamprad va emigrar del seu país , tal i com van fer tants altres milionaris suecs (ABBA, el creador de Tetra Pak, el de Metro, esportistes d'èlit, etc) per establir-se en el seu cas, a Suïssa. Des d'aleshores, el fundador d'Ikea no ha pagat més impostos a Suècia. A més a més, fixeu-vos hi bé, té una xarxa d'empreses i consorcis que controlen els seus diners a països com Holanda, Bèlgica i Leichtenstein. Entre d'altres coses, es va insistir en el fet de que tots els productes d'Ikea tenen un cost de "copyright" (3%) que va directament a parar a una de les empreses filials d'Ikea. Quin pecat! I què?????? Estem parlant d'una empresa privada, per l'amor de Déu! No és blanqueig de diners, ni venta de drogues, ni tràfic d'armes. Simplement és una idea genial que va tenir aquest tio, bon disseny, mobles barats i empaquetats que un es monta sol. I, sorpresa! A la gent li agrada i ho compra, el senyor s'enriqueix, inverteix de nou, segueix enriquint-se i viu com vol. I no és això la base del mon capitalista? Que jo sàpiga no explota a ningú ni ven gat per llebre, simplement és un tio llest.
Un altre tema que va treure el periodista, tot enfadat: què té de sueca Ikea a part dels colors? Doncs mira, li diria jo, per comencar, tot el mon relaciona l'empresa amb Suècia, es venen productes alimentaris suecs a qualsevol botiga Ikea del mon, els noms dels mobles són en suec... Per descomptat ha fet més publicitat Ikea per Suècia que la familia Reial, que sí que viu del pot!!!
Per altre banda, el tio estava tot indignat perquè en els països que va anar a investigar, ningú (despatxos d'advocats, sobretot) li donava informació sobre les finances de l'empresa. I com si el tio no hagués sortit mai del seu país, s'escandalitzava de que no pogués tenir accés a aquestes dades, tractant-se d'una empresa que abarca un sector molt ampli i important per l'economia. En canvi jo, no he entès mai aquesta mania que tenen els suecs d'anar amb la nòmina del sou penjant del coll.
L'única cosa de les que va criticar el periodista amb la que vaig estar d'acord és el fet que tot i la riquesa d'aquest senyor, des de que té 65 anys, cobra la pensió per jubilació, directament pagada des de Suècia. Quasi sembla una broma de mal gust, però el cert és que hi té dret.
Ostres quin rollo us he fotut, però m'he ben desfogat!

6 comentaris:

Garbí24 ha dit...

dins els mons i sub mons de l'empresariat no hi ha qui sàpiga certament qui és qui i qui fa el que fa

marijose ha dit...

Després ens queixem dels nostres impostos, no estic dien que aquí estiguin bé, però déu ni do el que expliques sobre els impostos d'aquí a Suècia

El porquet ha dit...

Fa uns anys vaig llegir el llibre "Ikea t'estima. Un model per desmuntar"

http://www.pageseditors.com/CAT/llibre_milenio2.asp?id=11&id_llibre=700

En ell es parla del gran èxit de la multinacional sueca, però també es fa esment dels diferents punts foscos que han anat sortint al voltant d'aquesta empresa (explotació infantil, condicions abusives a les treballadores filials al Tercer Món...).

La veritat, personalment, és un èxit d'empresa i cuida molt segons quins detalls. El que passa és que, per la gran magnitud que ha agafat ha caigut en aquests detalls propis de multinacional fosca i que teixeix teranyines d'empreses i relacions de negocis complexes per a que ningú sàpiga exactament què s'hi està fent.

Possiblement, d'entre les multinacionals mundials, és de les que gaudeix de més bona premsa i per mèrits propis. Això no amaga que té detalls realment preocupants que caldria que cuidés més. No pots tancar els ulls si saps que les teves filials subcontractades (a preus rebentats, evidentment, estan fent explotació infantil). Ara clar, d'on ens pensem que surten aquests preus tan barats?

Finestreta ha dit...

Jo estic amb tu. Quin mal hi ha a treballar i guanyar-te el sou? sempre que no facis mal a ningú i que no facis coses il·legals... no?

El món és ple de gent que vol cobrar sense treballar...

I també estic d'acord amb tu en el fet que ningú té per què saber què cobres, i menys el teu veí!

Anònim ha dit...

Molt d'acord amb el teu post

Kuroi Neko ha dit...

M'encanten els teus posts com aquests, perquè aprenc moltes coses de la vida quotidiana de Suècia que en la meva vida m'hauria imaginat.