dimarts, 11 de gener del 2011

tornada a la freda realitat

Com suposo que tots vosaltres, ja he tornat a la rutina diària, en el meu cas, freda i nevada, després d'una estada molt agradable per terres catalanes. Per sort no vam volar amb Ryanair (com la pobra Teresa) perque les carreteres que envolten l'aeroport on arriba estaven glacades i bloquejades per un camió que va quedar travessat.
Però no penso fer-vos una disserteció del temps, avui us parlaré d'una altra tema.
No sé si coneixeu una pàgina web que es diu ted.com i que recull conferències de gent experta i entusiasta en el que fan. El subtítol de la pàgina és "Ideas worth spreading", és a dir, idees que valen la pena de fer arribar al màxim de gent possible. Bé, doncs a la televisió sueca es poden veure algunes d'aquestes conferències que sempre trobo molt interessants, sobretot perque els que les fan son gent que a part de saber molt sobre el que parlen, acostumen a ser grans oradors que capten l'atenció dels oients. A més, les conferències solen durar entre 10 i 20 minuts, de manera que no aburreixen al públic a l'hora que en poc temps aporten molta informació.
En tot cas, diumenge vaig veure'n una que feia una neuròloga sobre un nou invent per detectar problemes de funció cerebral en nens. Per introduir el tema va afirmar que 1 de cada 6 infants pateix alguna malaltia del tipus hiperactivitat, autisme, dislèxia etc (em sembla que n'hi unes vuit), cosa que ja em va xocar. Després, comentava que els casos que es diagnostiquen es basen en la seva majoria, en el comportament del nen i no en l'observació de l'activitat cerebral. És a dir, com si a un malalt del cor mai li fessin un electrocardiograma sino que el diagnostiquessin segons els seus símptomes.
Amb aquest nou aparell, una mena de gorro amb electrodes que es posa al cap del pacient i on es pot medir la seva reacció davant diferent estímuls, es pot comprovar on radica el problema que fa que el nen tingui cert comportament. Va explicar el cas d'un nen que havia estat diagnosticat com autista perque practicament no parlava ni interactuava amb altres i al veure la seva activitat cerebral es va veure que tenia un altre problema (no em feu dir quin) que no tenia res a veure amb l'autisme. Se li va donar la medicació indicada i amb un any va passar de tenir 3 paraules a 3000 en el seu vocabulari, poder anar a una escola normal i fer en definitiva una vida d'acord amb la seva edat i inteligència.
Ho vaig trobar realment molt fort, pensant en tots els nanos que tenen aquests problemes a les escoles i que només son tractats des d'un punt de vista psicològic i de comportament, als que mai es fa ni un escàner. Quants n'hi pot haver que podrien ser ajudats?...
Una vegada vaig veure un documental d'un tio que tenia el sindrome de Tourette dut a l'extrem des de els 8 anys: tics constants que feien que no pugués dur una vida normal (fins i tot s'autolesionava, no podia caminar dret, etc). I ara, als 20 anys li havien posat una mena de pila en un lloc molt concret del cervell que havia fet que passés a ser com qualsevol altre, amb algun tic, però res a veure amb el que era abans.
De la mateixa manera, perquè a nivell psiquiàtric no es mira mai (em sembla, tot i que no sóc experta en el tema) la funció cerebral real amb dades objectives? Que jo sàpiga, els psiquiatres només es basen en allò que explica el pacient, en el que fa, en com exterioritza el que pensa, etc. Però qui sap si els malalts crònics no tenen alguna reacció en el cervell que fa que siguin com son? Si sabem que sovint hi ha un component genètic, perquè no s'investiga més a nivell físic? D'acord, les medicines ajuden, però i si resulta que simplement mitjancant una operació o un estímul elèctric en un punt clau del cervell la qualitat d'aquests pacients pugués millorar molt més?

Espero que s'aposti una mica més per la investigació en aquest àmbit, encara tan tabú.

3 comentaris:

El porquet ha dit...

Els gremis de psicòlegs i psiquiatres t'està a punt de tirar els gossos al damunt!

Bona reflexió. En el fons es tracta de tenir dades empíriques que sempre seran més fiables que suposicions, intuïcions o l'olfacte nasal...

Garbí24 ha dit...

tot el que es pot mesurar, te moltes probabilitats de que es pugui arreglar. Per la qualitat de vida....el que faci falta

Finestreta ha dit...

I tant! El cervell, el gran desconegut...! Ens falten tantes coses per aprendre del cervell...

Jo no hi entenc, però realment crec que valdria la invertir-hi temps i diners, estic segura que els resultats ens sorprendien moltíssim!