dimecres, 9 de març del 2011

miscel.lània

Algú em pot explicar perque tinc fred si hi ha 20 C a dins de casa? La mateixa temperatura al carrer no em fa pas venir fred, però aquí asseguda davant l'ordinador sempre acabo amb les mans gelades i d'alguna manera amb el fred ficat a dins...
A fora, els carrers estan glacats des de la setmana passada. Durant el dia, graus positius que fan que tota la neu acumulada mica en mica es vagi fonent, però per la nit, graus negatius que fan que aquesta neu convertida en aigua esdevingui gel. El pitjor de tot és que en molts carrers no hi tiren sorra, cosa que fa que  haguem de caminar com iaiets per no fotre'ns de morros. VOLEM PRIMAVERA JA!!!!
Una altra cosa que em passa pel caparró: a Catalunya es fan simulacres d'incendi a les escoles? Aquí, cada semestre n'hi ha una. És a dir, un dia sona l'alarma d'incendi sense previ avís per tal que els alumnes i mestres aprenguin a reaccionar en cas de que passi de debò. Tothom sap què ha de fer i per on ha de sortir. A les guarderies també. I encara que faci fred, no es poden posanr la roba d'abric, perque si fos un incendi de veritat no podriem perdre el temps... El cert és que des que visc aquí no he sentit mai que es calés foc ni a cap escola ni a cap guarderia.
I parlant d'alarmes... sabieu que un cop al mes (el primer dilluns) es prova una alarma d'emergència a cada població? Sí, sí, sona com una sirena d'aquelles que se sentien a la Guerra quan venien avions enemics a bombardejar. Jo ho trobo al.lucinant, la veritat. Sempre m'ha semblat una mica paranoic tanta precaució. En plan "refugi nuclear"...
I això em fa pensar en una sèrie que m'encanta i que si encara no heu vist us l'aconsello: Mad Men. No només la posada en escena és genial (incloent vestuari) sino que els guionistes (els futurs escriptors recordats?) deixen anar de tant en tant reflexions boníssimes.
I ara que penso en escriptors brillants... Acabo de llegir-me "L'estiu de l'anglès" de Carme Riera. Entretingut i divertit, però m'ha decebut. Bàsicament és una mena de barreja de plagi de "Misery" (ella mateixa ho esmenta a la novel.la) i la pel.li "Psicosi".

6 comentaris:

El porquet ha dit...

Aquí, que jo sàpiga, només hi ha alguna alarma en poblacions que tenen alguna petroquímica o nuclear a la vora. La resta de poblacions, el campanar i encara gràcies!

Anònim ha dit...

Tema alarma: desconec si en els col·legis es fa però a la clínica que jo treballava ho feiem cada any i sota la supervisió estrica de l'equip de prevenció de riscos laborals.

Tema vídeo: no havia vist el video que vares penjar ahir. Em sembla molt bé però, com sempre,confon Catalunya amb el Barça. Doncs som uns quants que no estem d'acord amb aquest pensament únic i que reivindiquem que es pugui ser un bon català sense ser del B.

Garbí24 ha dit...

segons la mainada de casa si que es fa un simulacre d'incendi a l'any en un dia aleatori que ningú sap res.
Altres alarmes que no siguin les de les cases quan entren el cacos.....no en sonen

marijose ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
marijose ha dit...

A la nostra escola s'ha fet un parell de vegades el simulacre d'ncèndis. La primera vegada supervisada pels bombers. Avisem els pares que un dia de la setmana pot haver aquest simulacre, més que tot perquè els pares no s'espantin.

Noemí ha dit...

A les escoles dels meus fills també es fan simulacres d'incendis: a la guarderia fa "gràcia" perquè els bebés més petits els treuen a fora tots posats a dins d'un bressol am brodes perquè no caminen i no els poden portar tots en braços! A l'escola de primària també ens van avisar als pares una setmana abans sense dir quin dia seria. Ho van fer súper autèntic, els bombers, ambulàncies, policia i tot amb les sirenes per tot el poble, etc. Diguem que el simulacre començava amb l'avís de l'incendi per part del director, van simular també ferits, intoxicacions de fum, etc... Tan autèntic va ser que l'àvia d'una nena de la classe de la meva, que viu molt a prop de l'escola, hi va anar corrent tota espantada quan va sentir les sirenes i fins que no la va veure no es va quedar tranquil.la. Després es va posar a plorar dels nervis que havia passat!