dilluns, 21 de març del 2011

somnis

Feia temps que no ho feia, però aquesta nit he somiat que volava, però amb una diferència respecte a altres vegades: m'havia d'esforçar per mantenir-me a l'aire, concentrar-me, perquè sinó perdia alçada i tornava a tocar de peus a terra. Quan somio que volo, no és que ho faci en plan "superman" o avió, sinó que és més aviat com si flotés, levités. A vegades només m'aixeco uns pams de terra, a vegades m'allunyo i ho veig tot des de molt més amunt, en plan "google earth". També pot ser que fós com si nadés braça però a l'aire. És un gust! Una vegada vaig arribar a Xina...
Aquesta nit a més, ha coincidit que estava (oníricament parlant) en un lloc que també es repeteix de tant en tant: a Blanes, a la casa de la infància de la meva àvia paterna. Des de fa poc la casa ja no existeix perque la van tirar a terra per fer-hi uns pisos. En el somni -com en la vegada anterior- l'habitatge es trobava en estat gairabé ruinós i hi vivien uns estudiants que només aprofitaven les habitacions del costat del passeig marítim perquè a les de l'altra banda feia uns dies que hi volava un voltor.
Hi ha altres llocs o temes que tornen en els meus somnis. Un d'ells, i per seguir en la mateixa línea, és que em trobo a casa els meus avis materns (a França) en un moment de la segona guerra mundial i que formo part del moviment de la Resistència. No en plan heroïna sinó amb molta tensió per no ser descoberta, havent-me d'amagar sota l'escala, veient com passen soldats alemanys, però sentint-me molt a prop d'uns éssers que malhauradament ja ens han deixat.
I per últim, dos malsons que potser també heu experimentat: un és que sóc asseguda al volant del cotxe i, o bé no m'arriba el peu al pedal del fre, o bé no sóc prou alta per veure per on condueixo. Súper angoixant! L'altre, que sóc coixa; tinc una cama un pam més curta que l'altra i no porto cap sabata ortopèdica. Un vegada fins i tot en el mateix somni li deia a algú que volia caminar amb un peu dalt de la vorera i l'altre al carrer, per no haver de coixejar tant...

8 comentaris:

Garbí24 ha dit...

potser millor somiar desperta....almenys pots reconduir la situació i no despertar sobresaltada.....
Has mirat que signifiquen?

Teresa ha dit...

Hola guapa,
Tinc la mateixa pregunta que en Garbí, I has esbrinat el que volen dir aquests somnis? Ho dic per la foto del llibre.. m'encantaria fullejar un llibre així. Petonets!

Anna ha dit...

No, no he esbrinat què volen dir. Més que res perque no crec que els somnis vulguin dir res en concret. Penso que són fruit d'experiències, records que el cervell emmagatzema i que apareixen aleatòriament... Les sensacions físiques que a vegades tenim en somnis suposo que provenen de com ens sentim mentre dormim: relaxats (volar), mal a la cama (coixera), beure un got d'aigua (set), etc.

Noemí ha dit...

Nena, jo potser sí que intentaria esbrinar què vol dir això de que somnïis tan amb Blanes i amb Beauregard! Jo no acostumo a somniar mai amb el mateix. L'altre dia vaig somniar que veinia un tsunami, jo tenia la Laia a coll i havíem de córrer molt. SÚPER ANGOIXANT!!! Em vaig despertar de cop i de seguida vaig pensar amb la gent del Japó que ho havien viscut... quin horror.

nerona ha dit...

si que fas feina tu mentre dorms!!! Jo ara fa temps que no somio!! Però crec que depèn de en quina fase et despertes, si és REM o no Rem... em sembla...

salvador ha dit...

Ja ens explicaràs que volen dir aquests somnis si un dia arribes a descubrir-ne el sentit

Finestreta ha dit...

De tots els somnis que has dit, l'únic que jo també he tingut bastantes vegades és el de viure una guerra, és molt angoixant!

M'ha fet molta gràcia això de caminar amb un peu dalt de la vorera i l'altre a baix!

nerona ha dit...

Per cert Anna, quina decisió vas pendre...? Em refereixo al post "Cagadubtes"!