dimecres, 26 d’octubre del 2011

el convidat

Ultimament m'estic mirant els vídeos d'aquest programa. Quan el van fer aquí a Suècia (en aquest cas, "la convidada") només el vaig veure una vegada. Més que res perquè els personatges que apareixien no m'interessaven el més mínim. En canvi, els de l'Albert Om m'agraden, suposo que perquè també m'agrada estar "conectada" amb l'actualitat catalana, veure com la gent menja pa amb tomàquet, sentir-me més a prop de l'ambient barceloní, etc. També, no ho negaré, perquè sóc curiosa de mena i m'encanta veure com viu la gent.
Em va agradar especialment el que va fer amb en Bonafuente. No tant per la figura en qüestió, si no per les vistes de la casa de Bcn i lo bé que semblava estar la dels caps de setmana...
Els dos últims que he vist, però, m'han deixat una mica decebuda. Per una banda, el del Gerard Quintana. Vaig sentir per CatRàdio que s'havia discutit molt el tema de que parlava castellà a casa seva. A mi això no m'importa, cadascú a casa seva que parli el que vulgui. El que ja em sembla més trist, és que els seus fills, que viuen a Eivissa, no siguin capaços de contestar preguntes senzilles (com "quants anys tens?") en català. La mare (o sigui dona d'ell) diu tota contenta que és nascuda a Bcn i probablement més catalana que en Gerard, però s'expressa en castellà tota l'estona :-(.

L'altre capítol que no m'ha agradat és el d'en Santiago Dexeus pels següents motius:
- la senyora que li fa d'assistenta (que és com de la familia, diu l'Om, però que va amb un uniforme de minyona dels anys 50), Mari Carmen, fa 23 anys que és al seu servei, o sigui com a mínim en fa els mateixos que viu a Catalunya i -com en el cas dels fills del Quintana- no és capaç de contestar en català. A més, en algun moment, l'Om fa allò que sabem fer tan bé tots els catalanets: canvia al castellà quan al cap d'unes quantes vegades, la senyora segueix parlant en sa llengua materna (és de Sevilla, però en canvi no té accent, curiós.).
- les floretes que li tira l'Albert al Dr., del tipus "és l'home que més vides ha dut al món". Què passa, que no hi ha més ginecòlegs en aquest país? A més a més, respon al patró tan habitual al nostre país: el ginecòleg s'enduu tots els aplaudiments quan és la llevadora qui ha estat tota l'estona amb la dona que està de part, fins el moment de l'expulsió que és quan arriba el metge.
- Preguntes del tipus "què sent una dona en el moment del part?" Per molt bon metge que sigui, no pot contestar a aquesta pregunta perquè senzillament ni ha parit mai, ni és una dona. Per l'amor de Déu!
- Preguntes relacionades amb la sexualitat de la dona. És ginecòleg, no sexòleg! I torno a insistir: és un home!
- L'accent "pijo" de la filla quan parla català... Ibizza, diu (com a pizza)! Almenys ho intenta. Això sí, amb el pare "en castellano que queda más fino"
- Una sèrie de detalls que em van fer pensar en alguns especimens que poblen Sarrià, Pedralbes, Bonanova, Sant Gervasi i Sant Cugat, i que no m'agraden gens.

Una última coseta, i amb això acabo: de 12 personalitats que visita aquesta temporada, només 4 són del sexe femení.  En la primera temporada, 4 de 13... No em faran creure que no hi ha més dones interessants a Catalunya!!! O potser és que no han volgut tenir un convidat a casa?

*com que no estic al dia de la premsa catalana, ignoro si aquest tema ja s'ha tret en algun debat...

8 comentaris:

Marc ha dit...

Ana,
fa temps que et segueixo però aquest post sobre el convidat m'ha encantat! He llegt força sobre el programa i has sigut qui millor l'ha clavat. Segurament viure fora et dóna un prisme més clar i net que el que tenim aquí.

Felicitats!

Marc

Garbí24 ha dit...

Jo sempre que puc el veig ho reconec, però sempre acabo dient el mateix, que ens ensenyen el que volen fer-nos veure i el que els preucupa és tenir éxit i prou. Altre cosa és que el personatge en questió ens caigui bé i el programa passi a gust.
Un dels que més em va agradar va ser el de Eduard Punset

nerona ha dit...

Anna, jo també segueixo el programa, i ho faig per internet. A mi alguns programes també m'han semblat un xic fluixos, com el d'en Gerard Quintana, potser és perquè m'esperava més. A mi de fet m'és igual que a casa seva parlin en castellà; no comparteixo aquesta opció, però la respecto, tot i que em sorprèn moltíssim!

I en Deixeus dient el que sent una dona quan pareix!!! Jo a casa em va sortir espontàniament que es notava que era un home i que no en té ni idea del que és parir!

Montse ha dit...

Totalment d´acord en tot el que dius! L ´has clavat!

Anònim ha dit...

Vistos els comentarisi el post, m'agradara llegir el que dieu de El Convidat de la Benedetta Tagliabue
Ben corialment

Anònim ha dit...

Hola, sóc guionista d'El convidat i m'ha fet gràcia saber que algú veu el programa des de Suècia. Gràcies pels comentaris, tant els bons com els dolents.

M'ha sorprès que diguessis que El convidat el feien a Suècia, però conduït per una dona, perquè aquí no ho sabíem. Saps com es deia el programa en qüestió. He intentat esbrinar-ho a la pàgina web de la televisió pública sueca, però no ho he aconseguit traduir gaire cosa. Gràcies!

Quirze (qarenas@diestontos.cat)

Anònim ha dit...

Disculpa! Si m'ho poguessis dir a aquest mail, em faries molt feliç. Gràcies (quirzearenas@hotmail.com)

Conxita ha dit...

Anna ets genial! m'ho he passat molt bé llegint el teu comentari. Estic totalment d'acord amb el convidat, ja podries escriure en el teu bloc cada semana sobre el tema , petonts per la Júlia i Elna.