dimarts, 7 de febrer de 2012

Identitats

Un dels llibres que m'estic llegint ara és "Identitats assassines" d'Amin Maalouf. De moment m'està agradant molt, probablement perquè em toca d'aprop, com per altra banda a tots vosaltres. Dic tots vosaltres perquè en la nostra societat (no només l'occidental) hi ha -i hi ha hagut des de temps immemorials- una tendència a etiquetar la gent, segons criteris diversos. És com si el nostre cervell necessités classificar a les persones (de fet a tots els sers vius) per poder entendre, ubicar, endreçar -o com li volgueu dir- el nostre entorn i fer-lo més comprensible.
Abans era des del naixament, ara des de la 15a setmana d'embaràs, és on ja comença la nostra identitat: nen o nena? I si algú resulta que és hermafrodita, ja se'ns trenquen els esquemes. Però no s'acaba aquí, no seré tan simplista (tot i que en les pàgines que porto llegides aquesta categoria en Maalouf encara no l'ha esmentat).
Com bé diu l'escriptor, la identitat de cadascú sol venir relacionada amb la pertanyença a un grup, que al seu torn, dependrà de la llengua, la nacionalitat, la religió, els interessos que un pugui tenir, etc... Alguns, com sabem, pesen més que altres perquè hom s'identifiqui o l'identifiquin. Però també hem de pensar que aquestes pertanyences poden ser combinades de moltes maneres i no cal que entri en detalls.

L'altre dia la Júlia em va preguntar: "Mare, jo sóc sueca?". Si partim del concepte que tenen molts dels habitants d'aquest país, la resposta seria NO: "no filla, no ets sueca. Ets mig sueca, una quarta part catalana i una altra quarta part francesa". És clar que si miro una mica més amunt en el seu arbre geneaològic, trobaré que també té una part de belga, una de lapona i vés a saber si no n'hi hauria alguna de jueva (els nassos per la meva part paterna en serien una bona prova).
Ara bé, què és ser suec/a? És tenir un passaport suec? És haver nascut aquí? És tenir ambdós pares de nacionalitat sueca o n'hi ha prou amb un? És parlar la llengua fluidament?
La meva resposta, no sé si la més correcta, va ser: "Tu et sents sueca? Doncs ets sueca. I si també et sents catalana, doncs ets sueca i catalana."
Com que aquí la majoria de gent no sap què és Catalunya ni el català, quan s'ha d'etiquetar algú que diu haver nascut a Barcelona, de mare també nascuda i educada a Barcelona, aquest algú és espanyol i parla evidentment castellà. I les meves filles han d'anar clarificant que no, que elles parlen català, a més del suec. I creieu-me que hi ha molt cap quadrat per aquest món.
I jo, "què" sóc?

2 comentaris:

garbi24 ha dit...

Tu ets el que et sents.....o de on et tractin millor. La qüestió és ser

noemi ha dit...

De caps quadrats també n'hi ha molts, per aquí... EStic d'acord amb en Garbi24, i et donaria la mateixa resposta que a la Júlia: tu què et sents (encara que no tinc cap dubte que almenys una part de la resposta és: catalana)