divendres, 24 de febrer de 2012

princeseta i mestres


Malgrat em dolgui, em toca torna a treure el tema de la monarquia, aquesta vegada, la sueca. Com ja us n'haureu assebentat, ahir va néixer la primogènita de la princesa -i futura reina- sueca. Evidentment, les noticies en van plenes. Hi ha, però una gran diferència entre Suècia i Espanya que em sembla pertinent apuntar. Ahir al vespre mateix, en el programa setmanal de "Debatt", on hi participa gent coneguda (periodistes, polítics, etc.) però també gent del carrer, el tema a debatre era justament el de "Monarquia: sí o no" (en directe).  No calen més comentaris, em sembla. Com en tot aquests tipus de debat, no s'arriba a cap entesa, però en qualsevol cas, les idees es poden fer públiques sense arriscar-se a que t'acusin d'algun delicte.
La resta de l'apunt el dedico, de nou, al programa de "Mestres" de TV3, que aquesta vegada anava de "com aprenem". És un tema molt discutit, on hi ha hagut diverses tendències al llarg de, sobretot, l'últim segle. L'última fornada de pensadors, que ja fa unes dècades que dura, defensa l'autonomia de l'aprenentatge i el foment de la indepència de l'estudiant. Personalment hi estic força d'acord.
En primer lloc, el que hem d'inculcar als nostres infants són les ganes d'aprendre. No perquè "toqui", ni per fer-nos contents a pares i mestres, ni per treure bones notes. És a dir, s'ha de trobar aquell botonet que a l'apretar-lo desperti la curiositat per conèixer i voler-ne saber més. I això no comença amb l'ensenyament obligatori, sinó des de els primers mesos de la criatura, la llar d'infants i el parvulari.
Com sempre, però, s'ha de veure tot en el seu context. No totes les circumstàncies són les que voldriem perquè això es pugui donar, començant per l'organtizació -diguem-ne- administrativa i acabant per coses tan simples com el temps.
M'explico: 
  1. la distribució dels nens en classes se segueix fent segons l'any en el que han nascut, independentment de la seva maduresa intel.lectual, física, etc, la qual cosa no vol dir que el nascut al desembre tingui menys capacitat que el nascut al gener, tot i que en general sí que sol haver-hi una diferència.
  2. l'espai físic en el que s'ensenya, en la majoria dels casos, és una aula amb taules, cadires i una pissarra. Per tant, és molt més difícil poder ensenyar mitjançant l'observació, per molt que les eines tecnològiques puguin ajudar. Això a Suècia comença als 7 anys, però crec que en la majoria d'escoles catalanes els de P3 ja són dins una aula. Això té ventatges i inconvenients. La ventatge és que els nens s'acostumen a estar en "silenci" i quiets quan la mestra (sí, dic la, perquè aquesta professió segueix sent majoritàriament exercida per dones) parla, i que quan arriben a primària no són un remat de culs inquiets i parladors. L'inconvenient és que es frena l'esperit d'autonomia, de descobrir per un mateix, d'aprendre jugant, etc.
  3. el temps del que disposen els mestres és molt inferior al que es necessita per preparar classes per aquest tipus d'ensenyament, que sovint implica tenir imaginació, materials i coneixements "a manta".
  4. tant el sistema suec com el català segueixen posant deures per fer a casa. A part de ser un aspecte angoixant (ho dic per pròpia experiència), és injust. Hi ha nens a qui els pares estaran encantats d'ajudar i explicar i n'hi ha que o bé no voldran o bé no podran per falta de coneixements. Malhauradament, les diferències sempre existiran, tot i eliminant els deures. Però els deures, perquè hi són? Per acostumar als nens a l'estudi o perquè no es té prou temps en l'horari escolar per donar tot el temari? La primera pregunta s'hauria de respondre amb la mateixa teoria de l'autonomia de l'aprenentage: si el nen VOL aprendre, ho farà sol, no necessitarà un deure (és a dir, una obligació). La segona, implicaria una sol.lució força simple: o bé s'allarga l'horari escolar o bé es redueix el temari.
Voldria seguir discutint el tema, però si m'allargo massa, us aborriré, o sigui que ho deixo pel proper post. Bon cap de setmana!

2 comentaris:

salvador ha dit...

Doncs jo estic a favor de que hi hagin un mínim de deures per fer a casa. El fa ser més responsables des de petits i suposa un ensinistrament d'un petit esforç personal que tanta falta els hi ferà a la vida

joan gasull ha dit...

jo només veig el baix nivell que porten i les poques ganes de fer coses que tenen sempre. Els falta una bona motivació, no podem anar sempre empenyent perquè estudiïn.
I també trobo una vajanada que tot una setmana cultural que no han fet res i que vinguin a casa carregats de deures per no quedar-se enrrere.
NO anem bé