divendres, 11 de maig de 2012

ràdio i societat


Ja vaig comentar en una altra ocasió que des que tinc Iphone, escolto molt més la ràdio catalana. Des de fa unes setmanes tinc també un cable per conectar el telèfon amb els altaveus del cotxe, de manera que puc escoltar les meves cançons de Spotify i si convé, tot i els talls per falta de cobertura, també els dials catalans.
Primer vaig començar per escoltar "El matí de Catalunya ràdio" durant una temporada, però sincerament, el Fuentes em va cansar. Aquesta manera que té d'interrogar certes persones amb pressió, buscant una resposta que no hi és i fent demagògia, no m'agrada. Així que em vaig passar a "El món de RAC1" amb Jordi Basté. D'aquesta manera m'assabento del que passa per Catalunya i Espanya i m'entretinc amb els debats que mantenen alguns periodistes o gent de la cultura catalana. No l'escolto cada dia ni tampoc tot el programa, només l'estona que estic passejant, al tren o quan tinc temps. Dimecres els vaig fer una piulada per expressar que no em sembla normal que tinguin tant poques dones en els panells de debat. Estic segura que n'hi ha moltes de talla que voldrien dir la seva, però com és habitual en els mitjans de comunicació catalans (i espanyols), es deixa més espai a les persones de gènere masculí. El mateix en el programa d'en Fuentes. Com si l'actualitat, l'economia i la política fossin cosa d'homes. Perquè en canvi, als programes de tertúlia de la tarda, la proporció es capgira i  les que lideren als dos canals són dones (Tatiana Sisquella i Elisenda Camps).
Però això no és tot el que volia comentar. Hi ha un altre aspecte, si més no curiós, objecte de comparació amb la ràdio pública sueca. El programa matinal d'actualitat només dura fins a les 09:20h del matí i és portat per dues dones i un home (el de més audiència de la Ràdio sueca). De 9:20 a 10h. es dóna temps al públic per trucar i aportar opinions sobre qualsevol tema. Les hores restants fins a les 16h, es dediquen –a part de les puntuals notes informatives– a reportatges culturals, d'ecologia, d'economia i altres temes, tots prèviament gravats. Fins i tot encara hi ha mitja horeta per dedicar-la a la lectura d'un llibre (per entregues) o teatre. A les 16h, comença un programa on s'aprofondeix sobre aspectes de l'actualitat. Porten el programa dues dones i un home.
La impressió que m'enduc d'aquesta comparació és per una banda, que a Catalunya es xerra molt però s'actua poc. De què serveix anar comentant les jugades polítiques, la situació econòmica, el que fan o deixen de fer a Madrid si després no es mou ningú? El fet d'esbrevar-se, fa sentir millor o dit d'altra manera, parlar de fantasmes els fa desaparèixer? El que diguin unes quantes persones per la ràdio, implicarà algun canvi?
Per altra banda, algunes cosetes més sutils: com és que la gent té temps d'escoltar la ràdio a aquestes hores del matí (fins les 12h)? Si qui lidera un programa matinal a Catalunya fos una dona, hi hauria menys audiència?

6 comentaris:

joan gasull ha dit...

crec sincerament que el fet de que siguin dones o homes no influeix en l'audiència. M'agrada molt el programa de la Tatiana i de vegades el del Fuentes, tot i que tens raó que de vegades es passa.
Però el que més hem cansa de Catalunya ràdio i Racc1 és el fet de repetir al diferents programes el tema del dia. Jo que tinc la ràdio posada tot el dia a la feina acabo dient jo les noticies quan arribem al migdia.

Noemí ha dit...

EStic d'acord amb en Joan, es repeteixen molt! I això que comentes que qui pot escoltar la ràdio fins a les 12h, hi ha molta gent que escolta la ràdio mentre treballa!

Anna ha dit...

Sí, és clar q hi ha molta gent q treballa escoltant l ràdio, perdoneu. En quant a repetir-se, tb passa respecte a entrevistes amb cantants, actors, escriptors q sembla q facin la ronda pels diferents programes

Anònim ha dit...

Hola!
Totament d´acord amb el tema: les dones no som presents o molt poc a l´hora d´opinar, de decidir.
Per posar un exemple La Vanguardia fa un reportatge a 7 poetes homes i només 2 dones, un camp que presenta semblança en publicacions i qualitat. El reportatge era bo, però firmat per un periodista (Josep Massot)

Per tant hi ha molta feina per donar visibilitat a la dona.

Una que passava

albert ha dit...

El que es xerrar, per les radios i les tv., no paren en tot el dia i sempre amb els mateixos temes. A mi em cansa el que es repeteixin tant

Anònim ha dit...

Altre problema de la radio epanyola -en general- es la malsana tendencia de fer "macro-programes" que hi duren pel cap baix 3 o 4 hores. Realment es necessari que hi hagin dos o tres locutors "estrella" que es mengin entre tots ells la major part del temps d'antena amb els seus programes?.

La repeticio del "tema del dia", te una certa justificacio. No tothom pot escoltar la radio tot el dia y es normal que aquest es puqui repetitr i tocar pels diferents programes. D'altra banda, si que es cert que es fa una mica pessadet el sentit tot el dia com parlen del mateix.

La programacio de "Sveriges Radio", aqui et dono la rao, es bastant mes variada, en cuant a veus i programes -no son tan llargs i hi ha mes variacio a la graella- tant a P1 (no la escolto tant) com a P4 (R. Sthlm), a banda de l'estil radiofonic, no tant estrident i una mica mes relaxat, sense tant abus de sintonies i separadors, i amb locutors que no "criden" ni fan estridencies.

Al Fuentes, ho sento, li va gran la cadira. Necessita "esbrevar-se" fent altres coses, per agafar experiencia i posta davant el micro. No pots pasar d'animador i d'imitador a presentar el "vaixell insignia" (Com es "El Mati de CR") sense cap experiencia periodistica, com pot ser una corresponsalia o d'altre similar. I el Baste, xerra massa i s'ho te una mica cregudet el noi, tambe li faria falta una cura d'humilitat.

Disfruta d'aquellas terras. A veure si puc pujar pel setembre... :-)