dilluns, 27 d’agost de 2012

sobre els "pelargonis"

La majoria de vosaltres estareu gaudint de la vostra darrera setmana de vacances, alguns encara no les heu començades i encara us queda el millor de l'estiu, d'altres esteu de vacances permanents (em refereixo sobretot als jubilats). Jo ja estic des de fa dies en plena rutina i a més aquí la tardor ja ha començat. Ara mateix (a les 10:26h) estem a 10C, o sigui que no es pot dir que salti d'alegria. No obstant, encara es pot gaudir de flors i plantes al jardí, per tant la sensació d'estiu s'allarga una mica. També haig de dir que no envejo l'onada de calor que hi hagut a Catalunya.
Avui us volia comentar que botànicament parlant, la planta que a Catalunya (i a altres llocs) es coneix com a Gerani, s'hauria d'anomenar "Pelargoni" (desconec si la derivació del llatí seria la correcta, però ha estat una deducció lògica). El Gerani, en canvi, és un altre tipus de planta, tot i que té similituts. Quan el suec Carl Linneaus -després Linné- va sistemitzar per primera vegada la flora, cap al 1735, va incloure en la mateixa familia amdues plantes, però cap a finals del s. XVIII, el botànic Charles l'Heritier va fer la divisió que encara es manté: la familia Geranicea consta de dos gèneres: el pelargonium i el geranium, cadascun amb moltes espècies diferents.
En definitiva, al que volia arribar era a dir-vos que no entenc perquè a Catalunya la gent no té més varietat de "pelargonis", quan el clima és ideal per tenir-ne de molts tipus i tot l'any! A part dels típics amb fulla grossa i flor vermella, n'hi ha qui-sap-los: tant les fulles com les flors varien infinitament, les fulles d'alguns fan olors tan diverses com de cítrics, menta o xocolata. A casa en tinc alguns però malhauradament no tinc la paciència -ni probablement els mitjans: llum, temperatura i aigua en dosi necessària- de fer-los sobreviure a l'hivern, per tant haig de començar de zero cada primavera. Us en deixo unes fotografies (lamentablement desconec el nom de la majoria) i espero que algú s'animi a buscar varietats de "pelargoni"!
     Nota1: Probablement ja sabeu que la millor manera per reproduïr-los és mitjançant esqueixos i la tardor és el moment ideal, o sigui que si coneixeu algú que en tingui, li'n podeu demanar i probar de fer-los créixer. 
     Nota 2: jo sóc de lletres, però d'un temps ençà, la botànica m'està interessant cada vegada més. Per altra banda, trobo genial que s'utilitzi la nomenclatura en llatí per tot el món: fa molt més fàcil la descoberta i l'intercanvi de plantes a nivell internacional.

Vectis glitter
fa olor de taronja
fa olor de llimona i pebre



2 comentaris:

Kuroi Neko ha dit...

Hola maca! Fa mesos que no et visito, he estat una mica desconnectada...
De petita vivia al camp i just enfront de casa hi havia una casa amb jardineres i diverses variants de geranis. Recordo que gairebé ningú els cuidava i sempre brollaven preciosos i ben abundants. Quan recuperi la meva "voluntat" per fer coses, em plantejaré la idea de tenir geranis :)

Marta Contreras ha dit...

Doncs mira, aquesta tarda vaig a buscar plantes que tinc el balcó pelat (la calor m'ho ha assecat tot, pq me n'he anat de vacances), i potser agafo un parell de pelargonis originals, si en trobo.

Bona tardor :)